Protestes a l'Iran

L'Audiència Nacional denega les mesures cautelaríssimes per frenar la deportació a l'Iran d'un activista kurd i la seva família

Demanen asil polític però la petició no s'ha admès a tràmit i està previst que els retornin a Teheran aquest divendres

BarcelonaMohammad Rahmatinia, la seva dona Zeinab –que està embarassada de dos mesos– i el seu fill de 7 anys estan a punt de ser deportats a l'Iran per decisió de les autoritats espanyoles. El seu advocat havia presentat una petició in extremis de mesures cautelaríssimes davant l'Audiència Nacional, però el tribunal no l'ha acceptat. La família va arribar fa 12 dies a l'aeroport del Prat en un vol procedent del país i van demanar asil polític: ell assegura que és membre del Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran, una organització il·legal als ulls del règim dels aiatol·làs i que ja havia estat condemnat a 6 mesos de presó i 15 anys sota llibertat condicional pel seu activisme polític, i també assegura que professa la fe evangèlica.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

A més diu que ha participat en una vintena de manifestacions del moviment Dona Vida Llibertat, que es va desencadenar amb l'assassinat de la jove Mahsa Gina Amini per no portar el vel posat d'acord amb el rigorisme de la República Islàmica. Poc abans de la commemoració del primer aniversari de la mort de la noia després d'una pallissa en un centre de la policia de la moral, que es commemora aquest dissabte, la família va decidir fugir, el 5 de setembre. Les autoritats han incrementat els controls i l'home havia estat identificat.

Cargando
No hay anuncios

En arribar a l'aeroport de Barcelona l'activista va demanar asil, assistit per un advocat d'ofici, però la seva petició no ha estat admesa a tràmit i s'ha ordenat la deportació de tots tres. De moment, però, els tres ciutadans iranians encara continuen a Barcelona perquè aquest dijous ja no quedaven places en els vols cap a l'Iran. En principi, doncs, haurien de ser deportats en les primeres hores de divendres, però el lletrat que els representa ara, Jordi Naya, d'Arrels Advocats, té la intenció d'interposar un recurs davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans, darrera possibilitat per evitar-ne l'expulsió.

Cargando
No hay anuncios

"Si ens deporten és molt probable que em condemnin a la pena de mort, perquè em van identificar a les fotografies de les manifestacions. Vaig fugir perquè temia per la meva vida o perquè em tanquessin a la presó. El règim ha posat càmeres per tot arreu: als carrers, els parcs, les places... a tots els racons. Si m'identifiquen la policia vindrà a casa meva o a casa la meva mare, per detenir-me", explica a l'ARA Rahmatinia en conversa telefònica des de la sala d'inadmissió d'entrada, on s'està sota custòdia de la policia nacional. "Molts companys del Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran a la meva ciutat han estat empresonats i fa mesos que no en sabem res, i també alguns han mort a mans de la policia", alerta l'activista.

Carta de la presidenta del Parlament

Per frenar la deportació, la presidenta del Parlament, Anna Erra, ha enviat una carta al ministre de l'Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska. "Hi ha dubtes més que raonables de la sort que puguin córrer tant el senyor Rahmatinia com la seva família si, finalment, són deportats", s'hi llegeix al text, en què es fa referència a les advertències d'organismes internacionals, com Human Rights Watch o Amnistia Internacional, de la perillosa dinàmica repressora que es viu a l'Iran. "Us demano una vegada més que deixen sense efecte la deportació i que torneu a valorar les circumstàncies del senyor Rahmatinia i la seva família, que sustentarien la sol·licitud d'asil polític", conclou Erra.

Cargando
No hay anuncios

L'advocat que va presentar la matinada de dijous la petició de mesures cautelaríssimes davant l'Audiència Nacional havia comentat a l'ARA, abans que es conegués la decisió de rebutjar-les. "Si s'acaba consumant aquesta deportació quedarà clar que l'Estat espanyol ha violat la seva pròpia Constitució i el conveni europeu dels drets humans, perquè la vida del sol·licitant està en perill i s'exposa a tractes inhumans o degradants, que tenen l'obligació en aquest moment de protegir", diu a l'ARA Jordi Naya. "La Zeinab no ha fet cap manifestació política, més aviat diu que el seu home no li explicava res per protegir-la, però la llei ja preveu que tant ella com el nen, en tant que familiars de primer grau, es puguin beneficiar de la protecció internacional", afegeix. En les hores vinents es coneixerà el destí de tots tres.