"Si els talibans no ens deixen estudiar, ens haurem de quedar a casa"

Enviada especial a KabulAcreditar-se com a periodista estranger a l'Afganistan és ara més fàcil amb els talibans que amb l'anterior govern. En qüestió d'hores el ministeri d'Informació et facilita una carta que diu alguna cosa així com que pots moure't per on vulguis del país i se't facilitarà la feina. No obstant això, aquesta carta no serveix per res si vols entrar en una escola pública per a nenes. Cal sol·licitar un permís especial. Una prova més que l'educació de les nenes és una pedra a la sabata per al nou règim. Però el que sorprèn més és que el responsable municipal d'Educació a Kabul, Ahmad Zamir Ghuara, que ja tenia aquest càrrec amb l'anterior govern, secunda ara el que diuen els radicals i és qui posa més bastons a les rodes. "Espero que no faci un reportatge negatiu. Els talibans estan molt compromesos amb l'educació de les nenes", adverteix.

A l'Escola Zarghona la majoria de les aules estaven buides, aquest dimarts. El col·legi és un dels centres públics per a nenes amb més tradició de la capital afganesa. Situat a la zona de Qala-e-Fathullah, té 82 anys d'història. Amb tot, es manté francament bé. L'edifici té dues plantes i es divideix en diferents ales. Els passadissos estan decorats amb motius didàctics i les aules estan especialment cuidades. Al pati hi ha la tradicional bandera de l'Afganistan, de color negre, vermell i verd, i fins i tot algun mural del rei Amanullah Khan, que va ser el més progressista de l'Afganistan. Durant el seu regnat es van inaugurar les primeres escoles per a nenes. Al col·legi no hi ha cap bandera dels talibans, blanca, ni cap referència al nou règim.

Malgrat això, la directora, Nasrin Nurzai, evita respondre preguntes comprometedores i criticar el nou govern. Fins i tot dona a entendre que la situació no és tan catastròfica: "Jo crec que els talibans deixaran estudiar les nenes". En l'actualitat, però, només 2.000 de les 8.500 alumnes de l'Escola Zarghona van a classe. La resta continuen a casa en contra de la seva voluntat perquè els talibans només permeten, de moment, l'escolarització de les nenes de 7 a 12 anys. En conseqüència l'horari escolar també s'ha reduït a la mínima expressió. Només hi ha classe de set a dos quarts d'onze del matí, mentre que abans el col·legi estava obert fins a les quatre de la tarda. I la majoria de les professores continuen de braços plegats: només treballen 62 de les 234 docents. "El mes passat van pagar el sou a totes, però no sé què passarà el pròxim", admet la directora.

En canvi, les professores no es mostren tan confiades. Unes quantes que parlen animadament al pati confessen que temen pel seu futur. "Jo soc professora d'anglès i d'informàtica, i no sé si els talibans voldran mantenir aquestes assignatures", diu una. Altres matèries també són a la corda fluixa. L'educació física, per exemple. Les alumnes d'educació secundària a la Zarghona practicaven voleibol, bàsquet, criquet i atletisme.

El portaveu talibà, Zabihullah Mujahid, ha assegurat aquest dimarts que les nenes podran tornar a les aules "aviat", però no ha especificat quan. Els alumnes d'educació secundària -els nois-, però, ja van tornar-hi dissabte passat. "Estem finalitzant alguns detalls", ha argumentat. Aquests detalls són, ni més ni menys, que nens i nenes estudiïn en aules separades. A les escoles públiques això ja era així amb l'anterior govern, tant en educació primària com secundària. Però no en els centres privats. I aquí hi ha el problema. A més, abans professores feien classe a nens i professors a nenes, i això ara tampoc serà possible.

A les aules de la Zarghona se sent les alumnes repetint la lliçó en veu alta com si fossin lloros. L'educació aquí es basa molt en memoritzar i poc en pensar. No obstant això, xoca la resposta que donen algunes alumnes quan se'ls pregunta què volen ser de grans. "Jo vull ser artista perquè m'agrada pintar", contesta una, la Kausar, de 12 anys. Una altra, la Hena, de 13, diu que ella vol ser enginyera, i a més sap perfectament què fan els enginyers: "Construeixen edificis i ciutats. Jo vull fer escoles". Què faran si no poden anar a la universitat? Les dues es queden mudes un instant i després donen la mateixa resposta: "Doncs quedar-nos a casa".