El coronavirus s'accelera en 10 països de l'Àfrica

MartorellEl “principi de l’epidèmia”. Malgrat els tres mesos d’estricte confinament, el president de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa, advertia recentment que el risc comença just amb l’aixecament de les restriccions per insuflar oxigen a l’economia. El país és l’epicentre del brot a l’Àfrica, amb un terç dels 3000.000 diagnosticats al continent i una quarta part dels 8.000 morts registrats. Des que el brot es va escampar per Europa, a l’Àfrica se l’ha mirat amb desconfiança i por que el covid-19 es descontrolés per països amb sistemes sanitaris i socials deficitaris. Per contra, el ràpid tancament de fronteres i de l’espai aeri i sobretot les quarantenes implementades per la gran majoria de governs van possibilitar guanyar temps, quan la transmissió comunitària era gairebé inexistent i els morts no superaven una desena.

Així, per superar els primers 100.000 casos es van necessitar 98 dies, però amb la suma de més de 8.000 diagnòstics nous per setmana, la xifra es va doblar en tan sols 18 dies i triplicar en 12 més. Just en el moment que es relaxaven o retiraven els confinaments i aturades d’activitats comercials per evitar una crisi humanitària de gent que no té literalment res per menjar. És cert que, en xifres relatives, el pes dels positius africans només representa el 3% del total mundial i els decessos menys de l'1,5%, però Matshidiso Moeti, la directora regional de l’OMS, assumeix que “clarament el ritme s’accelera” i que cal intensificar esforços i inversions per evitar acostar-se a les previsions d’entre 29 i 44 milions de contagiats en el primer any de covid-19.

Per augmentar la coordinació entre estats i facilitar la compra de materials de protecció -guants, mascaretes- i de diagnòstics -kits de test- s'ha creat una plataforma regional per tal de garantir el subministrament i la distribució de productes fiables i a uns preus raonables. L'objectiu és fer 90 milions de proves diagnòstiques que permetin la detecció de casos sospitosos per poder frenar al més aviat possible la transmissió del brot.

Acostumats a tractar els 55 estats i els seus 1.200 milions de ciutadans com un bloc homogeni i únic, la doctora Mary Stephen, de l’equip d’emergències de l’OMS, insisteix que l’increment de casos reportats provenen bàsicament de “10 grans països”: Sud-àfrica, Egipte, Nigèria, Algèria, el Sudan, el Camerun, Ghana, el Marroc, el Gabon i el Senegal, que suposen el 80% dels casos. Per contra, subratlla, n’hi ha que mantenen una transmissió més lenta, com les Seychelles, que fa setmanes que no declara cap cas. La fotografia completa de la situació s’obté també amb la mancança de proves diagnòstiques i les negatives d’estats com Guinea Equatorial, Tanzània o Burundi a informar de les dades. El president tanzà, John Magufuli, va donar per vençut el coronavirus per la intervenció divina a finals d’abril, per exemple.

Ara que els països comencen a obrir negocis i deixar que l’economia arrenqui, Stephen afirma que és “massa aviat” per determinar “si hi haurà una nova onada de casos” i que, ara per ara, només es poden monitoritzar les corbes país per país per consensuar estratègies.

Des de Sud-àfrica, Richard Lessells, especialista en malalties infeccioses de la Universitat de KwaZulu-Natal, també crida a la calma i a no fer judicis precipitats. “Potser sí o potser no estarem com l’Amèrica Llatina d'aquí unes setmanes”, respon per telèfon, i argumenta que els estudis sobre l’impacte del coronavirus no tenen en compte l’especificitat de la població africana ni tampoc l’estructura sanitària.

Sense col·lapse sanitari

De moment, la doctora Stephen de l’OMS, amb seu a Guinea Conakry, assegura que a tots els països la situació sanitària està sota control, malgrat les evidents deficiències i limitacions dels hospitals. Els mesos en què la transmissió s’ha controlat han servit, explica, perquè, com ha passat a Europa, s’augmentés la capacitat de resposta del sistema, com per exemple amb la creació de “centres de tractament temporal i d’aïllament” que ha evitat el col·lapse dels serveis sanitaris. Per a aquesta doctora, en el context africà, en què el confinament suposa condemnar milions de persones a la fam perquè necessiten sortir a comprar i treballar cada dia, és vital la prevenció i aquí hi juga “la responsabilitat individual” per mantenir distàncies físiques, la higiene de mans i l’ús de la mascareta.

Sobre l’Àfrica no només planeja el risc del coronavirus. “No hem vist la part més dura”, sosté Laura de la Fuente, investigadora especialista en VIH-sida de l’ISGlobal, que afegeix com a potencials víctimes de l’epidèmia els pacients de malalties contagioses i moltes prevenibles que encara maten. La concentració de recursos econòmics i humans en la contenció del coronavirus fàcilment farà augmentar la incidència de la sida, la malària, el còlera, el xarampió o la diarrea. “I la gana. La gent es mor de gana i és una mort lenta i dolorosa, terrible”, diu aquesta especialista, que també subratlla la incertesa de com el covid-19 pot impactar en una població molt jove com l’africana però “malnodrida, amb danys pulmonars per pneumònies prèvies o immunodeprimida”.

La reobertura progressiva de les fronteres terrestres és indispensable per a l’abastiment d’aliments i productes bàsics, però comporta l’augment del risc que les carreteres i els grans tràilers actuïn com a “corredors de contagi”, adverteix De la Fuente, com ja passa amb el VIH o la tuberculosi. A favor de l’Àfrica, però, hi ha el fet que són societats “acostumades a les malalties transmissibles” i que per això la majoria de països disposen de centres de vigilància per detectar brots locals. “No són sofisticats però funcionen”, subratlla la investigadora, que treballa al centre d’investigacions de Manhiça, a Moçambic.