Barracons per no passar fred: així es busquen la vida supervivents del terratrèmol del Marroc

BarcelonaLa runa i les tendes de campanya blaves ja formen part del paisatge de l'Alt Atles. Només ha passat un mes d'ençà que el terratrèmol va assolar el sud de Marràqueix –va deixar gairebé 3.000 morts i més de 5.000 ferits– i els supervivents, que tot just s'han instal·lat als campaments, ja noten com l'hivern els trepitja els talons. "D'aquí poc arribarem a temperatures properes als zero graus i les tendes no ens serviran", explica per WhatsApp l'Idriss. Ell, juntament amb la resta de veïns d'Ourzdin, estan buscant refugis alternatius als del govern.

El govern marroquí ha fet arribar electricitat a les tendes, a més de muntar hospitals militars i escoles provisionals perquè els 30.000 infants de la regió d'Al-Haouz que s'han quedat sense aules puguin continuar les classes. Això, però, no soluciona el problema més immediat: l'arribada del fred.

Les tendes estan fetes amb lones de plàstic per on fàcilment es cola l'aire. Tampoc estan aïllades per sota. Algunes famílies han intentat solucionar-ho posant a terra estores o plàstics, però la realitat és que no deixa de ser un pedaç que pot anar-se'n en orris quan plogui i s'enfangui el sòl. En els darrers anys s'han produït amb més freqüència tempestes violentes que amb poc temps descarreguen molts litres i que poden provocar despreniments i riuades. El panorama encara és més descoratjador per als douars (petits poblats) situats a les zones més elevades i que al gener es tenyeixen de blanc. Alguns es queden aïllats durant dies per culpa de les nevades.

Ourzdin és un d'aquests douars que d'aquí unes quantes setmanes estarà cobert de neu. Allà, com en tants altres llocs, encara no s'ha netejat tota la runa, tal com mostren les imatges que envia l'Idriss. La incertesa dels primers dies després de la catàstrofe ara s'ha convertit en resignació. "El govern no està donant cap solució per al fred i no sembla que tingui intenció de donar-ne", es lamenta el jove, que també comparteix fotografies de barracons fets amb contenidors. "Estem mirant de comprar alguna cosa de plàstic o de fusta, que aïlli del fred". El problema, però, és que no saben com ho pagaran. "És massa car i no tenim diners", resumeix.

L'Abdul, que viu amb la seva dona, les dues filles petites i la sogra al campament d'Asni, s'ha aprovisionat de mantes per a l'hivern. També ha fet algunes "millores": ha cobert el terra amb lones de plàstic i ha construït amb canyís una segona estança annexa a la tenda. Per fora hi ha lligat bosses de brossa per intentar aïllar-la tèrmicament. "Les nits ja són molt fredes i estic intentant aïllar l'espai tan bé com puc amb el poc que tinc", exposa. En el seu cas, l'angoixa és més gran perquè amb el terratrèmol va perdre la feina.

El paquet de mesures que ha impulsat el regne alauita per pal·liar les conseqüències del sisme que ha afectat 2,8 milions de persones i ha destruït totalment o parcialment més de 50.000 habitatges, preveu tot un seguit d'ajudes econòmiques. Com a mesura d'urgència s'han assignat durant un any 2.500 dírhams mensuals (230 euros) per família en cas que la casa hagi patit danys o estigui totalment ensorrada. De cara a la reconstrucció, el govern planeja donar 140.000 dírhams (13.000 euros) per als habitatges que es van enfonsar completament i 80.000 (7.300 euros) per a la reparació dels que estan parcialment danyats.

Protestes al barri del Mellah

La casa on vivien l'Adir i la seva família va ser una de les desenes de llars que es van ensorrar al barri jueu de Marràqueix la nit del terratrèmol. El Mellah, com també es coneix aquest barri, és un dels més afectats de la ciutat. A principis d'octubre, quan es va obrir el termini per fer la sol·licitud, l'Adir va demanar l'ajuda dels 2.500 dírhams mensuals. De moment no ha rebut els diners, però coneix altres famílies que ja han cobrat. Així i tot, diu que la xifra només és un "pedaç" tenint en compte que casa seva ha quedat destruïda pel terratrèmol.

Quan parla sobre les quantitats que es donaran per reconstruir les cases, s'expressa amb la mateixa indignació: "140.000 dírhams no seran suficients per a moltes famílies. Les cases aquí són molt grans perquè les famílies també són grans, fàcilment hi poden arribar a viure unes 9 o 10 persones, a cada casa".

Molts dels veïns del barri del Mellah que van perdre la casa durant el sisme han estat acampant a la plaça de Tinsmith com a protesta per la gestió del govern. Reclamaven una solució millor que els campaments, i també era una manera de visibilitzar les condicions en què milers de famílies s'han vist abocades a viure. Però la setmana passada, coincidint amb la trobada de l'FMI i el Banc Mundial a Marràqueix, els van desallotjar. "Ens van fer fora perquè no volien la fotografia de la gent al carrer en el context de la cimera. Volien netejar la zona", denuncia l'Adir, que també explica com la policia va colpejar algunes persones que es negaven a marxar.

Ell i la seva família també hi estaven acampats, i ara han tornat a casa seva. S'han instal·lat a la part on no hi ha tantes runes. En una foto que envia es veu una estoreta a terra, encaixonada al replà d'una escala que està bloquejada per un tros de paret. "Després del desallotjament ningú ja no s'atreveix a tornar. Alguns s'estan als campaments que ha muntat el govern, d'altres hem tornat a casa encara que estigui danyada", explica.

Encara que a la ciutat el fred no sigui tan gèlid com a les muntanyes, l'Adir reconeix que almenys dormint entre la runa està millor que a la intempèrie. "Ara estic mirant de llogar algun lloc per poder traslladar-m'hi amb la meva família fins que arreglin la casa. No tenim alternativa". De moment, no sap si l'ajuda serà suficient per costejar el lloguer ni sap ben bé on anar. A la pregunta de si el govern els oferirà o no alguna alternativa, respon: "Benvinguda al meu món".

Encara que ja no hi hagi ningú acampat, l'ús de la força policial no ha dissuadit les persones que protesten. Aquesta mateixa setmana el diari local Kesh24 es feia ressò d'una nova concentració protagonitzada pels veïns del barri del Mellah davant l'oficina administrativa perquè deien que havien estat exclosos de la llista d'afectats pel terratrèmol i no tenien accés a les compensacions econòmiques.