El 80% dels migrants africans es queden a l'Àfrica

BarcelonaLes terrorífiques imatges d’homes, dones i criatures a punt d’ofegar-se al Mediterrani i el discurs polític dels governs i la ultradreta abonen una mentida: “Europa és el destí d’un èxode de migrants africans que fugen desesperadament de la fam i la guerra i que arriben il·legalment, en un flux massiu que amenaça el nostre benestar i el nostre estil de vida”. És sobre aquest marc, fals, que es justifiquen les tanques a les fronteres i les traves als nouvinguts a les diferents legislacions europees. Però les dades desmenteixen aquesta percepció: el 80% de migrants africans no tenen cap intenció de sortir de l’Àfrica, sinó que es mouen dins del continent i, per tant, a través de fronteres terrestres i no marítimes.

Sud-àfrica, pel seu dinamisme econòmic, n'és el principal pol d’atracció. Ens ho recordava la setmana passada la mort d’una vuitantena de migrants en un edifici pastera a Johannesburg. El segon hub econòmic és Costa d’Ivori, una de les economies més consolidades del continent, amb índexs de creixement anual del 8% des del 2012: Abidjan és el Dorado de l’Àfrica occidental, i malgrat els seus episodis d’inestabilitat i la pandèmia, ofereix moltes oportunitats laborals en l’agricultura (cacau i cautxú), la construcció, els serveis i tota mena de feines domèstiques. Alhora cada any entre 10.000 i 15.000 joves ivorians emigren cap a Europa. 

“Les fronteres colonials es van dibuixar de manera arbitrària, separant les comunitats. Han creat països amb noms diferents, però no han canviat les relacions que hi havia abans. Per això trobem molts moviments transfronterers pel comerç, el treball estacional o els vincles familiars”, explica a l’ARA Wendy Williams, investigadora de l’Africa Center for Strategic Studies, amb seu a Washington. “A més, a l’Àfrica s’han creat comunitats econòmiques regionals, com la CEDEAO, amb llibertat de moviment, com l’espai Schengen a Europa”, afegeix. 

40 milions de migrants africans

Segons les Nacions Unides al món hi ha uns 40,2 milions d’emigrants africans i només el 26% viuen a Europa (dada del 2020, l’última disponible). I no tots els que hi viuen han emigrat: també s'hi compten els fills dels migrants que no han pogut tenir la nacionalitat del país europeu on han nascut. Encara més dades que no encaixen amb el discurs dominant: de tots els migrants del planeta, només el 14,5% provenen de l’Àfrica, menys que Europa, origen del 22,5% dels migrants del món.

Com precisa Williams, el que explica els moviments migratoris no són les condicions que s’ofereixen a l’arribada, sinó els factors d’expulsió: econòmics, demogràfics o ambientals. “Tot això alimenta l’emigració econòmica. I pel que fa a la tria del lloc on anar, la majoria de la gent es basa en l’experiència dels seus coneguts, en la seguretat, en l’estabilitat i en les oportunitats per guanyar-se la vida. Per això, la majoria de migrants no marxen gaire lluny de casa”.