Almenys 74 morts i 52 ferits en l'incendi d'un edifici controlat per màfies a Johannesburg

BarcelonaAlmenys 74 persones, entre elles algunes criatures, han mort aquesta matinada i una cinquantena més han resultat ferides en un incendi que ha calcinat un edifici del centre històric de Johannesburg. "Ens estem morint!", cridaven els residents, mentre els serveis d'emergència intentaven rescatar-los d'una gran bola de foc que ha atrapat les víctimes. Encara ara, que les flames ja s'han extingit, els responsables municipals no descarten trobar més cossos entre la runa de l'immoble, que amb tota seguretat es demolirà. De moment, es desconeixen les causes del foc, que ha començat en les primeres dues plantes i ràpidament s'ha estès a les tres superiors i ha convertit l'edifici en una trampa.

Hi ha mig centenar d'edificis com aquest al centre de Johannesburg, on la gran degradació social i arquitectònica ha convertit aquesta zona històrica un lloc que la majoria de residents de la gran metròpoli (uns set milions) eviten trepitjar. Segons mitjans locals, dins de l'immoble hi vivien unes 300 persones, que l'Ajuntament ha dit que reallotjarà en hostals i altres serveis, una proposta que els mateixos afectats no s'acaben de creure: "No sabem on dormirem aquesta nit", ha manifestat una veïna a Times Lives. Des del lloc dels fets, l'alcalde de Johannesburg, Kabelo Gwamanda, ha explicat que l'edifici és propietat de l'Ajuntament, que fa uns anys el va llogar a una ONG perquè acollís dones refugiades i que se'n va desentendre quan va haver de tancar la seva activitat.

Al país anomenen a aquests blocs de pisos edificis "segrestats". Abandonats pels seus propietaris (privats i institucions), la governabilitat i explotació d'aquests immobles passa a mans de màfies violentes, que controlen i cobren el lloguer a persones sensesostre i migrants en situació irregular, sense que ni tan sols la policia s'atreveixi a entrar-hi. No tenen aigua ni llum, i moltes famílies es veuen obligades a punxar l'electricitat o cuinar i escalfar-se amb fogonets. Per treure més rendiment de l'espai, els mafiosos fan de les habitacions dels pisos barraques on les famílies no tenen intimitat ni higiene. Un responsable municipal parla d'un "assentament informal de cinc plantes".

La brutícia i les plagues de rates són evidents fins i tot des de la porta exterior d'aquests immobles, sovint protegits amb tanques de filferro, on s'enganxen trossos de plàstic i altres residus, mentre la brossa s'acumula per tots els racons i cobreix el forat de l'ascensor que la falta d'electricitat ha deixat inservible.

La portaveu de l'Ajuntament, Colleen Makhubele, ha denunciat les dificultats amb què els propietaris d'aquests edificis segrestats es troben a l'hora de recuperar-ne el control, ja que s'ha d'iniciar un procés judicial per al desallotjament que s'allarga anys i les màfies defensen els immobles fins i tot amb homes armats. En aquest punt, el regidor de Seguretat, Mgcini Tshwakuha, ha anat més enllà al criticar que les ONG en dificultin la desocupació presentant recursos als jutjats. Mentrestant, des de l'Institut pels Drets Socioeconòmics, una d'aquestes entitats assenyalades, subratllen que hi ha una "guerra contra els pobres" i que en aquests edificis segrestats hi ha "classe treballadora i pobres". El govern municipal, però, ha indicat que si bé hi ha 1,2 milions de residents que necessiten un habitatge, en aquests immobles només hi ha "immigrants irregulars".

La història de l'edifici

Els barris històrics de Johannesburg, coneguts per les sigles CBD, van créixer gràcies a l'impuls de la febre d'or que va tenir Johannesburg a finals de segle XIX i que va fer la gran capital africana. Fruit d'aquest desenvolupament, es van alçar edificis majestuosos seguint els estils de l'Art Noveau o de l'Arquitectura Postmoderna, equiparables als de les modernes ciutats de la costa est dels Estats Units. Amb una història marcada per l'apartheid, la fi del règim supremacista blanc va fer que les grans empreses es traslladessin al nou districte financer i que els residents benestants blancs (el centre era una zona blanca, vetada com a residència per a negres) es mudessin a urbanitzacions del nord. Sense inversions ni públiques ni privades, tant els habitatges com els carrers han caigut en la degradació.

Fins i tot els immobles històrics com el calcinat, que quan es va construir a mitjans dels anys 50 era la seu del departament d'Afers No Europeus de Johannesburg (JNEAD), una oficina que, paradoxalment, va servir per controlar la vida dels negres, que en aquells anys de bonança econòmica emigraven del camp a la ciutat. Aquí els obrers negres havien de passar exàmens mèdics i obtenien l'autorització per poder treballar a les feines que el règim els reservava.

Aquest és el quart incendi que ha afectat en els últims mesos edificis de Johannesburg. No gaire lluny de l'incendi d'avui, el 23 de juny un foc en un altre immoble va acabar amb la vida de dos germans menors d'edat. El govern municipal ha anunciat la creació d'un comitè per analitzar la situació dels edificis segrestats, uns plans promesos alcalde rere alcalde.