Inundacions mortals a Derna: “la catàstrofe ens ha fet tornar a sentir com un sol poble”

Derna (Líbia)El bomber amb uniforme vermell dirigeix l'excavació. És el cap de la brigada turca que va arribar poc després que la inundació més mortífera registrada a l'Àfrica des del 1900 arrasés bona part de la ciutat de Derna i deixés almenys 11.300 morts. Des que el 2014 Líbia es va dividir en dues parts, Turquia ha estat un dels grans aliats del govern de l'oest, secundat també per les Nacions Unides i la Unió Europea. Tot i això, Derna és a l'est, sota el control del mariscal Khalifa Haftar, amb el suport dels Emirats Àrabs Units, l'Aràbia Saudita i Rússia. Però la crisi humanitària causada pel trencament de dues preses ha aconseguit apaivagar temporalment, també, les pugnes geoestratègiques internacionals que han dessagnat Líbia des de la caiguda del règim de Gaddafi el 2011, amb intervenció determinant de l'OTAN inclosa. 

Mentre l'equip de bombers turcs garbellen la muntanya de fang que tapona un dels carrers centrals de Derna, supervivents de la inundació i libis arribats de tots els racons del país, inclòs del costat occidental, busquen familiars i amics. “Aquesta catàstrofe ens ha fet tornar a sentir un sol poble, per sobre de divisions polítiques”, explica Ahmed Aljaer, un noi de Trípoli que, juntament amb alguns coneguts, va viatjar amb cotxe fins a Derna per ajudar en tot allò que puguin. La seva esperança és compartida per molts altres dels libis entrevistats, que veuen com soldats de l'exèrcit de Haftar treballen amb unitats del costat occidental. “Fins a la treva del 2020 ens matàvem els uns als altres. Ara sí que crec que la reunificació és possible”, comenta un soldat que no pot donar el seu nom perquè, com tots els militars, no té autorització per fer declaracions.

Al seu voltant, bombers i paramèdics russos, dels Emirats i saudites busquen cossos a la costa i sota tones de fang i runa al costat dels seus homòlegs italians, espanyols i turcs, aliats del govern de Trípoli. Tots ells fa més de deu hores que caven, arrencant trossos de roba atrapats al fang per veure si al final hi ha un braç, una cama, una persona. Comença a fer-se fosc i l'excavadora es retira perquè el conductor està exhaust. I ells continuen aquí, els supervivents de la riuada, buscant els veïns i veïnes, vestits amb la roba i les màscares que, inevitablement, al Nord Global ens continuen transportant a la nostra gran crisi, la pandèmia de covid-19.

Més destrucció que en les tres guerres

Segons les últimes estimacions de les Nacions Unides, les onades gegants causades pel trencament de les preses –que diverses organitzacions feia anys que denunciaven que estaven en mal estat per un manteniment deficient– haurien provocat la mort d'unes 4.000 persones i la desaparició d'almenys unes 9.000 més. Com en altres països àrabs, moltes famílies solen viure al mateix edifici o en construccions contigües, per la qual cosa són moltes les que han perdut cinc, deu o fins a vint membres. Per això, el responsable de la morgue on els primers dies es van preservar els cadàvers –fins que, pel risc d'un brot de còlera, es van començar a traslladar directament a la fossa comuna– sosté que la necessitat més gran de la població de Derna en aquests moments és en el terreny de la salut mental. “Els primers dies vèiem que la gent no plorava. Estaven en estat de xoc, en estat de negació, inclosos els nens. Necessitem psicòlegs per ajudar-los a encarar aquest trauma”, explicava abans de traslladar-se a l'Hospital Universitari, on continuen tractant ferits de la tragèdia.

Des del 2011, Derna ha estat un dels enclavaments que més ha patit les tres guerres que s'han succeït després de l'aixecament popular que, a través de la intervenció de l'OTAN, va enderrocar el règim de Muammar al-Gaddafi. “Des de llavors, tot ha anat sempre a pitjor”, explica Fàtima Mohamed en una escola reconvertida en refugi on viu des que va perdre casa seva i dos familiars per la riuada. “Per què no van arreglar bé les preses si se sabia que estaven en mal estat? Per què sempre ens ha de passar el pitjor a Derna?” 

A més de les dues guerres civils que han dessagnat Líbia des del 2011, Derna va ser una de les ciutats que l'Estat Islàmic va convertir en un dels bastions del seu califat el 2014. La guerra que els soldats del mariscal Haftar van lliurar amb els fonamentalistes es va allargar durant dos anys, en què a més dels bombardejos de l'exèrcit libi, la ciutat va patir els de Turquia i els EUA contra els fonamentalistes.

Tot i això, el grau de destrucció i de dolor per la inundació és fins i tot superior al que van causar les tres guerres, segons sostenen la majoria dels entrevistats. "Tot això que veus no ha pogut ser resultat només d'una catàstrofe natural, ha d'haver estat designi de Déu. No m'ho puc explicar d'una altra manera”, conclou un home capcot davant la casa on vivia la seva mare. Sota el braç sosté una taula de fusta de tallar verdures. L'hi va regalar fa anys. És l'única cosa que n'ha pogut recuperar.