El retorn dels talibans

Afganesos amb passaport europeu queden atrapats a Kabul

Llargues cues davant de l’ambaixada de l’Iran, l'única que emet visats per fugir

Enviada especial a KabulAra ja no només hi ha cues a Kabul davant de les entitats bancàries. Des d'aquesta setmana també es concentra un munt de gent davant de l'ambaixada de l'Iran, que és una de les poquíssimes legacions estrangeres que continuen obertes a la capital afganesa. Teheran ha anunciat que tornarà a emetre visats per als afganesos i, per tant, aquest país es converteix en una de les poquíssimes portes de sortida de l'Afganistan. La resta de països mantenen les fronteres terrestres tancades, excepte per als periodistes estrangers i altres casos excepcionals. I es pot dir que continuen sense haver-hi vols internacionals: en l'actualitat una única companyia, l'afganesa Kam Air, opera vols comercials, però a preu d'or. Un bitllet d'anada des de Kabul fins a la capital pakistanesa, Islamabad, costa 1.150 euros, tot i que el trajecte amb prou feines dura mitja hora. I a més, per aterrar a Islamabad, cal un visat pakistanès, que no és gens fàcil d'aconseguir. El resultat és que l'Afganistan s'ha convertit en una ratera. 

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

I si no que l'hi diguin a Ahmad Samadi, que aquest dimarts es mostrava indignat davant de l'ambaixada iraniana. "Soc ciutadà britànic i m'han deixat tirat aquí. Ningú es preocupa de nosaltres", es queixava mentre mostrava el seu passaport que, efectivament, corroborava que té nacionalitat del Regne Unit tot tot i haver nascut a l'Afganistan.

Cargando
No hay anuncios

De fet, Samadi havia vingut a veure la seva família quan el tsunami talibà el va agafar a la capital afganesa i ja no va poder sortir-ne. "Des del ministeri d'Afers Estrangers britànic em diuen que els enviï un correu electrònic i que ells ja es posaran en contacte amb mi. ¿Però quan?" Ja fa més d'un mes que espera sense rebre resposta. Té 37 anys i en fa vint que resideix al Regne Unit, més de mitja vida, així que no té cap intenció de quedar-se aquí. Ara el seu únic objectiu és aconseguir un visat de trànsit iranià per poder arribar a Europa.

Cargando
No hay anuncios

No és l'únic. De fet, bona part dels afganesos que esperen davant de l'ambaixada de l'Iran tenen passaport europeu. Com per exemple Noor Mohammad, que parla perfectament alemany perquè fa onze anys que viu a Àustria. Ell va venir a un casament a l'Afganistan. Va arribar amb un avió de Turkish Airlines, que tenia un vol regular diari a la capital afganesa fins que els talibans van arribar a Kabul el 15 d'agost. Després la companyia ja va deixar d'operar a l'Afganistan, així que Mohammad no va poder agafar mai el seu vol de tornada. A Àustria treballa com a fuster.

El mateix li va passar a Din Mohammad, que té 26 anys i nacionalitat italiana. Viu a Torí i treballa en una pizzeria. O a Zalib Karzai, que té 55 anys i n’ha viscut 29 a Alemanya. Hi té una botiga de telèfons mòbils. O a Nilab Mohammadi, de 25, que també resideix a Alemanya des del 2015... Tots van venir a veure els seus familiars a Kabul i tots volen anar ara a l'Iran per després poder viatjar a Europa.

Cargando
No hay anuncios

Emigrar per poder estudiar

Per a altres, però, l'Iran és el seu destí final. Com és el cas del Nasarul·lah, que té 24 anys i vol aconseguir un visat d'estudiant per poder estudiar informàtica a la universitat de Qom. Fins ara estudiava cinema a la Universitat de Kabul, ja estava al tercer curs i només li faltava un any per acabar la carrera. Però des que els talibans van arribar a la capital afganesa, la universitat està tancada i, en cas que l'obrin, el Nasarul·lah descarta que els radicals permetin els estudis de cinema. Així que ja dona la carrera per perduda.

Cargando
No hay anuncios

A les sis del matí ja hi ha gent esperant davant de l'ambaixada de l'Iran. A les tres de la tarda, molts encara hi són, sense haver aconseguit que els atenguin. Poc més tard, els milicians talibans que s'encarreguen de la seguretat de la legació diplomàtica -perquè ara els radicals s'ocupen de la protecció de tots els edificis oficials de la capital- els fan fora de males maneres.