Acord de mínims per pacificar Ucraïna

KíevLes negociacions es van prolongar fins ben entrada la nit. Els líders d’Ucraïna, Rússia, França i Alemanya s’havien reunit a Minsk per discutir un pla per pacificar l’est de l’Ucraïna. I el fet que tots quatre -Petró Poroixenko, Vladímir Putin, François Hollande i Angela Merkel- viatgessin fins a la capital bielorrussa ja es va considerar un indici que hi havia possibilitats d’arribar a un acord.

Al llarg de tot el dia s’havien celebrat diverses reunions preparatòries en presència dels representants de les Repúbliques autoproclamades de Donetsk i Lugansk. I es va elaborar un document que estipulava la declaració d’un alto el foc -que hauria d’entrar en vigor avui- i també un esquema per a la retirada de les armes pesants de la primera línia de front. Al tancament d’aquesta edició els quatre líders estaven estudiant els detalls del text.

Poc abans que comencés la cimera moltes veus havien avisat dels perills de no arribar a un acord. El president Poroixenko havia indicat que Ucraïna estava preparada “per a la pau i per a la guerra” i que en cas que les negociacions fracassessin estava disposat a declarar la llei marcial. “Si hem de defensar la nostra terra, ho farem fins al final”, va dir.

Merkel i Hollande van arribar a Minsk decidits a donar una última oportunitat a la pau i a “intentar-ho tot fins al final”, segons va declarar el president francès. Però ningú no oblidava que en cas de fracàs la Unió Europea ja havia marcat la dada del 16 de febrer per posar en marxa les noves sancions contra Rússia. I des de Washington el president Barack Obama no descartava la possibilitat de subministrar armes a l’exèrcit ucraïnès. Una amenaça a la qual el viceministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, va respondre ahir: “Aquestes armes matarien els nostres compatriotes i nosaltres no en podríem quedar al marge”.

Punts calents

No es coneixien els altres punts del text, però entre les qüestions més difícils de la negociació destaca el traçat de la línia divisòria entre la zona governamental i la zona controlada pels separatistes. Kíev sempre ha insistit en la necessitat de tornar al mapa que estava vigent al setembre, quan es van firmar els primers acords de Minsk. Però els separatistes reclamen les seves últimes conquestes.

Per això, malgrat les negociacions, els combats van continuar sobre el terreny en un guerra de posicions en què tots dos bàndols lluitaven per ocupar uns pocs quilòmetres més abans d’arribar a un hipotètic alto el foc. Es van registrar combats al voltant de la ciutat de Mariúpol, on les forces governamentals han llançat una ofensiva per crear un cinturó de seguretat que envolti aquest port estratègic.

I segons va explicar el president Poroixenko, amb aquesta operació van fer tornar la línia de demarcació fins al punt que s’havia pactat en els anteriors acords de Minsk. A la regió de Lugansk els separatistes van mantenir la pressió sobre Debàltseve i altres localitats veïnes, amb l’objectiu de controlar un important nus ferroviari que podria contribuir a fer viable el seu territori.

I en plenes negociacions els atacs contra zones residenciales van continuar. A Donetsk una infermera va morir i sis pacients de neurologia van resultar ferits durant el bombardeig d’un hospital. Només unes hores abans sis persones més havien trobat la mort en una estació d’autobusos de la mateixa ciutat. Els projectils van traspassar el sostre de l’edifici i van destrossar dos vehicles. Les autoritats locals van atribuir l’atac a un gup de sabotatge fidel a les forces de Kíev.

Estatus polític

Un altre punt calent de les negociacions és el que fa referència al futur estatus polític de les Repúbliques independentistes. Kíev ja ha dit que està disposat a dur a terme una àmplia descentralització, però es nega a acceptar el principi de federalització que reclamen els rebels de l’est. “És una imposició que ens arriba des de l’exterior, des d’un país veí que irònicament és un dels estats més centralitzats”, va declarar el president Poroixenko abans de viatjar cap a Minsk.

L’altre aspecte que es discutia és el desplegament d’una força d’interposició internacional per fer un seguiment de l’alto el foc. Moscou defensa que estigui principalment format per soldats precedents d’ex-Repúbliques soviètiques com ara Bielorússia, el Kazakhstan o l’Azerbaidjan. Ucraïna no s’oposa totalment a aquest desplegament de tropes estrangeres, però no està d’acord sobre la seva composició. Encara queda molt per fer per posar fi a un conflicte que ja ha causat més de cinc mil morts.