L'Afganistan es mor de fred i de gana

BarcelonaSe’l sent estossegar a l'altra banda del telèfon. “No és res, estic bé”, es disculpa quan se li pregunta si està malalt i quan per fi pot reprendre la conversa després d'haver-la interromput a causa de la tos. Però al Mama Jan no sembla preocupar-li aquesta tos seca que no el deixa parlar. El que de veritat li fa perdre la son és que fa quatre mesos que no cobra un sou. Treballa al ministeri d'Agricultura a Kabul, però no és cap gran funcionari. Abans que els talibans aconseguissin el control del govern el 15 d'agost, s'encarregava de netejar el despatx i la casa del viceministre. Ara continua fent el mateix, però els talibans no li paguen res. Amb tot, continua anant a la feina cada dia de la setmana. “Tinc l'esperança que un dia em paguin i no perdi la feina”, es justifica. La comunitat internacional abans sufragava el pressupost del govern afganès, i ara no paga res.

El Mama Jan abans anava a la feina amb transport públic i ara hi va pedalejant, amb bicicleta, perquè ja no es pot permetre pagar el bitllet de l'autobús. Tarda una hora per anar-hi i una hora i mitja per tornar, perquè el camí d'anada fa baixada, i el de tornada, pujada. "És molt difícil ara amb aquest temps", es lamenta. Durant aquests dies a Kabul les temperatures amb prou feines superen els zero graus i la ciutat està completament nevada.

L'hivern passat la seva família s'escalfava a casa amb una estufa de llenya, però ara ja no tenen estufa perquè la van vendre. També van vendre l'armari del dormitori perquè d'alguna cosa havien de viure tots aquests mesos en què el Mama Jan no ha cobrat un sou. Ara entren en calor amb mantes, diu, i si tenen molt de fred encenen un braser de carbó, però només una estona a la nit perquè el preu del carbó també ha pujat, com el de la majoria dels productes de primera necessitat.

L'oli, la farina i l'arròs estan pels núvols; el seu preu s'ha triplicat. El del gas també s'ha doblat i gairebé no hi ha electricitat. Aquestes setmanes a Kabul només hi ha quatre hores d'electricitat al dia, però això sempre ha sigut així a l'hivern, fins i tot abans del retorn dels talibans. L'únic que continua costant el mateix és el pa, però abans una fogassa de pa pesava 200 grams i ara en pesa 150. És més petita.

El Mama Jan confessa que només mengen una vegada al dia, i bàsicament patates, pastanagues i cogombres. “Per ser sincer, fa molt de temps que no mengem ni arròs ni carn”. Abans l'arròs no acostumava a faltar mai a la taula de la majoria de famílies afganeses. El quilo de pollastre costava a 80 afganis (uns 66 cèntims d'euro) i ara ja en val 260 (2,1 euros). Per tant, tampoc està a l'abast de la majoria de butxaques. I ja ni parlar-ne de la vedella i el xai.

Crisi humanitària sense precedents

L’Afganistan viu una crisi humanitària sense precedents des de l'arribada dels talibans al poder. La comunitat internacional manté congelades totes les reserves internacionals del país, els bancs continuen tenint una mena de corralito i és difícil aconseguir diners, i la majoria de projectes d'ajuda humanitària han quedat paralitzats. A això cal afegir-hi que és molt difícil trobar feina, perquè hi ha molta gent desocupada i en els últims dos anys una sequera ha devastat el país. El Programa Mundial d'Aliments de les Nacions Unides calcula que el 98% de la població no té prou menjar i que més de la meitat directament pateix gana.

De fet, la situació als hospitals parla per si mateixa. Gaia Giletta, de Metges sense Fronteres (MSF), descriu també per telèfon una situació dantesca a la unitat d'atenció a menors amb malnutrició que aquesta ONG té a la ciutat d'Herat, al nord-oest de l'Afganistan. La unitat té 75 llits, però en els últims dies hi havia entre 90 i 100 criatures, la majoria de menys de dos anys. “El problema és molt complex i té diferents causes, però moltes vegades la mare no té llet perquè també pateix malnutrició ella mateixa i no disposa de diners per comprar llet en pols”, explica Giletta, que és responsable d'infermeria en aquesta unitat.

MSF també atén una mitjana de 500 nens a l'hospital infantil cada dia, i disposa d'una unitat de cures intensives, que també està ja desbordada. Té 20 llits, i aquesta setmana ja hi havia 40 menors. Molts pateixen malnutrició, però també n'hi ha amb pneumònia, bronquitis, meningitis, diarrea... La responsable d'infermeria admet que la situació és dramàtica: “Cada dia veiem morir entre cinc i deu nens”. MSF preveu augmentar la capacitat de l'hospital, perquè tem que el nombre de pacients encara augmenti més. Aquesta ONG és una de les poques que continuen treballant a l'Afganistan.