Laia Marsal: de professió, ajudar a fugir de l'Afganistan
L'ambaixada espanyola al Pakistan tarda setmanes a donar cita als afganesos per estudiar el seu cas
BarcelonaAbans treballava en l'àmbit de la cultura –s'encarregava de la comunicació i el màrqueting de 21 cinemes a Espanya–, i no tenia cap vinculació amb l'Afganistan. De fet, reconeix que no tenia ni idea del país, més enllà del que podia llegir a les notícies. Amb tot, quan els talibans van ocupar Kabul el 15 d'agost, la van impactar tant les imatges de milers d'afganesos intentant fugir del país de manera desesperada que va pensar que no es podia quedar de braços plegats. La catalana Laia Marsal, de 44 anys, va començar ajudant de manera voluntària dones afganeses que suplicaven ser evacuades i ara ha convertit això en la seva forma de vida. Es dedica professionalment a treure gent de l'Afganistan, i ho fa des de Barcelona, sense moure's de casa. Cada setmana rep desenes de peticions. Milers d'afganesos continuen intentant sortir de l'Afganistan i arribar a un país occidental. El problema és que no és tan fàcil aconseguir un visat.
Marsal explica que tot va començar a l'agost quan va contactar a través de Twitter amb l'activista afganesa Nilofar Ayoubi, que demanava ajuda a través d'aquesta xarxa social per fugir de l'Afganistan. "Necessitava omplir un formulari, però no podia fer-ho des de Kabul perquè la connexió d'internet era molt dolenta", diu Marsal, que es va oferir a ajudar-la encara que, admet, mai havia omplert un formulari per sol·licitar un visat. Ara, en canvi, s’ha convertit en tota una experta.
Gestions amb les ambaixades
Arran del cas d'Ayoubi, va fer gestions per molts altres afganesos i va entrar en contacte amb l'ONG nord-americana Too Young to Wed, que l'ha contractada perquè precisament es dediqui a això: preparar la documentació que els afganesos necessiten per demanar un visat i fer gestions davant de les ambaixades. Marsal diu que està en contacte amb l'ambaixada espanyola al Pakistan, però també amb la de Portugal, Alemanya i Itàlia. Segons explica, la legació espanyola és l'única que exigeix tenir una entrevista personal amb el sol·licitant del visat i això, lògicament, allarga el procés.
Abans, però, els afganesos han d'arribar al Pakistan o algun altre país que faci frontera amb l'Afganistan, ja que a Kabul no hi ha cap ambaixada occidental oberta. Totes van tancar quan els talibans van entrar a la ciutat. “La gent paga 300 o 400 dòlars per un visat al Pakistan, i 300 dòlars més per aconseguir un passaport”, assegura Marsal. S'ha creat una mena de mercat negre on només qui està disposat a pagar obté els documents.
Això és el que li va passar a un periodista afganès que prefereix mantenir l’anonimat per por que els talibans el localitzin. Explica per telèfon des d'Islamabad que va arribar a la capital pakistanesa el 4 de desembre amb la seva dona embarassada i els seus tres fills, de 3, 5 i 11 anys. Segons diu, va pagar una fortuna, uns quants milers de dòlars, pels passaports i els visats. Ara l'ambaixada espanyola li ha donat cita per a l'11 de març per entrevistar-lo i estudiar el seu cas. “Estem allotjats en un hostal i cada cop ens queden menys diners”, comenta angoixat. I el pitjor, afegeix, és que el visat pakistanès de la seva dona i els dels seus fills caduquen el 22 de febrer, i el seu ja ha expirat. Per renovar-los haurà de tornar a recórrer al mercat negre.
Marsal confirma que l'ambaixada espanyola tarda setmanes a donar cita. Segons fonts del ministeri d'Afers Estrangers, la legació ha augmentat el personal amb un diplomàtic més. No obstant això, és evident que no n'hi ha prou donat el gran volum de peticions de visat. Aquestes mateixes fonts també detallen que l'ambaixada ha concedit 187 visats des que van acabar els vols espanyols d'evacuació des de Kabul a finals d'agost.
“La gent s'ha d'espavilar per trobar un allotjament al Pakistan i sobreviure mentre espera el visat”, denuncia Marsal, que ha obert un crowdfunding a títol personal per pagar el lloguer de cases on alguns afganesos esperen. Així mateix, busca fons per sufragar bitllets d'avió des d'Islamabad fins a Madrid. Perquè aquest és un altre problema: molts afganesos no tenen diners per pagar-se el viatge un cop ja tenen el visat. “La gent a Espanya diu que és molt solidària amb l'Afganistan, però, a l'hora de donar diners, ningú no dona res”, es queixa Marsal. Segons diu, la majoria de donacions que ha aconseguit són aportacions de coneguts o d'ONGs dels Estats Units i el Canadà.
Afghan Women on the Run és un col·lectiu que també fa gestions perquè els afganesos puguin aconseguir un visat per arribar a Espanya. Va sorgir espontàniament per iniciativa de diverses dones que no es coneixien de res, però que es van unir a través de les xarxes socials arran de l'arribada dels talibans a Kabul. Queralt Puigoriol, Inma Orquín o Mònica Rodríguez, de l'ONG Un Gest de Calor, són algunes de les seves integrants. Elles també ajuden a preparar la documentació als afganesos per sol·licitar un visat i demanen cita a les ambaixades espanyoles del Pakistan o l'Iran perquè els rebin i estudiïn el seu cas. Així mateix, han obert un compte corrent per recaptar fons per llogar cases al Pakistan perquè aquestes persones puguin allotjar-se o per pagar-los els bitllets d'avió fins a Espanya. Tot ho fan voluntàriament, perquè consideren que no poden deixar la població afganesa a la seva sort.