L'exdictador Habré, al tribunal que el jutja: "Això és una farsa"

BarcelonaHissène Habré va convertir el Txad en un camp de mort i destrucció fa més de 20 anys. Durant aquests anys les seves víctimes i familiars no han parat fins aconseguir veure'l davant dels jutges. L'espera, molt llarga, ha valgut la pena perquè el septuagenari dictador ha de respondre pels crims de guerra que l'imputa la fiscalia. L'acusació assenyala que entre 1982 i el 1990, Habré va ordenar una neteja ètnica, ordenant l'assassinat de 40.000 persones, moltes de cultura àrab. A més, s'han documentat 200.000 casos de tortura. Per aquests càrrecs podria ser condemnat a cadena perpètua.

En els propers tres mesos, el Senegal és el país encarregat de donar justícia a les víctimes. Sota els auspicis de la Unió Africana i l'ONU el país nord-africà ha organitzat un tribunal especial per jutjar el txadià, el primer que es fa a territori africà aplicant el principi de justícia universal.

Habré va anunciar, a través de la seva defensa, que no tenia intencions de ser present al judici però, finalment, aquest matí el tribunal ha ordenat la policia que el portés a la força. El vell dictador ha entrat a la sala vestit de blanc i ha tret legitimitat al procés: "Abaix l'imperialisme. [El judici] és una farsa dels política senegalesos podrits, traïdors africans al servei d'Amèrica", ha cridat.

Els Estats Units, precisament, havien estat els seus grans aliats, preocupats perquè la veïna Líbia de Gadafi estengués els seus tentacles cap a les fronteres del sud. També França l'havia vist amb bons ulls. Però el 1990, Habré va ser enderrocat pel general Idriss Déby i va buscar refugi al Senegal, confiat que el protegia la immunitat diplomàtica.

Conegut com a 'Pinochet africà', Habré va ser detingut el 2005 i des de llavors esperava per al judici. La fiscalia ha entrevistat unes 2.000 víctimes dels seus crims i ha visitat en diverses ocasions el Txad per visitar els llocs de matances. La fiscal del cas, Jacqueline Moudeina, ha començat la seva intervenció al judici assegurant que el tribunal actuarà "en el nom de la Humanitat, el què Hissène Habré no va garantir mai a les seves víctimes".

El cas d'Habré no s'han pogut jutjar pe Tribunal Penal Internacional perquè els crims es van cometre abans del 2002, la data en què va entrar en vigor l'estatut que li dóna legitimitat per jutjar crims contra la humanitat. Precisament, cada cop creixen més les crítiques des de l'Àfrica cap a aquest tribunal amb seu a l'Haia i molts líders l'acusen de perseguir només els casos africans. Per això, el judici al Senegal pot servir per mostrar al món que la justícia universal és possible al continent.

El president de Ruanda, Paul Kagame, ha acusat el TPI de practicar "colonialisme"; Kènia ha viscut com una intromissió la causa contra el seu president, Uhuru Kenyatta, i la mateixa UA ha acusat el tribunal de practicar una "caça racial" contra els africans. El seu argument és que el TPI només ha jutjat criminals africans des de la seva creació: Líbia, el Sudan, la República Centreafricana, la República Democràtica del Congo, Uganda, la Costa d'Ivori o Kènia.

"El TPI no pot ser vist com una institució antiafricana. El seu major bloc de membres –34 dels seus 122 estats– és d'Àfrica i va ser central en les negociacions del Tractat de Roma que va crear el tribunal", puntualitza el director de Human Rights Watch, Kenneth Roth, que recorda que la fiscal és la gambiana Fatou Bensouda.

No obstant això, quan es va obrir la causa contra Kenyatta per la seva suposada participació en l'onada de violència posterior a les eleccions de 2007, gran part de la societat civil es va mobilitzar en defensa de qui va ser el primer líder en exercici a seure davant del TPI, que va tancar el cas per falta de proves.

El desafiament que Kènia va llançar en plantejar la sortida del TPI i les crítiques que Sud-àfrica, Omar Hassan al-Baixir, han revifat la idea d'una justícia panafricana, acariciada des de 2009 al continent.

La Cort Africana dels Drets Humans i dels Pobles, creada el 1998, i la Cort de Justícia de la Unió Africana, en marxa des de 2003, s'uniran en la futura Cort Africana de Justícia i Drets Humans, el primer tribunal continental amb jurisdicció sobre crims internacionals. Abans de tirar a caminar, la cort ha de salvar esculls com l'adhesió de tots els estats –només ho han fet 11 de 54– i les seves limitacions pressupostàries, menys de 7 milions d'euros anuals enfront dels 126 del TPI.

La falta d'integritat del tribunal, que donarà immunitat als caps d'estat i govern per desig exprés dels mateixos líders de la UA, podria restar-li suports entre la societat civil africana, cada vegada més combativa davant els abusos dels seus líders. Aquests encara podrien ser jutjats per la CPI, però, ¿què passarà amb els mandataris d'aquells països que decideixin abandonar l'Haia?

El judici a Habré podria fer recapacitar una classe política que encara es creu omnipotent i donar una lliçó als crítics del sistema de justícia internacional. "Ja no podran dir que és una eina al servei dels interessos occidentals", defensa la Federació Internacional de Drets Humans (FIDH).