Israel camina cap a un govern que deixi fora Netanyahu
La coalició, que dependria del suport dels partits àrabs, agruparia des de l'esquerra fins a la dreta ultranacionalista
SabadellBenjamin Netanyahu pot tenir els dies comptats com a primer ministre d'Israel. L'actual cap de l'oposició, el centrista Yair Lapid, està a punt de quadrar el cercle que suposaria posar d'acord fins a set partits, que van des de la socialdemocràcia fins a la dreta ultranacionalista, per formar un govern alternatiu que deixi fora l'actual mandatari, que ocupa el càrrec des del 2009. El pacte sembla a tocar després que aquest diumenge, en un discurs emès per televisió, Naftali Bennett, líder del partit ultraconservador Yamina, hagi confirmat que se suma a aquest intent d'apartar Netanyahu. "Anuncio que tinc intenció de treballar amb totes les meves forces per formar un govern d'unitat amb Yair Lapid", ha dit Bennett. Lapid li ha ofert ocupar el càrrec de primer ministre durant la primera part del mandat, mentre que ell ho seria durant el tram final.
El pacte definitiu s'ha de tancar abans de dimecres, quan s'acaba el termini perquè Lapid aconsegueixi formar govern. Però, fins i tot si hi ha acord entre totes les forces implicades, la coalició encara haurà de superar un últim escull abans d'arribar a bon port: en la votació d'investidura a la Knesset ha d'aconseguir el vot favorable de la majoria absoluta de la cambra, fixada en 61 diputats, per la qual cosa farà falta el suport extern de, com a mínim, quatre dels deu diputats dels partits àrabs. Aquestes formacions xoquen frontalment amb alguns dels plantejaments de Bennett, que és partidari, per exemple, de construir noves colònies a la Cisjordània ocupada. Si finalment aquests vots no arriben, el país quedarà abocat, de manera gairebé irremeiable, a unes noves eleccions, que serien les cinquenes des de l'abril del 2019.
![El líder de l'oposició, Beny Gantz (dreta), fa una encaixada de mans a Benjamin Netanyahu, en una imatge d'arxiu](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
En cas que la coalició aconsegueixi superar aquesta votació, la política israeliana tancarà (almenys, de moment) un període d'interinitat de dos anys, durant els quals la impossibilitat de formar cap govern sòlid ha portat a celebrar fins a quatre eleccions generals. Caldrà veure, però, quina consistència tindrà el nou executiu, que agrupa partits sense pràcticament res en comú més enllà de la voluntat d'apartar Netanyahu del poder. Els casos de corrupció pels quals el primer ministre en funcions està sent jutjat són un dels principals motius dels seus detractors per oposar-se a la seva continuïtat.
Negociacions complexes
El Likud (el partit de Netanyahu) va guanyar les eleccions del 23 de març, en les quals va obtenir 30 dels 120 escons del Parlament. El mandatari, doncs, va rebre l'encàrrec de formar govern, però per fer-ho necessitava sumar, simultàniament, els ultraortodoxos jueus i la força conservadora àrab Raam, cosa que va resultar impossible. La pilota va passar llavors a la teulada de Yair Lapid, exministre de Finances de Netanyahu entre el 2013 i el 2014 i actualment líder de Yesh Atid, que va ser la segona força més votada, amb 17 escons.
L'esclat del conflicte entre Israel i Hamàs, el 10 de maig, i els enfrontaments sectaris entre les comunitats palestina i jueva d'Israel que se'n van derivar van enverinar aquestes negociacions, que incloïen també els partits àrabs. De fet, Bennett va arribar a anunciar que deixava en suspens les converses amb Lapid. Però un cop aconseguit l'alto el foc a Gaza, i gairebé al límit del termini (que s'acaba dimecres), el líder del Yamina ha acceptat tornar a negociar per governar plegats. "És o bé unes cinquenes eleccions o bé un govern d'unitat", ha dit Bennett per justificar la seva decisió.
Abans que es confirmés aquest nou gir, Netanyahu havia intentat una maniobra d'última hora per atraure novament Bennett (que va ocupar diversos ministeris dels seus governs entre el 2013 i el 2020) oferint-li també un repartiment del càrrec de primer ministre, en aquest cas a tres bandes: a més d'ells dos, durant uns mesos el cap de govern seria Gideon Saar, un altre exministre de Netanyahu (del 2009 al 2013), que actualment lidera el partit Nova Esperança, una escissió del Likud fundada fa mig any. Saar, però, ha descartat immediatament la proposta i ha deixat el mandatari actual sense opcions de seguir al govern. Minuts després de l'anunci de Bennett, Netanyahu l'ha acusat d'estar perpetrant "el frau del segle" i ha recordat que el líder del Yamina havia promès en diverses ocasions que no pactaria amb Lapid.
Mentrestant, aquest diumenge hi ha hagut diversos moviments rellevants de cara a consolidar l'alto el foc a Gaza, acordat fa deu dies entre el govern israelià i Hamàs amb la mediació d'Egipte. D'una banda, el cap dels serveis d'intel·ligència egipcis, Abbas Kamel, s'ha reunit a Jerusalem amb Netanyahu i a Ramal·lah amb el president palestí, Mahmoud Abbas. També estava previst que visités la franja de Gaza per reunir-se amb representants de Hamàs, que governa de facto aquest territori. De l'altra, el ministre d'Afers Exteriors d'Israel, Gabi Ashkenazi, s'ha reunit al Caire amb el seu homòleg egipci, Sameh Shoukry. L'objectiu de la visita (la primera d'un ministre d'Exteriors israelià a la veïna Egipte en tretze anys) era debatre sobre com establir "un alto el foc permanent amb Hamàs".
