Dones dormint al carrer després del terratrèmol: “Soc verge i tinc por”

MarràqueixLa Hafsa escombra mentre la seva mare, l’Amina, col·loca els cartons a terra per dormir. Al costat hi ha una petita tenda de campanya verda on dormen les criatures. Fa una fresca de finals d’estiu que posa la pell de gallina. Encara hi ha moviment a la plaça Tinsmith, al barri jueu. Com moltes famílies que s’han quedat sense casa a Marràqueix, passen una nit més al ras. És la sisena, ja. Però, a diferència de la resta de famílies que hi ha acampades, elles estan soles. No tenen cap home ni familiar que les pugui protegir d’uns carrers i unes nits que poden ser especialment hostils per a les dones. La preocupació i la por són el sentiment predominant.

Totes dues estan en un racó de la plaça amb la resta de vídues i divorciades. Comptant els infants, són 12 persones. “Ens protegim i cuidem les unes a les altres. Encara que sabem que els veïns també ens ajudarien si passés res”, explica l’Amina. Té 40 anys i en fa cinc que està divorciada. Fins divendres passat, vivia amb la Hafsa i el seu altre fill en una habitació llogada al Mellah. La gran majoria de divorciades i viudes, ens explica, s'estaven en aquest barri perquè és un dels més barats. “Va ser molt difícil divorciar-me. Quan tens un marit ets més respectada”, explica l’Amina.

El divorci és legal al Marroc des del 2004, amb la reforma de la Moudawana (el codi legal que regula els aspectes familiars com la poligàmia) aprovada pel rei Mohammed VI amb la voluntat de modernitzar el país. Tot i que dins dels països àrabs aquesta norma va ser pionera en el seu moment, té alguns punts que dificulten la vida de les dones. En cas de separació, la tutela dels fills segueix sent potestat del pare, encara que la mare tingui la custòdia i, per tant, qüestions tan rutinàries com la inscripció escolar dels fills deixa la dona a mercè de l’exmarit. A més, “quan una dona es divorcia només té dret a tornar-se a casar amb una altra persona si el seu exmarit hi està d’acord. Ell, en canvi, pot fer-ho quan vulgui”, denuncia l’activista feminista marroquí Betty Lachgar.

"Dones fàcils"

Abans del terratrèmol, l’Amina treballava cuinant en una de les moltes paradetes de menjar que es poden veure als carrers de Marràqueix. “Trobar una feina quan ets una dona divorciada és molt difícil. Et discriminen i s’aprofiten de tu perquè saben que necessites els diners”, denuncia. Segons Lachgar, les dones divorciades pateixen l’estigma de ser vistes com a “dones ‘fàcils’, sense valors i culpables del divorci”.

La Hafsa s’ha assegut en un tamboret i parla amb altres dones. Malgrat que sigui la sisena nit dormint al ras no ha descuidat la seva imatge: porta els ulls fets amb kohl i rímel a les pestanyes. Té 24 anys i porta un hijab taronja. Fa uns anys va haver de deixar els estudis universitaris per anar a netejar cases i ajudar la seva mare. “M’hauria agradat ser infermera o metgessa”, confessa. Fa cara de cansada. “No he pogut dormir en tota la nit perquè encara soc verge i tinc por del que em pugui passar. Encara no estic casada”, diu abaixant els ulls. La seva mare reconeix que tampoc pot dormir aquestes nits per la preocupació del que li pugui passar a la seva filla i a ella mateixa.

La violència sexual i l’assetjament són una realitat als carrers del Marroc. La paraula violació és tabú entre les dones amb qui parlem, però la Ghizlan, uns metres més enllà, parla sense embuts: “Tinc por que així que passin els dies al carrer pugui haver-hi violacions”. Es tracta d’un pensament que no és gratuït: dijous els mitjans locals es feien ressò de la detenció d’un jove de 20 anys per incitar a la violència sexual contra les menors víctimes del terratrèmol a les xarxes socials.

Matrimonis forçats amb menors

La Kawtar té 23 anys i és la més jove del grup que s'ha format en aquesta tenda. Ha vingut a xerrar una estona amb la resta de dones, però no dorm aquí. Com la Hafsa, ella també anava a la universitat, però tampoc va acabar els estudis. “Només vaig anar-hi per tenir una mica d’educació, no tenia intenció de treballar de res. Només educar-me i després casar-me”, explica.

A les ciutats, però, és cada cop més freqüent veure dones solteres amb estudis i emancipades. També es casen més tard que als pobles. Des del 2004, l’edat mínima per contraure matrimoni al Marroc és de 18 anys; fins llavors es podia fer a partir dels 15. Malgrat això, els matrimonis amb noies menors “continuen sent una amenaça ben real”, segons Samira Bouhita, responsable de la secció feminista de l’Associació Marroquí de Drets Humans (AMDH).

La realitat és que la reforma de la Moudawana permet als jutges marroquins decidir en última instància si fan excepcions en matrimonis de noies menors d’edat. El que teòricament es plantejaven com a casos “puntuals” han esdevingut comuns. “Ho confirmen les estadístiques i comunicats oficials, així com els informes de les associacions humanitàries”, diu Bouhita, que afegeix que “és la confirmació del fracàs institucional en aquesta àrea”.