Internacional14/01/2018

Activistes sirians denuncien el primer atac químic del 2018

Sis dones i una criatura van haver de ser ateses per asfíxia a Guta

Cristina Mas
i Cristina Mas

BarcelonaL’aviació siriana ha trigat 13 dies a perpetrar el primer atac de l’any amb armes químiques contra població civil. Segons van denunciar ahir activistes opositors, el barri de Guta Est -el districte de la ciutat de Duma, a la perifèria de Damasc, sota control rebel- va ser objecte d’un atac amb tres míssils terra-terra carregats amb gas clor. “Van caure al front oest i el gas es va escampar pels barris occidentals. Tot feia pudor de clor: el mateix que fan les pastilles per a les piscines”, explicava per WhatsApp a aquest diari Firas Abdallah, un activista del barri.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Un infermer explicava en un vídeo difós a les xarxes socials que els pacients van arribar poc després de les sis de la matinada al centre mèdic amb símptomes d’asfíxia i mareig. Tots es van recuperar després de rebre tractament amb oxigen. El doctor Fayez Orabi, que treballa en un altre hospital, explica: “La situació a Guta és molt difícil després de tants anys de setge, que afecten l’alimentació i els hospitals. El règim d’Al-Assad va iniciar una ofensiva fa dues setmanes amb tot l’armament que pot contra els civils. Tenim uns 800 ferits, la meitat dels quals són dones, criatures i gent gran, i uns 200 morts. Soc l’únic traumatòleg que queda aquí i he vist centenars de casos d’amputacions. Moltes criatures s’han quedat cegues. No tinc paraules”.

Cargando
No hay anuncios

La societat mèdica sírio-americana SAMS ha comptabilitzat més de 200 atacs químics des de l’inici de la guerra a Síria, 14 dels quals l’any passat, però el règim de Baixar al-Assad nega haver fet servir aquest armament prohibit. El 2013 Al-Assad va acceptar un acord, per mediació russa, en què es comprometia a lliurar el seu arsenal químic després de la massacre, a la mateixa Guta, que va deixar centenars de morts i que va suposar creuar el límit que l’aleshores president nord-americà Barack Obama havia fixat com a “línia vermella”.

Ofensiva

Dimecres, l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans va denunciar la intensificació en els últims dies dels bombardejos aeris i d’artilleria de l’exèrcit sirià i el seu aliat rus a Guta, que han deixat almenys 85 morts. “A Guta Est, on el setge ha causat una catàstrofe humanitària, les zones residencials són atacades dia i nit per terra i aire, la qual cosa obliga la població civil a refugiar-se als soterranis”, apuntava el comissionat en un comunicat. “La situació a Guta és desastrosa, patim bombardejos cada dia en tots els fronts perquè el règim intenta aïllar-nos de la resta de focus de resistència”, explica Abdallah. A més, el règim sirià utilitza la fam com a arma de guerra per doblegar la població rebel. Un informe de l’ONU del novembre constatava que, a causa del bloqueig, hi ha gent que sobreviu de les deixalles.

Cargando
No hay anuncios

El barri, on malviuen unes 400.000 persones, és un dels últims focus de resistència contra Al-Assad i té una ubicació estratègica des d’on els grups armats opositors, la majoria de matriu islamista, poden atacar la capital, a 15 quilòmetres.

“Aquest és un atac químic més en la llista de 200 que hi ha hagut en el forat de merda que és el meu país -diu Mohamed Katoub, de SAMS, referint-se a l’últim estirabot de Donald Trump sobre la immigració-. Això ens passa perquè, en un país que no és un forat de merda, al seu president de merda li és igual”.