Un acord europeu per retornar els afganesos a un país en guerra

BarcelonaEl 2 d’octubre del 2016 el govern afganès va firmar un acord amb la Unió Europea segons el qual el país asiàtic acceptaria i també facilitaria el retorn de tots els afganesos que no aconseguissin l’asil a Europa. En definitiva, la Unió Europea podria fer deportacions a un país que continua en guerra. L’acord es va signar després d’una àrdua negociació en què l’executiu del president afganès, Aixraf Ghani, es va trobar entre l’espasa i la paret: o acceptava la deportació dels seus compatriotes o el seu govern es quedaria sense la crucial ajuda econòmica de la UE, que és un dels finançadors que manté l’administració afganesa en flotació, conjuntament amb els Estats Units. “Els països europeus ens han dit que podem escollir entre que assisteixin els refugiats afganesos en territori europeu o que financin projectes de desenvolupament en territori de l’Afganistan. Les dues coses no són possibles”, va explicar aleshores el ministre d’Afers Estrangers afganès, Salahuddin Rabbani. El govern asiàtic es va decantar per la segona opció.

L’acord signat és explícit. Per exemple, detalla que els països europeus podran deportar els afganesos en vols xàrter o comercials, però amb la condició que en cada vol viatgin “un màxim de 50 retornats”. L’acord es va signar a començament d’octubre del 2016, i el desembre d’aquell mateix any ja es van deportar els primers cinquanta afganesos des d’Alemanya en un vol xàrter de Lufthansa que va sortir des de Frankfurt. Després ho van fer altres països com Noruega, Suècia o Finlàndia. Des d’aleshores s’han multiplicat les campanyes reivindicatives contra aquesta controvertida política europea, amb lemes com “No torneu els afganesos!” La xifra de persones deportades no és clara. L’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) parla d’uns 7.000 retornats a l’any. Una quantitat que no és especialment alta, però que la UE considera “exemplificadora”. “Si donem la sensació que hi ha una política de portes obertes, estem enviant un missatge erroni a l’Afganistan i posem la gent en perill, perquè aleshores intentaran arribar a Europa amb traficants de persones”, va argumentar un alt diplomàtic de la UE a Kabul per justificar la deportació dels afganesos.

En els últims mesos Turquia s’ha sumat a les deportacions. Ha sigut la resposta del govern de Recep Tayyip Erdogan al fet que el nombre d’afganesos que arriben a aquest país fugint de la guerra ha augmentat un 400% durant els primers quatre mesos d’aquest any. Turquia ha d’actuar en teoria com a tap perquè els migrants no arribin als països de la Unió Europea. Però Istanbul tampoc té cap intenció de quedar-se’ls al seu propi territori.