El covid s’accelera a l’Àfrica després de mesos de contenció

MartorellDesprés de setmanes i fins i tot mesos de contenció, el coronavirus mostra ja la cara sense amagar-se a l’Àfrica. Aviat el continent superarà el milió de contagis, una xifra gairebé insignificant en termes relatius -tenint en compte els mil milions d’habitants-, però els efectes col·laterals s’amplifiquen per la fragilitat social, sanitària i econòmica. L’OMS ha passat d’estar a l’expectativa per l’evolució de l’epidèmia a mostrar-se “preocupada” per com s’està propagant de ràpid el covid. En les últimes tres setmanes, el nombre de casos gairebé s’ha duplicat, en contraposició amb els 98 dies -tres mesos- que es va trigar a comptabilitzar els primers 100.000. En un mes els positius africans han passat de suposar el 2,8% del balanç mundial a equivaldre ja al 5%.

No és, però, una propagació en bloc ni homogènia en un continent amb 54 països diversos en tots els sentits. Cinc països representen el 75% dels malalts. Són, per aquest ordre, Sud-àfrica -490.000 casos, la meitat dels de tota la regió-, Egipte -el primer positiu a l’Àfrica, amb 95.000 casos-, Nigèria -43.000- i Ghana -35.000-. Són, tret d’aquest últim, les grans economies i els països més exposats a l’exterior per turisme i negocis. Per contra, hi ha una desena de països amb menys de mil casos -el Togo, Maurici o Lesotho- i una quinzena que no superen el centenar de morts -Ruanda o Benín.

És cert que hi ha un factor que no es pot oblidar. Si a tot el món els recomptes de contagis i morts estan sent un maldecap i un desafiament fins i tot per als països econòmicament avançats, la fotografia africana pot estar amagada perquè hi ha una falta generalitzada de proves diagnòstiques, malgrat els esforços. Per exemple, seguint l’històric de l’índex de mortalitat, a Sud-àfrica hi ha un excés de 17.000 defuncions que fàcilment es poden atribuir directament o indirectament al covid.

Les malalties oblidades

Metges i autoritats del continent asseguren que la por al contagi fa que pacients amb patologies prèvies no vagin als hospitals, però és que, a més, les restriccions imposades per frenar el coronavirus aturen campanyes de vacunació i l’arribada de material sanitari. El continent ha d’importar de tot: de mascaretes a respiradors i proves PCR. A més, s’han desviat esforços, diners i personal per a l’epidèmia, i s’ha deixat en segon terme l’atenció de malalties amb grans índexs de mortalitat -sida, malària o tuberculosi- però també la fam, i s’augura un augment de criatures malnodrides.

La dicotomia coronavirus o fam ha fet que els executius hagin relaxat les quarantenes que es van imposar quan encara no ni hi havia transmissió comunitària ni morts. En alguns territoris es mantenen tocs de queda i la prohibició de grans concentracions, i s’han tancat les escoles, fet que ha deixat milions de criatures sense educació ni àpat principal. També hi ha hagut dirigents negacionistes que han minimitzat la pandèmia i les dades que ofereixen són poc creïbles. Ho va fer el president de Burundi, Pierre Nkurunziza, i se sospita que ell mateix n’és una víctima, tot i que oficialment va morir d’un atac de cor al juny. A Tanzània John Magufuli va donar per acabada la pandèmia per “la gràcia de Déu”, i a Madagascar Andry Rajoelina ha comercialitzat el beuratge Covid-Organics com a preventiu.

Les morts també augmenten. S’han registrat més de 4.300 morts en els últims 14 dies, cosa que representa un increment del 22% respecte a les dues setmanes anteriors. Amb tot, les 19.000 defuncions oficials són índexs baixíssims i, tot i que encara s’estudia per què és així, una de les hipòtesis és la joventut de la població.