Els talibans prohibeixen treballar a les funcionàries

Enviada especial a KabulA la seu del ministeri de Salut Pública de Kabul una dona pot entrar ara sense dir ni ase ni bèstia. A la porta hi ha milicians talibans que escorcollen els homes, però no hi ha ningú que faci el mateix amb les dones. Abans sí que hi havia una treballadora, però des que els radicals van arribar a la capital afganesa, aquest lloc de feina s'ha eliminat. El més sorprenent és que al ministeri de Salut continuen treballant funcionàries i, a més, un munt. Te les trobes per tot arreu, van amb la cara al descobert –amb un simple vel al cap– i comparteixen oficina amb homes. Són, però, una excepció.

Els talibans han decretat que de moment les funcionàries s'han de quedar a casa, sense treballar, fins que ells puguin garantir la seva seguretat al lloc de feina. Aquesta mateixa raó van argüir quan van arribar al poder el 1996 i, durant els cinc anys que va durar el seu règim, les dones no van tornar a trepitjar una oficina. Ara, en canvi, han donat aquesta prerrogativa a les funcionàries de només tres ministeris: el de Salut, el d'Educació i el d'Educació Superior. Hi ha una raó.

Mariam Hussaini explica que el seu cap li va trucar demanant-li que tornés a l'oficina el més aviat possible perquè no s'aclarien amb tanta paperassa. Ella s'encarrega de tot el treball administratiu per a la compra i la distribució de medicines i material als hospitals i les clíniques del país. Per tant, la seva feina és fonamental per fer funcionar l'engranatge de la sanitat pública.

"El primer dia vaig venir amb por", confessa. No només perquè és dona, sinó també perquè pertany a l'ètnia hazara, que és una minoria a la qual els talibans van massacrar en el passat i que és molt fàcil d'identificar: tenen els ulls com els xinesos. Però, tot i així, va fer el cor fort i es va presentar al ministeri: "Em van exigir que els mostrés el meu carnet de funcionària a l'entrada. La resta de dies m'han deixat passar sense demanar-me ni tan sols això".

Una doble administració

I aquí hi ha la Mariam, en un despatx minúscul, atrafegada darrere d'una pantalla gegant d'ordinador. Diu que la seva feina no ha canviat gaire respecte al govern anterior. L'única diferència és que ara té dos caps: el que ja tenia abans i un altre de talibà, i ha de reportar el que fa a tots dos. Una altra cosa que ha canviat, diu, és que a l'encapçalament de tots els documents oficials s'ha substituït el logotip de l'executiu anterior pel de l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, que és com els talibans anomenen al seu nou règim. No sap durant quant de temps més podrà continuar treballant, ni si un dia l’acomiadaran de sobte. Aquest mateix temor el comparteixen moltes altres funcionàries.

El que també xoca és que ara hi ha dues administracions paral·leles. D'una banda, els funcionaris del govern anterior, i de l'altra, els talibans, que són molt fàcils de distingir perquè es passegen pel ministeri amb els seus grans turbants i alguns van armats. Aparentment uns i altres tenen una relació cordial, però alguns funcionaris, quan estan sols, confessen en veu baixa que és un desastre: ni hi ha ningú que prengui decisions, ni hi ha diners. Abans el Banc Mundial finançava totes les clíniques del país i gairebé tots els hospitals provincials. Ara tots aquests fons han quedat congelats.

Al ministeri de Salut fins i tot continua treballant qui abans encapçalava aquesta cartera, el doctor Wahid Majrooh, tot i que ha estat relegat a una oficina d'un rang més baix. Ara el despatx del ministre l'ocupen els talibans. "No entenem que el Banc Mundial hagi congelat els fons si els pacients i la població afganesa continuen sent els mateixos. Es tracta d'una qüestió de drets humans", es queixa el nou viceministre de Salut talibà, el doctor Abdul Bari Omar, un home grandot d'ulls endormiscats que no dona respostes concretes a cap pregunta que se li fa. Ni aclareix d'on trauran els diners per finançar la sanitat pública, ni si el treball de les dones en el ministeri està garantit.