El dictador de Burkina Faso, condemnat a cadena perpètua per l'assassinat de Sankara

Busumbala (Gàmbia)“Si Burkina Faso és l’únic país que no paga el deute, jo no seré aquí a la pròxima conferència”. El juliol del 1987, Thomas Sankara acabava de proposar l’impagament del deute extern davant la resta de presidents africans. A Addis Abeba, la capital d’Etiòpia, Sankara viuria el que seria el seu gran últim discurs públic: entre els aplaudiments i les rialles dels seus homòlegs, Sankara va defensar el consum local, la rebel·lió contra els creditors dels països rics i la lluita contra les potències colonials que, segons ell, seguien intentant controlar el continent a través de l’economia.

Tres mesos després del discurs, Sankara va ser assassinat. El seu successor va ser el seu número dos, Blaise Compaoré, amic personal que s’havia criat pràcticament amb la família de Sankara. Amb el magnicidi, Compaoré va deixar els Sankara sense el seu fill i a tot el continent sense un dels seus líders més reconeguts. La Costa d’Ivori, principal aliat de França a l’Àfrica occidental, va donar suport a l’operació. Prèviament, el president ivorià, Felix Hophouet Boigny, havia dit a Sankara: “Si no canvies et farem canviar”.

Mariam Sankara, esposa de Thomas, va marxar a l’exili juntament amb els seus fills, i va iniciar una batalla legal per resoldre el cas del seu marit. Durant més de tres dècades, Sankara ha sigut un mort sense botxins; fins avui, quan 34 anys després, la justícia de Burkina Faso ha condemnat Blaise Compaoré i els seus còmplices a cadena perpètua per “complicitat en un assassinat”.

Compaoré viu a l’exili a la Costa d’Ivori des de l’any 2014, quan una revolta popular va expulsar-lo del poder després de 27 anys de dictadura. Als seus 71 anys, és possible que mai trepitgi la presó si la Costa d’Ivori no accepta les ordres de detenció de la justícia de Burkina Faso. Aquestes dues excolònies franceses mantenen, des dels dies del colonialisme, una relació constant: rica en recursos naturals com el cacau, la Costa d’Ivori ha vist tradicionalment Burkina com la seva principal font de mà d’obra barata.

Quan Sankara va intentar sortir d’aquest rol i tenir un protagonisme continental, la Costa d’Ivori i els seus aliats van barrar el pas al dirigent de l’antiga Alt Volta, que Sankara havia rebatejat amb el nom de Burkina Faso. En una barreja dels dos idiomes més parlats al país, Burkina Faso vol dir “el país dels homes honestos”.

Un mite entre els joves

Malgrat que porta gairebé 35 anys mort, els seus discursos més cèlebres l’han convertit en una figura admirada entre els joves més polititzats, que consideren que moltes de les seves crítiques segueixen vigents. Poques hores després de la sentència, una de les cites de Sankara torna a circular a les xarxes socials: “Hem de triar entre que pocs beguin xampany o que tothom tingui aigua potable”.