Acord a la UE per a la llei climàtica que ha de convertir Europa en el primer continent lliure d'emissions

Brussel·les / BarcelonaAcord de matinada. Els legisladors europeus han pactat aquest dimecres, passades les cinc de la matinada, la llei del clima que posa negre sobre blanc els compromisos per reduir emissions "almenys" un 55% fins al 2030, en comparació amb el 1990, i amb la gran fita de rerefons: que Europa sigui el primer continent neutre d'emissions d'aquí al 2050.

El camí fins aquí ha sigut entrebancat i encara no ha arribat al final. El desembre passat, els líders de la Unió Europea van aconseguir en una cimera segellar l'acord polític per encaminar-se a elaborar aquesta llei després d'aconseguir convèncer Polònia, però feia més d'un any que s'intentava. De fet, la llei climàtica europea s'havia presentat ara fa dotze mesos sense definir l'objectiu de retallada d'emissions per falta de consens. Polònia va decidir pujar al carro després d'aconseguir garanties que rebria fons europeus suficients per dur a terme la transició climàtica. Es tracta d'un primer acord per crear la llei, però no és el definitiu.

Un altre fet que ha aconseguit sumar Polònia és que els compromisos seran conjunts de tota la Unió Europea, i per tant no s'obligarà cada un dels estats a ser neutre d'emissions el 2050 (ni tampoc a retallar el 55% el 2030) sinó que se sumaran les reduccions de tots els estats per assolir les fites de forma conjunta. Diversos països -no només Polònia- s'oposaven a imposar objectius estatals per al 2050, tal com reclamaven des del Parlament Europeu i des d'alguns governs com l'espanyol i malgrat que aquest és un compromís que tots ells van adquirir en signar l'Acord de París. En el curt termini encara pitjor: cap dels governs europeus, tampoc l'espanyol, volia que la retallada del 55% el 2030 fos obligatòria a nivell estatal. La llei climàtica espanyola fixa, de fet, una reducció només del 23% per a aquella data.

Després de catorze hores de negociació es va poder pactar aquest 55% de reducció "neta", és a dir, que no seran reduccions reals sinó el resultat de restar a la reducció d'emissions el que absorbeixen els embornals o els captadors de CO2, com els boscos. Això vol dir que, si es compleix el compromís, la reducció real de les emissions de tota la UE en els propers nou anys serà del 52,8%. "És una trampa i fa l'objectiu encara més insuficient, perquè pot portar a falses solucions", denuncia Tatiana Nuño, de Greenpeace.

Val a dir, de fet, que una de les parts negociadores i les ONG demanaven anar més enllà. El Parlament Europeu exigia que la retallada d'emissions fins al 2030 fos d'un 60%, i les ONG encara més, un 65%, per mostrar al món el lideratge europeu en la lluita climàtica. Segons Nuño, tot i que no s'ha posat en la lletra de la llei, la Comissió Europea s'hauria compromés a revisar l'objectiu del 55% i a apujar-lo fins al 57% en un futur, cosa que considera encara "insuficient". "També creiem que la neutralitat d'emissions de la UE hauria d'arribar deu anys abans, el 2040, i veiem aquesta llei climàtica com una oportunitat perduda per haver eliminat definitivament les subvencions als combustibles fòssils, cosa que finalment no s'ha inclós en el text", afegeix Nuño.

Amb tot, l'eurodiputat francès Pascal Canfin, que actuava com a ponent de la llei, ha destacat que el nou objectiu a 2030 suposa "accelerar" la reducció d'emissions "a un ritme de 2,5 cops el que hi havia fins ara" en els objectius de retallada a 2020. A més, va voler posar en valor "la clàusula climàtica" que inclou la llei, i que estableix que a partir d'ara qualsevol nova llei o proposta de la Comissió Europea haurà de demostrar abans que està alineada amb aquests objectius climàtics, "i si no ho està haurà de dir explícitament per què".

Falta una última llum verda definitiva, però aquest acord de matinada vol ser un missatge global de cara a la cimera climàtica de líders convocada de forma virtual dijous i divendres pel president dels EUA, Joe Biden. "Aquest és un moment de referència per a la UE i un fort senyal per al món: el nostre compromís amb una Europa neutra d'emissions guiarà les nostres polítiques els propers 30 anys. I són notícies positives per compartir abans del Dia de la Terra. És un bon dia per a les persones i per al planeta", ha piulat de matinada el vicepresident a càrrec de l'emergència climàtica, Frans Timmermans.

La cimera de Biden, organitzada amb motiu del Dia de la Terra, el 22 d'abril, comptarà amb els líders de més de 40 països inclòs el de la Xina, Xi Jinping, per tractar d'accelerar les negociacions de cara a la cimera climàtica de l'ONU de finals d'any. Una trobada que ha obligat a moure fitxa finalment a la UE i que ha arrencat també compromisos més grans a altres actors com el Regne Unit, que aquest mateix dimarts es va comprometre a reduir un 78% les emissions el 2035. "És un missatge potent" de cara a aquesta cimera i també a la COP26 de Glasgow, ha dit en roda de premsa l'eurodiputada Jyte Gutteland, com a ponent de la llei, tot i que ha admès que el text actual de la norma té potencial per "seguir creixent en el futur".

Altres parts de l'acord europeu assolit aquest dimecres impliquen establir un comitè consultiu científic europeu sobre el canvi climàtic, amb 15 experts científics superiors de diferents nacionalitats i que s’encarregarà d’assessorar científicament la UE sobre les seves mesures per complir amb els compromisos. També han acordat que Brussel·les proposi un objectiu climàtic intermedi per al 2040, que s'haurà d'aprovar el 2024. Per últim, inclou un "objectiu aspiracional" perquè la UE s’esforci a aconseguir emissions negatives a partir del 2050.

"Esperem que en aquesta cimera els compromisos no siguin tots a llarg termini perquè cal passar a l'acció ja, ara mateix", diu l'activista de Greenpeace, i destaca precisament com un handicap de l'acord europeu el fet que aquest comitè científic només assessorarà els països en els seus objectius a llarg termini, és a dir, a 2050. "Els científics ens diuen que aquesta dècada és fonamental i que la urgència és essencial per poder assolir la neutralitat climàtica a llarg termini, per això creiem que el que cal accelerar és el curt termini, i fer molt més en aquesta dècada", afegeix.

Un cop aprovada la llei climàtica, la UE s'ha compromès a presentar aquest mateix mes de juny el paquet de mesures que han de permetre avançar cap als compromisos de reducció d'emissions que inclou. Tot i així, Greenpeace denuncia que sense prendre cap mesura addicional a les que ja ha anat aprovant en els últims anys, es preveu que les emissions de la UE es redueixin un 46% el 2030, de forma que hi ha molt de marge per ser més ambiciosos. "La UE està més preocupada per tenir alguna cosa de què vantar-se a la cimera climàtica de Biden que del que realment significa l'emergència climàtica", deia, amb rotunditat, Silvia Pastorelli, de Greenpeace Europa.