Un aeroport prop del Machu Picchu per reactivar l’economia del Perú
Els detractors del projecte temen que malmeti irreversiblement el patrimoni històric i cultural de la regió
Chinchero (Perú)L’aeroport que rebrà els turistes internacionals directament a la regió del Machu Picchu, al departament de Cusco (Perú), se situa en un poblat amb cases de fang. Es diu Chinchero. És a més de 3.700 metres sobre el nivell del mar i té uns 10.500 habitants, per a la majoria dels quals l’espanyol és la segona llengua (la primera és el quítxua). La seva economia es basa en l’agricultura i el turisme, perquè és un dels poblats més icònics de la Vall Sagrada dels Inques gràcies al seu parc arqueològic.
Des de l’esplanada on hi havia el palau de l’emperador inca Túpac Yupanqui s’observen, a l'horitzó, camions anant d'una banda a l'altra. El 19 de novembre van començar a construir la terminal del que serà l’Aeroport Internacional Chinchero-Cusco, que espera transportar uns 6 milions de viatgers cada any sense passar per la capital, Lima. El projecte es va plantejar fa quaranta anys, però la crisi econòmica del covid-19 ha sigut el detonant per posar-lo en marxa. La paralització del turisme del 2020 va deixar l’economia de la regió “devastada”, en paraules del governador, Jean Paul Benavente. La caiguda del PIB peruà va ser de l'11,1% (a escala regional, va caure una mitjana del 12,1%), tot i que la projecció era que tornaria a pujar el 2021.
L'aeroport ha estat envoltat de polèmica des del principi. L’últim embat va ser al gener, quan l’organització Unión Ciudadana por la Defensa y la Valoración del Patrimonio Cultural y del Ambiente va presentar dues demandes per paralitzar-ne les obres. La primera, pendent de resolució, al·lega que l’aeroport vulnera els drets fonamentals a l’aigua i al medi ambient saludable perquè s’asfaltaran prop de 500 hectàrees sobre un aqüífer. A més, l’obra es troba entre dues importants llacunes, Huaypo i Piuray. La segona demanda al·lega que l’aeroport tindrà un impacte “irreversible” sobre el patrimoni i la cultura de les famílies de la zona. “És com construir un aeroport als jardins de Versalles”, explica a l’ARA el president de l’associació, Marco Zeisser. El 15 de desembre, el jutjat competent va desestimar aquesta última demanda per considerar-la infundada. Entre altres motius, argumentava que no van acreditar que ja s’hagués produït una afectació real o imminent sobre el patrimoni paisatgístic i cultural.
L’any 2019, la Unesco va demanar al govern del Perú un estudi d’impacte patrimonial per les afectacions que el projecte tindria sobre el Machu Picchu, la xarxa de camins inques i preinques Qhapaq Ñan i la ciutat de Cusco, tots tres Patrimoni Cultural de la Humanitat. L’estudi encara no s’ha lliurat, però això no ha impedit que el govern, des del juliol passat encapçalat pel populista Pedro Castillo, hagi tirat pel dret. El ministeri de Comunicacions i Transports ha assegurat que no és vinculant, perquè l’informe no conclourà si s’ha de construir o no l’aeroport. En tot cas, és una eina informativa per decidir si s’adopten mesures de mitigació.
“Sol·licitem que sigui un aeroport verd”, deia el governador de Cusco en una conferència el maig passat sobre els beneficis que tindria per a la regió. “Hi ha prop de quatre milions de passatgers d’anada i de tornada a l'aeroport actual”, comentava Benavente en relació amb l’Aeroport Internacional Teniente Alejandro Velasco Astete, a Cusco, el que funciona ara. “Si aquesta capacitat en el futur aeroport es duplica, òbviament hi haurà més pressió sobre el Machu Picchu”, afegia, en un intent d’equilibrar l’ànsia de reactivar l’economia amb la prudència per preservar una de les set meravelles del món. El juliol del 2020, seguint la recomanació de la Unesco, el govern peruà va limitar el nombre de visitants diaris al santuari a 2.244. Però aquesta tardor va habilitar nous accessos per augmentar-lo a 3.500, també com a mesura per reactivar l’economia de la zona.
L’expectativa és que l'aeroport dupliqui el PIB de Cusco i que sigui una via d’exportació de productes autòctons, com els agroecològics i l'artesania. “Ja sé que hi haurà moltes botigues i molt de progrés, i a l’aeroport no ens hi oposem. Només esperem que no desaparegui la nostra feina”, comenta una de les teixidores artesanes del centre Munay Away de Chinchero, mentre persegueix els visitants preguntant-los si volen comprar un calendari inca de paret o uns guants de fil d’alpaca, teixits de tradició inca.
Ha sigut un any dur sense turistes. Habitants de Cusco que es dedicaven als serveis turístics es van haver de reinventar i dedicar-se a altres coses, com el comerç i l’agricultura. El Perú és el país amb la taxa de mortalitat acumulada per covid-19 per milió d’habitants més alta del món, 6.066, segons la base de dades Our World in Data. Una desafortunada medalla que s’explica perquè el coronavirus els va enganxar amb 29 llits per milió d’habitants a les unitats de cures intensives i amb 7 de cada 10 persones guanyant-se la vida de manera informal, entre més motius. Tot i aquest llegat, ara ja tenen més del 71% de la població vacunada amb almenys una dosi. Amb la irrupció de l’òmicron, a més, el govern ha tancat les fronteres terrestres i el 25 i el 31 de desembre ha prohibit qualsevol mena de reunions, entre més mesures.
Males notícies per a una destinació turística: si el 2021 han pogut salvar els mobles ha sigut gràcies als visitants nacionals. Empresaris de la zona expliquen que la pandèmia ha sigut un cop de realitat, perquè els ha fet veure la gran dependència que Cusco tenia del turisme. Però la solució que han proposat les autoritats, amb l’aeroport de Chinchero, ha sigut encara més turisme.