Una activista catalana s'enfronta a cinc anys de presó per voler ajudar un jove refugiat a sortir de Grècia

BarcelonaEl novembre del 2016 Lola Gutiérrez, educadora social de la Diputació de Barcelona i delegada de la CGT, va viatjar a Atenes amb l'objectiu d'ajudar l'Ayat, un adolescent kurd iraquià que portava anys atrapat en un camp de refugiats. El pla era fer-lo passar pel seu fill i portar-lo en avió a Barcelona, però una hostessa de l'aeroport que parlava castellà es va adonar que el noi simulava una afonia per amagar que no parlava castellà. Tots dos van ser detinguts (el jove es va passar tres dies al calabós i ella onze entre les reixes de la comissaria i les del centre d'internament per a estrangers) i Gutiérrez va ser posada en llibertat pendent de judici. Demà s'ha fixat la seva vista a Atenes, on se la jutjarà pel delicte d'"ajudar un ciutadà no comunitari a sortir il·legalment del país". S'exposa a una condemna de cinc anys de presó.

Paradoxalment, l'activista no podrà assistir al seu propi judici. Segons ha confirmat a l'ARA el seu advocat, Panos Papageorgiou, el seu nom consta en una llista d'estrangers considerats com a "persones perilloses" per a l'estat grec que tenen prohibida l'entrada al país fins a l'any 2023, i que s'exposen a ser detinguts. "Si posa un peu a Grècia la policia la pot detenir immediatament per violar la prohibició d'entrada, i s'exposaria a ser empresonada entre tres mesos i dos anys. És un procediment administratiu separat del procés penal pel qual la jutjaran demà i ni tan sols el jutge que porta el cas pot obligar la policia a retirar l'ordre", comenta per telèfon el lletrat.

Gutiérrez volia anar a Atenes tant sí com no per explicar les seves raons al jutge, però finalment ha desistit perquè li han confirmat el perill de detenció tant a l'ambaixada espanyola a Atenes com a l'ambaixada grega a Madrid (el consolat d'Atenes a Barcelona es va tancar després de la polèmica per la participació del cònsol honorari en una manifestació independentista). "No volia fugir de la justícia grega, però m'han dit que m'arrisco a ser detinguda per la policia i que ells no podrien fer-hi res", assegura. De fet, Gutiérrez no va saber fins dilluns, i a través del seu advocat, que va fer la consulta a la policia, que té l'entrada prohibida a Grècia.

Al judici només hi ha citats com a testimonis agents de policia, però l'advocat explica que, si finalment la vista no es posposa a causa de la vaga parcial de secretaris judicials, intentarà citar familiars i companys de l'activista que ja són a Atenes. "Des del primer moment el jutge va descartar que hi hagués un interès econòmic i sap que la seva motivació només és humanitària, per això la va deixar marxar fa dos anys sense mesures cautelars i per això ara no demana una pena més elevada. El seu perfil de persona compromesa amb moltes causes socials ajuda molt a la seva defensa", constata Papageorgiou.

Trencar prejudicis

L'activista, però, no es desanima i creu que va actuar correctament. "Som europeus en situació de privilegi, perquè Occident es beneficia de les guerres en aquests països. Ens toca lluitar contra la fortalesa europea i contra els prejudicis que les persones migrants i refugiades amenacen el nostre benestar, oblidant que el capital europeu ha espoliat el seu. Tant de bo es pogués fer per tothom i obrir les fronteres, però també vaig pensar que si tenia un cas concret l'havia d'ajudar".

El jove kurd ja té 19 anys i s'està amb la seva família a França. Tot i que l'activista hi està en contacte, no li ha explicat que ara s'enfronta al judici per voler-lo ajudar. "Sé que es preocuparia molt, que pensaria en els judicis de l'Iraq i m'estimo més no dir-li res fins que tot s'hagi aclarit", diu Gutiérrez.

El seu és un dels molts casos de criminalització de la solidaritat amb els migrants i refugiats que s'estan veient a Grècia o a Itàlia. N'hi ha hagut de més mediàtics com els de les ONG de rescat al Mediterrani central, o el del l'agricultor francès Cédric Herrou, acusat d'ajudar els migrants a creuar els Alps, i també el de l'activista d'Almería Helena Maleno, perseguida pel govern espanyol i el marroquí per evitar que desapareguin pasteres a la frontera sud. També els bombers de Sevilla processats per ajudar les pasteres a Lesbos, que van ser finalment absolts, o l'alcalde de Riace, Domenico Lucano, desterrat del seu poble, que s'havia convertit en un símbol de l'acollida a Itàlia. En canvi, s'ha parlat menys de Sara Mardini, la campiona de natació siriana que va arrossegar fins a terra la pastera en què ella mateixa viatjava i que anys més tard ha sigut empresonada a Atenes mentre espera judici acusada de tràfic. Tampoc hi ha hagut titulars per a la Ramia i la Nada, dues refugiades de Síria que Gutiérrez va conèixer durant la seva detenció, que havien viatjat a Grècia amb la intenció de recuperar el seu fill i la seva neboda.

"Persegueixen la solidaritat per mantenir unes fronteres inviolables com vol la UE: perquè les nostres accions provoquen petites esquerdes en la seva fortalesa i perquè fan visibles les persones migrants i refugiades que els estats no volen que veiem", conclou l'activista.