El cop d’estat al Níger posa en risc les centrals nuclears franceses
L'urani del país africà és clau perquè els francesos tinguin subministrament elèctric
Bobo-Dioulasso (Burkina Faso)El cop d'estat al Níger, liderat pel general Abdourahamane Tchiani, cap de la guàrdia presidencial del president expulsat, Mohamed Bazoum, ha neguitejat el president francès, Emmanuel Macron, que va convocar un Consell de Seguretat d’urgència un dissabte a les tres de la tarda. Un horari poc habitual, si no fos perquè França necessita l’urani del Níger per fer funcionar les centrals nuclears que subministren electricitat a tot el país. “No tolerarem cap atac contra França i els seus interessos al Níger”, afirmava Macron des de l'Elisi. França és la principal potència energètica nuclear a Europa i la segona del món, després dels Estats Units. De fet, més de la meitat de la producció –un 64,67% del total de la seva electricitat– prové de l’energia atòmica, segons dades de l’Agència Internacional d'Energia Atòmica (OIEA).
L’urani és el principal combustible dels reactors nuclears. El Níger és el quart país del món amb més reserves d’urani al seu sòl. Malgrat això, la seva producció ha disminuït gairebé la meitat des del 2013, quan produïa 4.518 tones anuals, fins al 2022, que en va extreure 2.020 tones, segons dades de la World Nuclear Association (WNA). La mina d’Arlit, a la regió d’Agadez, una de les més grans del país, és explotada per l’empresa público-privada francesa Orano, de la qual l’estat francès té el 45% del capital. Una altra mina, la d'Imouraren, també interessa especialment a París, que pensa en futur. França necessita 8.000 tones d’urani per alimentar les seves centrals nuclears. La d'Imouraren té una capacitat per produir 5.000 tones anuals durant 43 anys, però des del 2015 es troba aturada a “l’espera d’un context més favorable”. Amb el control d’Imouraren, el govern francès podria abastir més del 50% de la seva demanda.
L’any 2001 França va tancar la seva última mina d’urani. Des de llavors, depèn de la importació del 100% d’aquest material indispensable per a la creació del 70% de l’electricitat que fa funcionar el país. El 2020, un terç de l’urani importat per França (34,7%) provenia del Níger; el Kazakhstan representava un 28,9% i l'Uzbekistan un 26,5%, segons el Comitè Tècnic d’Euratom (l’agència de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica).
L'últim aliat al Sahel
L’interès francès i occidental a mantenir controlat el Níger, però, va més enllà del lligam econòmic i d’abastiment d’urani. Aquest país sahelià representa l’últim gran aliat occidental a la regió, després que les juntes militars de Mali i de Burkina Faso hagin expulsat la política francesa dels seus països i s’hagin aproximat a Rússia. Una dinàmica que es repeteix en altres indrets de l'Àfrica. El Níger havia sigut fins ara el país on es recloïen aquests militars, i on França seguia operant en bona sintonia amb el govern.
És per això que les reaccions internacionals al cop d'estat al Níger han sigut molt més agressives. Mentre que els tres països de l'Àfrica Occidental víctimes d'un aixecament similar –Mali, Burkina Faso i Guinea–, van quedar formalment suspesos de la CEDEAO (Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica Occidental), en el cas del Níger han donat una setmana als colpistes per “restaurar l’ordre constitucional”. En cas contrari, la CEDEAO assegura que no descarta utilitzar la “força”.
La mà de Putin
Als dubtes sobre les decisions que es prendran al Níger i quina serà l’evolució del cop d'estat liderat per Tchiani també s’hi suma la ingerència russa, que guanya popularitat al Sahel en contra d’Occident. Ja és habitual veure manifestants onejant banderes russes i cremant-ne de franceses. Cal tenir en compte, però, que Moscou és el sisè productor mundial d’urani, per davant del Níger, i un país clau en la cadena de subministraments a les centrals nuclears europees, malgrat les limitacions per la invasió d'Ucraïna.
I tot plegat contrasta amb la situació que han de viure els habitants del Níger. Tot i que el país és clau en el subministrament elèctric a Europa, segons el Banc Mundial només un 18,6% de la població nigerina té accés a l’electricitat. França ja ha suspès l’ajuda al desenvolupament i el suport pressupostari al Níger fins al “retorn de l’ordre constitucional”.