Advocats, metges, estudiants, enginyers... s'enrolen a Ucraïna per agafar les armes

Enviada especial a Lviv (Ucraïna)Al centre de reclutament de la Defensa Territorial de Lviv, la principal ciutat de l'oest d'Ucraïna, fan cua des de primera hora del matí advocats, mestres, estudiants, enginyers, metges... La majoria són homes, però també hi ha algunes dones. No tenen cap formació militar, però estan disposats a deixar-ho tot per defensar el seu país de la invasió de Rússia. La moral és alta perquè en cinc dies de bombardejos, malgrat la seva clara superioritat, les tropes russes no han pogut prendre per ara cap gran ciutat i consideren que si estan en condicions de fer-ho, participar en el combat és un deure. Les seves vides van esclatar dimecres passat, quan va començar una invasió que fins a l'últim moment no es van acabar de creure. De viure en pau a viure en guerra, tot just ara estan sortint de l'estat de xoc. El govern ha cridat a files tots els homes d'entre 20 i 60 anys, però la gent s'hi presenta voluntàriament.

"Defensarem el nostre poble, la nostra terra i resistirem", diu amb la veu molt calmada Olga Kostenko, una mestra de 53 anys, mentre espera que cridin el seu nom al centre, que abans era una escola de secundària. A l'entrada hi ha una porta protegida amb sacs de terra i una bandera ucraïnesa. Un home que té tot de papers a les mans va donant instruccions amb un equip de so muntat sobre una taula plegable: diu que no es poden gravar imatges per motius de seguretat. Admet que no té cap experiència militar, però ens explica que de jove va ser campiona de tir amb arc, en l'època de la Unió Soviètica. "És cosa de tots els civils d'Ucraïna defensar el nostre país de l'agressió russa. I les dones també hi hem de ser: per combatre, per curar els ferits o per al que calgui". A diferència del que sol passar en contextos de guerra, la implicació militar de les dones és motiu d'orgull. Fa uns dies la mort de la primera dona soldat ucraïnesa va causar commoció.

Resposta imprevista

A Kíev, les autoritats ucraïneses asseguren que han repartit 25.000 Kalàixnikovs entre els civils per la guerra urbana. La Defensa Territorial organitza des del 2014, quan va començar la guerra al Donbass, civils que lluiten en coordinació amb l'exèrcit. Dissabte un assessor de la presidència assegurava que aquesta ha sigut una de les claus per aguantar l'embat de les tropes russes els primers dies: "La gent ha sortit per defensar casa seva, i això no s'ho esperava l'Alt Comandament Rus". Dissabte van obrir la Defensa Civil als voluntaris d'altres nacionalitats que també viuen al país, i el govern assegura que ja han rebut milers de peticions.

L'excampiona de tir amb arc s'ha presentat al reclutament de Lviv amb el seu fill, Dimitro Hordus, un estudiant d'enginyeria elèctrica de 26 anys. Cadascú té els seus arguments per confiar en la victòria. "Rússia és un país corrupte, i el pressupost militar no es gasta en armament, sinó que va a parar a algunes butxaques... Diuen que tenen moltes bombes, però segur que moltes només existeixen en el paper".

Lviv està a la rereguarda, però també es preparen per si arriben els invasors. En moltes cases han començat a fabricar còctels Molotov, seguint les instruccions donades pel ministeri de Defensa. I les tàctiques de guerra urbana són enginyoses: treballadors municipals retiren les plaques amb els noms dels carrers, i a les carreteres fan el mateix amb les indicacions de les poblacions. L'objectiu és que els soldats russos es desorientin si intenten ocupar la ciutat.

Units sobre les diferències

A la cua del reclutament és fàcil comprovar com els ucraïnesos s'han unit contra la invasió per sobre de les diferències etnolingüístiques. Els russòfons –de cultura russa i sovint amb familiars a Rússia– també s'han mobilitzat. Ens ho explica Thimour Khalilov, fill d'un militar de l'època soviètica, que va passar la seva infantesa a Rússia i de jove es va traslladar a la regió de Lugansk, al Donbass. És a Lviv perquè ha acompanyat la seva dona fins a la frontera amb Polònia i ara es vol allistar: assegura que té totes les seves pertinences al cotxe i que no sap si el seu pis encara existeix. Tampoc té experiència militar, però ha participat en missions humanitàries al Donbass sota control ucraïnès.

"El meu germà és a Khàrkiv [la segona ciutat d'Ucraïna, a l'est] i no pot sortir d'allà, el meu pare és oficial de l'exèrcit i no sé ni tan sols on és, la meva cunyada està tancada en un refugi amb les seves dues filles petites a Avdíivka. Jo no em puc quedar sense fer res". Ell, que ha crescut a Rússia i hi té amics i familiars, assegura que "ningú a Rússia entén que Ucraïna pugui representar cap amenaça, perquè l'únic que volem és construir un país pròsper i democràtic: el meu oncle és allà i està contra la guerra".