L’AfD tempta els lands de l’est

BerlínLes urnes es tornen a obrir avui a Alemanya, amb l’amenaça d’uns resultats que poden causar un terratrèmol electoral. Els estats federats orientals de Brandenburg i Saxònia renoven els seus Parlaments regionals amb unes eleccions en què el jove partit d’ultradreta Alternativa per a Alemanya (AfD) podria ser primera i segona força més votada, respectivament.

Tot i que cap dels partits amb representació parlamentària es planteja governar en coalició amb els ultres, els resultats de l’AfD, que molt probablement superarà el 20% dels vots en tots dos comicis, significaran un cop simbòlic dur per a les institucions d’Alemanya que fins i tot podria tenir conseqüències polítiques en l’àmbit federal.

La Unió Demòcrata Cristiana (CDU) i els socialdemòcrates de l’SPD, els dos partits que conformen l’actual Gran Coalició encapçalada per la cancellera Angela Merkel, s’esforcen en subratllar que només són unes eleccions regionals, però el resultat excepcional que obtindrà l'AfD, sumat a una enorme fragmentació parlamentària que farà molt difícil la formació de govern, posa en perill la continuïtat del govern federal. L’SPD podria, a més, caure per sota del 10% a Saxònia, la qual cosa confirmaria la irrellevància política que amenaça els socialdemòcrates.

Precisament l’any que Alemanya commemora els 80 anys de l’inici de la Segona Guerra Mundial i el 30è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, els partits tradicionals veuen amb preocupació com l'AfD amenaça amb convertir-se en un poder fàctic als territoris de l’est, corresponents a la desapareguda República Democràtica Alemanya (RDA). Que aproximadament un de cada cinc votants dels antics territoris de la RDA esculli avui una opció ultradretana, ultranacionalista i revisionista llança un crit d’alarma sobre un procés de reunificació que és incomplet i que continua deixant moltes persones amb la sensació de ser les perdedores de la història.

“Completa el canvi”

“Vollende die wende” (Completa el canvi) és l’eslògan que l’AfD ha escollit per a la seva campanya a Brandenburg. Wende és la paraula que fan servir els alemanys per referir-se a la caiguda del Mur de Berlín, l’enfonsament del règim socialista oriental i la posterior reunificació del país l’any 1990. Des d’aleshores, moltes coses han canviat als territoris orientals: entre d’altres, l’aparició d’un atur estructural en moltes regions rurals que, a més a més, s’han buidat per la migració massiva de generacions més joves, que han marxat a les ciutats i a l’Alemanya occidental.

L’AfD ha vist en aquesta situació una oportunitat d’or per extreure capital electoral: “L’any 1989 els alemanys orientals van sortir al carrer i van expulsar el règim. Tanmateix, moltes esperances que van dipositar en aquell primer canvi continuen sense fer-se realitat avui”, diu la propaganda electoral del partit ultradretà, fundat l’any 2013. I les enquestes d’intenció de vot apunten que l’AfD ha trobat una autèntica mina de vots a l’est.

“L’AfD és, de mitjana, 10 punts més forta a l’Alemanya oriental que a l’occidental. A Saxònia ha mantingut uns resultats electorals estables per davant de la CDU tant en les últimes eleccions federals com en les europees. Per tant, no és flor d’un dia. I tampoc es pot dir que aquest èxit respongui només a un vot de càstig o a l’anomenada crisi dels refugiats. “S’han de buscar altres raons”, explica el politòleg Hans Vorländer, de la Universitat de Dresden, capital de l’estat lliure de Saxònia. “Els polítics de l’AfD es presenten com els autèntics representants dels interessos dels alemanys orientals, entre els quals encara existeix una sensació de ser ciutadans de segona categoria”.

Banalització de la història

“Volíem acabar amb els murs, volíem llibertat, democràcia i estat de dret, i l’AfD vol exactament el contrari”, diu Wolfgang Thierse, expresident del Bundestag per l’SPD. És una de les figures destacades que van liderar la revolució pacífica de finals de la dècada dels 80 contra el règim autoritari de la RDA i que van ajudar a tirar endavant el procés de reunificació de les dues Alemanyes i la fi de la Guerra Freda.

Com a exciutadà de l’antiga Alemanya socialista, Thierse considera que la ultradreta abusa de la memòria d’aquells dies i banalitza la història recent d’Alemanya per als seus objectius polítics. Per això va publicar una declaració abans de les eleccions en què ell i altres figures destacades de la revolució ciutadana de l’Alemanya Oriental demanen obertament parar la ultradreta avui a les urnes: “No vam sortir als carrers el 1989 pels demagogs de l’AfD”.