Comprar novel·les a terminis: el símbol de la inflació disparada a Egipte

El CaireLa Fira Internacional del Llibre del Caire, que des de la seva primera edició, a finals dels seixanta, s’ha convertit en una de les més grans del món, és una cita anual obligada per als amants de la lectura d’Egipte i del món editorial àrab. Enguany, tot i haver generat una gran expectació, la cita s’ha vist marcada per la profunda crisi econòmica que travessa el país, que està causant una caiguda vertiginosa del poder adquisitiu. Tant és així que l’Associació d’Editorials Egípcies ha decidit anticipar-se a una possible disminució de vendes amb una mesura inèdita: permetre la compra de llibres dels seus membres a terminis, a 12 mesos i sense interessos.

“És un servei que oferim a la gent perquè compri”, explica a l'ARA el president de l’associació, Said Abdo. “Les circumstàncies són difícils per a tothom, arreu del món, i per això vam decidir presentar aquesta iniciativa”, apunta, i assegura que ha estat ben rebuda. El terratrèmol econòmic provocat per la guerra a Ucraïna, que s’ha produït quan Egipte encara estava intentant refer-se de les turbulències causades per la pandèmia, han deixat al descobert la insostenibilitat i les profundes mancances del model de desenvolupament i creixement perseguit pel Caire en els últims anys.

Els fràgils fonaments de l’economia egípcia han quedat en evidència a mesura que s’ha anat succeint un xoc rere l’altre: una fuga de capitals massiva; un fort augment del cost de les importacions, sobretot de productes bàsics com el blat; la falta de dòlars per poder finançar-les; la caiguda en picat de la moneda local, que ha perdut al voltant del 100% del valor en un any, i uns pagaments dels interessos del deute cada vegada més asfixiants.

Per a la majoria d’egipcis, aquesta suma de crisis s’ha fet palesa, principalment, en una inflació galopant, que al desembre va situar-se oficialment en el 21,3% interanual. Càlculs independents com el de Steve Hanke, un prestigiós professor d’economia aplicada de la Universitat Johns Hopkins dels Estats Units, la situen, en canvi, en el 102% a finals d’aquest gener, cinc vegades per sobre de la xifra del Banc Central d’Egipte. “Amb les circumstàncies de la crisi econòmica actual, el llibre s’ha convertit en un bé preuat”, il·lustra l’Abdo des de la Fira Internacional del Llibre.

La carn, un luxe

Un dels principals responsables dels alts índexs d’inflació a Egipte en els últims mesos han estat els productes alimentaris, que al desembre van arribar a pujar un 37,2% oficialment. I les més perjudicades han sigut les llars pobres. Segons una enquesta elaborada per l’Institut Internacional d’Investigació sobre Polítiques Alimentàries (IFPRI) entre l’octubre i el novembre a 6.000 llars pobres o gairebé pobres del país, un 85% van afirmar que havien reduït el consum de carn, un 75% el de pollastre i ous, un 61% el de peix i un 60% el de llet. 

Tot sembla indicar, a més, que es tracta d’un patró generalitzat: d’acord amb un segon informe del novembre de l’agència estatal d’estadístiques egípcia (CAPMAS), des de l’inici de la guerra a Ucraïna, el 74% de famílies egípcies han reduït la despesa en menjar.

La forta caiguda del poder adquisitiu de la majoria dels egipcis arriba quan l’índex de pobresa del país ja era molt elevat: l’última taxa oficial, de fa dos anys i mig, se situava en el 29,7% de la població. Però el llindar de pobresa que fixen les autoritats egípcies al canvi actual rondaria els 320 euros anuals, mentre que el Banc Mundial situa la pobresa extrema en els 744 euros, amb la qual cosa la taxa a Egipte es dispararia.

La classe mitjana egípcia, sempre difícil de definir, s’està veient igualment afectada per la crisi que travessa el país, tot i que hi ha menys dades directes per prendre-li el pols. Tot i això, és la que més impostos paga malgrat rebre molt pocs serveis a canvi, destina molts recursos a educació i sanitat, i els seus possibles estalvis han perdut la meitat del valor davant del dòlar en qüestió de mesos.  A més, l'informe d’IFPRI recull que un 43% de les llars enquestades afirmaven haver reduït la despesa en sanitat i un 25% en educació.

“La pressió inflacionista, la devaluació de la lliura, l’atur, i unes despeses de manutenció disparades han fet impossible que algú es pugui mantenir en el seu estatus social, ni tan sols les classes més aviat altes”, apunta a l’ARA Jouna El Habbal, una analista política que ha estudiat la classe mitjana egípcia i és experta en mercats emergents.

Targetes de racionament i pa subvencionat

El govern egipci, per la seva banda, ha pres mesures per intentar pal·liar els efectes de l’envestida, començant per mantenir els programes de protecció social en vigor, incloses les subvencions del pa i les targetes de racionament per comprar aliments i productes bàsics al voltant del 70% del país, que té més de 104 milions d’habitants. També dos programes de transferències monetàries que beneficien més de quatre milions de famílies.

En paral·lel, l’executiu ha aprovat pujades del salari mínim per als funcionaris de fins a 3.000 lliures al mes (uns 93 euros), un augment de les pensions i les exempcions fiscals, una ampliació dels programes de protecció social i la congelació dels preus de l’electricitat. Els seus intents de frenar la pèrdua de poder adquisitiu del país, però, estan resultant ser en gran mesura en va, sobretot perquè la majoria de la població ja estava abans de la crisi en una posició crítica i les mesures actuals no cobreixen ni de bon tros la pèrdua de valor de salaris, pensions i subsidis davant una inflació desbocada.