"La meva germana va treure el cadàver de la mare"
Una setmana després del terratrèmol, les xifres parlen per si soles: 3.000 morts, més de 5.000 ferits i 50.000 habitatges destruïts
Imn’Tala (Marroc)A Imn’Tala, només arribar, els treballadors d’una ONG ens donen unes mascaretes. Són per a l’olor de mort que encara hi ha al poblat una setmana després del terratrèmol. Divendres a la nit, la muntanya va caure sobre les cases i va deixar un mar de runa. Els bombers encara hi busquen dos cossos. Al cementiri hi ha 37 tombes noves. Quilòmetres avall, a Asni, ja hi han nascut quatre nadons. El primer, una nena, va néixer poc després que la terra deixes de tremolar. “Espero que tingui un bon futur”, diu la mare mentre no para d’acariciar-li la cara.
La catàstrofe natural s’ha saldat amb un balanç de quasi 3.000 morts, més de 5.000 ferits i 50.000 habitatges destruïts, segons les autoritats marroquines. L’aïllament de molts dels duars –petites aldees– de l’Atles no només ha estat un obstacle per als rescats i l’ajuda humanitària, sinó que també ho serà per a les excavadores que hauran d’anar-hi a netejar la runa si s’hi vol tornar a construir. Hi ha zones a les quals només es pot arribar a peu per camins de terra. “Hi ha persones que han mort pel camí abans d’arribar a l’hospital”, reconeixien dijous un grup d’estudiants de medicina davant de l’Hospital Universitari Mohammed VI. El Kamal, a Imn’Tala, maleeix la mateixa sort: “Sis persones van morir abans que arribés l'ambulància. Fins diumenge no va venir ningú”.
Dins d’una de les seixanta tendes que l’exèrcit ja ha muntat a Asni hi ha el Sahad. Només té cinc anys i ja cuida la seva germana Awatif de tres anys. S'entreté jugant amb unes monedes, té la cama dreta enguixada fins dalt. La nit del terratrèmol ell, la seva germana i la seva mare van quedar sota la runa. Els veïns van ser qui els van rescatar. El Sahad i l’Awatif són dos dels 100.000 infants al Marroc que s’han vist afectats pel sisme, segons recull Unicef. Però, a diferència d’altres, ells encara conserven els seus pares. Fa dies que són a l’hospital de Marràqueix esperant una operació pels ossos trencats.
'Apadrinats de la nació'
Qui es fa càrrec dels dos petits ara és l’àvia, que prou feines té per aconseguir menjar i aigua. Quan trobem les dues criatures estan soles, perquè la dona ha marxat a buscar un sac d’arròs. “En situacions de catàstrofes els pares estan pendents d’aconseguir un refugi i menjar i els nens queden en un segon pla”, explica Mohammed Bouchamir, coordinador sobre el terreny de la Fundación Raíces. Ell és en un duar pròxim a Imn’Tala i ha treballat tots aquests dies per donar suport als infants de la zona. “Aquí hi ha tres nens que han perdut els pares i els està cuidant la tieta”. El Marroc ja ha anunciat que els orfes rebran el títol d’apadrinats de la nació.
Els darrers dies, mentre s’anava assentant la pols de la runa, ha corregut per xarxes l’alarma de possibles abusadors que van en busca de menors desemparats. “Ja circulen els rumors de pedòfils que s’han desplaçat a la zona per aprofitar-se dels menors orfes i per fer matrimonis de menors”, reconeix Bouchamir, tot i que ells no n’han identificat cap.
La responsable de la secció feminista de l’Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH), Samira Bouhita, denuncia que els matrimonis amb noies menors segueixen a l’ordre del dia al país, malgrat que la llei fixi els 18 anys com a edat mínima per casar-se. L’activista feminista Betty Lachgar apunta que “hi ha un risc real” que durant aquests dies es produeixin matrimonis forçats amb nenes menors. “Als pobles és major, perquè són més pobres i vulnerables, fet que constitueix també un camí per als traficants de persones”, afegeix.
Una mala construcció
Els habitants de l’Atles, de majoria amaziga, porten anys vivint amb una economia de subsistència. Els que s'hi queden viuen del poc menjar que els dona la terra i dels animals, mentre que els joves com l’Omar baixen a les ciutats per treballar en el sector turístic, amb un millor sou. Ell treballa a Casablanca i, com tants altres, la nit del terratrèmol va agafar el cotxe per venir fins a Ouirgane a ajudar la seva família. No va arribar-hi a temps. Dimarts ens ensenyava el forat que hi havia entre la runa de casa seva: “D’allà dins la meva germana en va treure el cadàver de la nostra mare. Ella des de llavors està en xoc i es passa els dies dormint”.
“El sisme ha fet evident, un cop més, l'abandonament històric del Marroc rural que sempre hem denunciat”, explica Rachid Raha, president de l’Assemblea Mundial Amaziga, que s’ha desplaçat fins a Marràqueix per anar a repartir roba i menjar als pobles afectats de l’Atles. Per a ell, el que ha passat a les províncies d’Al-Haouz i Taraoudant repeteix l’esquema del terratrèmol d’Alhucemas amb la “mancança d’infraestructures, com carreteres asfaltades, hospitals…” La realitat és que els dos únics grans hospitals disponibles per a les cirurgies són el de Marràqueix i el de Taraoudant.
Les cases de tova que formen part del paisatge de l’Atles han estat unes de les grans assenyalades durant aquests dies. Els blocs, fets a partir de terra, les feien més febles al tremolor, tot i que aquesta periodista ha vist ensorrades per igual cases de ciment i cases de fang. En aquest sentit, l’arquitecta i professora de l’UPC Montserrat Bosch apunta que “la culpa no és de les cases de tova sinó de la mala construcció”. Per a Bosch és important no criminalitzar les construccions de terra quan són “més sostenibles que el formigó”, perquè “és anar en contra d’un patrimoni de la humanitat constructiu i tecnològic”.
Les roques que es van precipitar des de la muntanya sobre els poblats, que majoritàriament estan construïts sobre els vessants, han estat la principal causa de mortalitat, segons Oriol Corbella, coordinador del cos de Bombers de la Generalitat que està treballant a l’Atles. “Molta gent que han tret de sota les pedres havia patit asfíxia”, relata. Això es deu al fet que, quan les cases de tova s’ensorren, “generen una runa que és el pitjor escenari per trobar supervivents”. La pols que generen pot provocar ofegaments. A més, per com cau l’estructura, tampoc hi ha probabilitats que es generin bosses d’aire.
Raha també apunta que les cases que es tornin a fer haurien de mantenir la “identitat amaziga” en lloc d’optar pel formigó. “Nosaltres hem parlat amb una arquitecta alemanya que ha treballat amb materials sostenibles per fer blocs de cànem i terra”, explica. Per ara, el govern marroquí ha anunciat ajudes de 140.000 dírhams (13.000 euros) per als habitatges que es van esfondrar completament i de 80.000 dírhams (7.300 euros) per a la reparació dels que estan parcialment danyats.