Cop d'estat al Níger: cau l'últim aliat d'Occident a l'Àfrica occidental
L'ONU suspèn l'enviament d'ajuda humanitària al país, del qual depenen 4,3 milions de persones
Uagadugú (Burkina Faso)Un grup de soldats organitzats sota el nom de Consell Nacional per la Salvaguarda de la Pàtria (CNSP) ha anunciat la nit del 26 al 27 de juliol a la televisió pública del Níger que ha enderrocat el president, Mohamed Bazoum, després d’haver-lo retingut durant tot el dimecres al palau presidencial de la capital, Niamey. L’ONU ha suspès el seu programa d’ajuda humanitària al país, de què es beneficiaven 4,3 milions de persones.
A mitjanit, el coronel Amadou Abdramane ha aparegut en antena acompanyat d’homes vestits de militar per llegir un comunicat on asseguraven “posar fi al règim que ja coneixeu” (referit al president Mohamed Bazoum), i anunciant el tancament de fronteres tant terrestres com aèries i la instauració d’un toc de queda. Abdramane també ha precisat que “totes les institucions de la setena República han quedat suspeses”, i ha advertit als socis internacionals de “no intervenir”. Els revoltats han promès garantir la “integritat física i moral del president derrocat”.
Bazoum ha parlat per primer cop aquest matí a través del seu compte de Twitter per dir que “tots els nigerins que estimen la democràcia i la llibertat mantindran les conquestes obtingudes”.
El ministre d’afers estrangers nigerí, Hassoumi Massoudou, ha dit en declaracions a France24 que “hi ha hagut una temptativa de cop d’estat, però no és la totalitat de l’exèrcit qui l'ha dirigit ni hi està d’acord”. Un fet que podria fer dubtar sobre l’èxit total i complet del cop i la possibilitat que la població doni suport als colpistes. En un comunicat publicat 24 hores després de l’aixecament militar, l'estat major de l'exèrcit assegura que ha decidit "acatar la declaració de les Forces de Defensa i Seguretat" per evitar un “bany de sang”.
Un dels homes sospitosos d’haver liderat el motí és Abdourahmane Tchiani, cap de la guàrdia presidencial des de 2011. Segons fonts de Jeune Afrique, Tchiani compta amb “700 homes equipats i entrenats i una vintena de cotxes blindats”. El mateix mitjà apunta discrepàncies internes després que Bazoum intentés fer canvis dins de l’exèrcit nigerí. De fet, aquest és el segon cop d’estat que afronta el president després de guanyar les eleccions presidencials el febrer del 2021.
Sentiment antifrancès i influència russa
Ara bé, la imatge d’un grup de militars anunciat un cop d’estat a la televisió pública no és una novetat a l'Àfrica occidental sinó que és tot un símptoma de la situació d’inestabilitat que viu la regió del Sahel, l’auge del sentiment “antifrancès” i la influència russa. Tot i que no hi ha cap indici d’una ingerència de Moscou, el grup de mercenaris Wagner ha celebrat el cop. I és que la imatge d’un grup de militars anunciat un cop d’estat a la televisió pública no és una novetat a l’Àfrica occidental sinó que és tot un símptoma de la situació d’inestabilitat que viu la regió del Sahel, colpejada pel terrorisme jihadista, l’auge del sentiment “antifrancès” i la influència russa. Alguns centenars de manifestants van celebrar el cop onejant banderes russes a la capital.
El Níger s’erigia fins ara —i a l’espera de veure com es desenvolupa aquest cop d’estat— com l’últim aliat d’Occident al Sahel després que les forces especials franceses —Barkhane i Sabre— fossin expulsades per les juntes militars d’Assimi Goïta a Mali i Ibrahim Traoré a Burkina Faso. Els dos caps d’estat van arribar al poder amb una clara orientació cap a Rússia i avui hi han viatjat per participar en la segona cimera russo-africana, que se celebra aquest 27 i 28 de juliol a Sant Petersburg.
Aliat de la UE
El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, havia viatjat fa pocs dies a Niamey, on es va reunir amb Bazoum , a qui va qualificar de "soci sòlid i fiable" de la Unió Europea. Des del 2015, la UE ha donat milions d’euros al govern nigerí perquè controli amb més presència policial i militar les rutes migratòries cap a Europa. El 2015, la ciutat d’Agadez, la porta d’entrada al desert del Sàhara, va quedar tancada i la gent es mou ara per rutes més llargues i perilloses.
Per a França també és un cop dur, ja que depèn del Níger per a la continuïtat del seu subministrament energètic, ja que aquest és un dels països amb més reserves d’urani. La mina d’Arlit, a la regió d’Agadez, al nord del Níger, és una de les més grans del món i segons la World Nuclear Association (WNA) té una vida útil fins al 2030. Està en disputa la nova mina d'Imouraren, amb capacitat per produir 5.000 tones anuals durant 35 anys. França en necessita 8.000 anuals per alimentar les seves centrals nuclears.
El Sahel concentra el 42% de les morts mundials a causa del terrorisme jihadista segons l’Índex Global del Terrorisme. Mali, Burkina Faso i el Níger són els països que més morts comptabilitzen.