A l'Afganistan dels talibans no hi ha pandèmia
Gairebé ningú es vacuna ni es fa la prova del covid des que els radicals van arribar al poder
Enviada especial a KabulZakia Noori és sanitària i mata el temps menjant pipes asseguda sota l'ombra d'un arbre a l'exterior de l'Hospital Afganès Japonès de Kabul, mentre espera que aparegui algú que vulgui vacunar-se contra el coronavirus. Però no hi ha manera: des que els talibans van arribar a Kabul fa poc més d'un mes, ningú va a l'hospital a vacunar-se. "Abans no donàvem l'abast, vacunàvem fins a 500 persones al dia", assegura. Ara, amb sort, n’immunitzen una trentena. I segons diu, és així en tots els punts de vacunació de Kabul: "Els sanitaris tenim un grup de WhatsApp i tots estem igual: de braços plegats".
L'Hospital Afganès Japonès de Kabul és l'únic hospital públic de la capital afganesa que atén en l'actualitat malalts de coronavirus. Com el seu nom indica, és un hospital que va ser construït pel Japó, i en l'actualitat el gestiona una ONG holandesa, Health Net TPO. I es nota. L'hospital no té res a veure amb un hospital públic convencional a l'Afganistan. Està net i ordenat. A l'exterior s'han habilitat unes casetes per vacunar i unes altres per fer proves PCR. La de les PCR estan directament tancades. També pel mateix: perquè no hi va ningú.
"Jo crec que la gent no ve perquè no se sent segura de sortir al carrer o perquè creuen que a l'hospital no hi haurà metges que els atenguin", opina el director mèdic de l'hospital, el doctor Tariq Akbari, per justificar que de cop i volta la pandèmia hagi desaparegut per art de màgia a la capital afganesa. Aquí, de fet, sembla que el coronavirus no existeixi.
Poca gent porta mascareta, no és obligatori dur-la enlloc, i els talibans no han aprovat cap norma per frenar l'expansió del virus. L'anterior govern afganès sí que recomanava l'ús de la mascareta, la distància social i rentar-se les mans, però mai va decretar un confinament. De fet, això seria inviable a l'Afganistan: la majoria d'afganesos no tenen un salari fix, es busquen la vida cada dia. Des de l'inici de la pandèmia, han mort 7.183 persones i menys de dos milions han sigut immunitzades en un país on es calcula que viuen uns trenta milions d'habitants.
Per fi apareix algú a l'hospital per vacunar-se. És una família d'ètnia hazara –una de les minories que els talibans van perseguir més en el passat– formada per quatre persones. Hi arriben en cotxe. Un d'ells, Zamin Ali, de 25 anys, diu que es vacuna perquè vol marxar a Austràlia i aquest és un requisit indispensable per no haver de fer quarantena a l'arribada. Un altre membre de la família, Mohammad Asif, de 43 anys, també es vacuna per la mateixa raó: ell i la seva dona tenen previst emigrar a l’Iran. Al cotxe també viatja el sogre, que és un ancià esquelètic que mostra problemes evidents per respirar. Té coronavirus i també pretén que el vacunin.
"A ell no el podem vacunar si està malalt", diu la sanitària amb to de retret, i abans d'administrar la corresponent dosi a la resta de membres de la família. Segons diu, els talibans han prohibit a les dones vacunar els homes. "Però com aquí a l'hospital no em veu cap talibà, jo faig el que em dona la gana", afirma mentre injecta la vacuna amb determinació a un dels membres homes de la família. En l'actualitat, diu, estan administrant dosis d'AstraZeneca, però en el passat també van injectar la vacuna xinesa i la nord-americana Janssen. Un cop vacunats, la família torna a ficar-se al cotxe al costat del sogre malalt. Ningú porta mascareta.
El doctor Akbari assegura que tenen prou dosis de vacunes i que tampoc els falten medicines. Almenys de moment. El Banc Mundial finançava l'Hospital Afganès Japonès de Kabul, així com la majoria d'hospitals i clíniques del país, i ara tots aquests fons han quedat congelats des que els talibans van arribar al poder. Així que és una incògnita saber què passarà en el futur. De moment, la conseqüència immediata és que el personal de l'hospital fa dos mesos que no cobra. "No sabem quant de temps podem aguantar així. No pots obligar la gent a treballar si ningú els paga", argumenta.
També tenen un altre problema: els falta oxigen. "Disposem d'una planta de producció, però no cobreix totes les necessitats. A més, es va espatllar fa uns dies; vaig anar al ministeri de Salut a demanar que l’arreglessin però els talibans no em van donar cap solució", es queixa el doctor, que assegura que va acabar pagant ell la reparació amb diners de la seva butxaca.
En l'actualitat, a l'hospital hi ha 68 pacients ingressats, vint dels quals a la unitat de cures intensives. Aquí les UCI no tenen res a veure amb les d'Espanya: són habitacions convencionals d'hospital però, això sí, hi ha respiradors. El personal sanitari no porta cap vestit de protecció –només una simple mascareta quirúrgica– i els familiars s'amunteguen al voltant del llit del pacient sense cap tipus de mesura de prevenció.
Asaluddin Kazizada és un dels pacients de l'hospital. Fa un mes que està ingressat, i abans va estar tres setmanes més en un hospital privat on, assegura, es va gastar una fortuna: 9.000 afganis en medicines (uns 90 euros) i 21.000 en bombones d'oxigen (214 euros). Riza Mehdiyan també va portar la seva mare a un centre privat abans d’ingressar-la a l'Hospital Afganès Japonès. Tots dos argüeixen la mateixa raó: mai es van imaginar que un hospital públic a l'Afganistan tindria tants recursos. Uns recursos, però, que venien de l'estranger i que ara, amb el retorn dels talibans, ja no hi són.