Algèria condemna a mort un activista que Espanya li va entregar

BarcelonaQuan el 24 de març va posar Mohamed Ben Halima en un avió a València per obligar-lo a tornar a Algèria, la policia espanyola ja sabia que la vida de l'activista corria perill. L'home, de 32 anys, un exoficial que havia exposat la corrupció dins l'exèrcit i havia participat en el moviment pro democràcia Hirak, s'havia refugiat a Espanya, però el ministeri de l'Interior es va afanyar a retornar-lo per la força al seu país. Dimecres a la nit es va saber que Ben Halima ha estat condemnat a la pena de mort per un tribunal militar algerià, segons han denunciat la seva família i el Centre del Caire pels Drets Humans.

Ben Halima havia estat condemnat per un tribunal civil a 10 anys de presó, però la sentència va ser revocada per un tribunal militar que l'ha condemnat a mort, la pena imposada a tots els acusats per traïció jutjats en absència. Al país hi ha una moratòria sobre les execucions des del 1993, de manera que els condemnats a la pena capital acaben complint cadena perpètua. "Tenen un règim penitenciari específic que suposa una tortura de per vida", aclareix a l'ARA en una conversa telefònica des d'Alger un membre de la Lliga Algeriana de Drets Humans que demana no ser identificat per la seva seguretat.

Les autoritats espanyoles no poden al·legar que desconeixien el risc de deportar Ben Halima. Amnistia Internacional i la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat i els seus advocats havien advertit del perill evident que fos torturat i sotmès a un judici sense garanties si el retornaven a Algèria. Com a exoficial, Ben Halima havia fet sortir a la llum pública la corrupció entre els alts comandaments de les totpoderoses forces armades algerianes, en el marc del procés de protestes populars del moviment Hirak, que va esclatar el febrer del 2019 contra el pla de l'octogenari president Abdelaziz Bouteflika de presentar-se a un cinquè mandat. En el context de la forta repressió contra la dissidència que ha marcat la vida política al país els últims anys, Ben Halima va saber que el seu nom era en una llista de militars que havien de ser detinguts per haver donat suport al moviment popular.

Detingut a Saragossa

L'activista, que feia públiques les seves denúncies a YouTube, va fugir a Espanya i va demanar asil el 18 de febrer del 2020, però les autoritats espanyoles li van negar la protecció. Ho va tornar a demanar el 18 de març del 2021 i va rebre una altra negativa. Finalment, aquest 14 de març la policia espanyola el va detenir a Saragossa i li va obrir un procediment administratiu d'expulsió per vulneració de la llei d'estrangeria. "Als advocats ens van avisar una hora i mitja abans que s'enlairés el vol d'extradició: fins i tot si el jutge ens hagués donat la raó, hauria estat impossible aturar-ho", explica Alejandro Gámez, advocat de Ben Halima, que forma part del col·lectiu Red Jurídica. "Tot el procediment va estar ple d'irregularitats: va ingressar al centre d'internament d'estrangers (CIE) quan encara no s’havia resolt la seva sol·licitud d’asil i li van prendre el mòbil perquè no pogués contactar amb ningú. Es va obrir un procediment administratiu de caràcter urgent per infracció de la llei d’estrangeria, al·legant que suposava un perill per a la seguretat nacional, però no es va presentar ni una sola prova", diu el lletrat. "Estem investigant si van contractar un vol xàrter, perquè no hi havia cap vol comercial programat a Algèria des dels aeroports propers a València aquells dies", afegeix.

Després de ser deportat a Algèria, el 27 de març Ben Halima va aparèixer en un vídeo de la direcció general de seguretat algeriana on s'inculpava de treballar per a un moviment islamista, un document que té tots els elements d'una confessió forçada. Ell mateix havia advertit en un vídeo publicat des del CIE de València que si era extradit l'obligarien a fer aquesta mena de confessió a còpia de "greus tortures a mans dels serveis d'intel·ligència".

Per a l'equip d'advocats que va portar la defensa de Ben Halima no queda cap dubte que tot el procediment -que va coincidir amb el canvi de postura del president espanyol Pedro Sánchez sobre el Sàhara Occidental a favor del Marroc que el va enemistar amb Algèria- va tenir una motivació política: "No sabem el que passa als passadissos, però queda clar que el ministeri de l'Interior espanyol tenia molta pressa a deportar-lo, sabent que ja havia estat condemnat a Algèria i que no van aportar ni una sola prova que suposés cap perill per a la seguretat nacional a Espanya". Les autoritats espanyoles han motivat l'expulsió per l'estreta relació de Ben Halima amb Mohamed Abdellah, un altre exmilitar revelador de secrets que també havia buscat asil a Espanya l'abril del 2019, va ser retornat a Algèria l'agost de 2021 i ara està detingut a la presó militar de Blida, on ha estat sotmès a tortures i a un règim d'aïllament, segons ha denunciat un testimoni que va poder veure'l.