BarcelonaAlguns l’han batejat com “el nou continent de plàstic” i s’han atrevit a calcular la seva superfície: 1.400.000 quilòmetres quadrats, és a dir, més de dues vegades la península Ibèrica. Però el Servei Nacional d’Oceans dels Estats Units (NOAA, en les sigles en anglès) ha posat negre sobre blanc el que sabem d’aquestes grans acumulacions de plàstic que suren per les aigües oceàniques com a monument flotant a la immundícia humana.
No és un continent sinó diverses illes fetes de deixalles plàstiques. Però no són visibles per satèl·lit perquè estan formades majoritàriament per microplàstics, que els donen la consistència d’una mena de sopa. “Seria com veure grans de pebre flotant en un bol de sopa”, explica Carey Morishige, del programa de deixalles marines del NOAA.
L’illa de plàstics més gran és al nord-est del Pacífic, a les aigües que hi ha entre Hawaii i Califòrnia. El NOAA l’anomena “la gran zona de deixalles del Pacífic”. Però en aquest oceà hi ha dues illes de plàstic més, una al nord-oest, prop del Japó, i una altra al centre, damunt de Hawaii. També s’han detectat illes de plàstic surant a l’Atlàntic, l’Antàrtic i l’Àrtic: les acumulacions es generen a les zones dels oceans on hi ha corrents circulars.
“Hem fet càlculs i si intentéssim netejar menys d’un 1% del plàstic que hi ha al Pacífic nord caldrien 67 vaixells tot un any, però el problema és que mentre no es deixin de llençar plàstics als oceans, se seguiran acumulant” i no serviria de res netejar, adverteix Dianna Parker, també del NOAA. Molts animals acaben ingerint aquests microplàstics. A l’estómac de diversos exemplars morts d’albatros de Laysan, originari del Pacífic, s’hi han trobat objectes de plàstic. “No sabem si això és el que els va matar -diu Parker-, però no hi ha dubte que és un problema greu: els microplàstics contenen químics que sovint són tòxics”.