Almenys 50 morts en un atac a una església catòlica a Nigèria
Un grup d'homes armats han disparat als feligresos i han fet detonar explosius
BarcelonaAlmenys 50 persones han mort aquest diumenge en un atac en una església catòlica al sud-oest de Nigèria. Segons mitjans locals, un grup d'homes armats han disparat als feligresos, entre els quals hi havia criatures, i han fet detonar explosius. "Estic profundament trist per l'atac i l'assassinat de persones innocents a Owo mentre resaven a l'església catòlica de St Francis", ha dit a través de Twitter el governador de l'estat d'Ondo, Arakunrin Akeredolu, que no ha donat cap xifra oficial de víctimes. Un treballador d'un hospital d'Owo ha afirmat a Reuters que més de 50 cossos havien estat traslladats a dos centres mèdics de la ciutat.
"Destinarem tots els recursos disponibles a trobar els agressors i fer-los pagar el que han fet", ha dit Akeredolu en un comunicat. De moment, no està clara la identitat dels atacants ni els motius de l'atemptat. El president de Nigèria, Muhammadu Buhari, ha condemnat l'atac, que ha titllat d'"atroç". També el papa Francesc s'ha referit a la tragèdia i ha afirmat que prega per les víctimes de l'església, "dolorosament colpejada en un moment de celebració", segons ha informat el Vaticà.
Alguns vídeos penjats a les xarxes socials mostren diverses persones esteses a terra plenes de sang. Entre els morts hi ha molts nens, segons ha afirmat el diputat Ogunmolasuyi Oluwole a l'agència Associated Press. Adelegbe Timileyin, representant de l'àrea d'Owo a la cambra baixa de Nigèria, ha assegurat que el sacerdot que oficiava la missa ha estat segrestat.
La policia d'Ondo no ha donat informació sobre qui hi ha darrere l'atac, però un altre diputat, Olayemi Adeyemi, ha apuntat que pot ser que es tracti de terroristes de l'ètnia fulani, sovint anomenats "bandits", que han dut a terme atacs cruels últimament, sobretot al nord del país, segons publica The Guardian. Aquests grups terroristes van sorgir d'un conflicte històric entre els pastors i les comunitats locals per l'accés a la terra i les invasions a granges privades, i han perpetrat assassinats i segrests massius. Adeyemi ha indicat que l'atac probablement ha sigut una represàlia a les recents restriccions del govern estatal sobre la pastura a l'estat d'Ondo adoptades justament després d'un repunt de segrestos a la zona. "Hem gaudit de més seguretat des que els pastors van ser expulsats dels nostres boscos", ha dit Adeyemi. "Aquest atac és una represàlia i té l'objectiu d'enviar un missatge diabòlic al governador", ha afegit.
Els últims anys, el país més poblat de l'Àfrica pateix atacs i segrestos per part de bandes armades per obtenir un rescat, sobretot al centre i nord-est del país. Recentment, també s'han produït segrestos i assassinats al sud-est, que les autoritats atribueixen als separatistes del Poble Indígena de Biafra. Nigèria també és víctima des del 2009 de l'amenaça jihadista de Boko Haram, i des del 2015, de la seva facció ISWAP (Estat Islàmic a la Província de l'Àfrica Occidental).
L'abril del 2014, Boko Haram va raptar 276 nenes en una escola secundària de Chibok, a l'estat de Borno, a l'extrem nord-oriental de Nigèria. Des de llavors, els segrestos i assassinats no s'han aturat, amb un repunt durant l'any passat. En només sis mesos, el grup terrorista va segrestar més de 700 estudiants en atacs a escoles i universitats al nord del país. En tots els casos, l'objectiu és aconseguir diners, a través de rescats, i influència política.