Acord històric amb les FARC sobre la terra a Colòmbia

BogotàMai abans el govern i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) s'havien posat d'acord en aquest punt, causa i origen del conflicte armat en aquest país que mai ha impulsat una reforma agrària i que manté una estructura colonialista de la propietat de la terra.

Minuts després de l'anunci, el president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, el qualificava de "pas fonamental" en el camí per "posar fi a mig segle de conflicte". De fet, Santos havia advertit fa dues setmanes als seus delegats a l'Havana que no tornessin de la novena tanda de negociacions sense aquest acord. Els nervis i la impaciència s'apoderaven del president, pressionat per sectors ultradretans i ja entrat en campanya electoral per la reelecció.

Però ahir va respirar tranquil. En un comunicat llegit pels representants de Cuba i Noruega, els dos països garants del procés, les FARC i el govern han anunciat "transformacions radicals" al camp colombià: "L'acord al qual hem arribat és l'inici de transformacions radicals de la realitat rural i agrària de Colòmbia amb igualtat i democràcia".

Satisfet per la feina feta, el cap negociador del govern, Humberto de la Calle, va dir que l'acord és un "canvi històric" que significarà un "renaixement del camperolat". Però també va afanyar-se a assenyalar que l'acord implica el "ple respecte a la propietat privada", en un intent de tranquil·litzar els grans latifundistes colombians.

Però en el matís de "legals" hi ha la clau de volta del repartiment que es farà de la terra, que sortirà d'extincions de domini de narcotraficants, paramilitars i altres grups il·legals, així com d'expropiacions als que s'hagin apoderat de propietats de manera irregular. Milions d'hectàrees que el govern redistribuirà sense haver de qüestionar el model econòmic neoliberal del país, una de les obsessions de Santos.

Tot i que ahir no es va llegir la lletra petita del document -i no es preveu fins al final del procés-, els delegats sí que van avançar que l'acord inclou un ambiciós programa d'adjudicació de terres als camperols i polítiques alimentàries per vèncer la desnutrició i que posa èmfasi en la presència de l'estat amb educació, sanitat i habitatge a les zones rurals. Unes zones oblidades on l'única presència de l'estat és l'exèrcit i, per tant, la guerra.

Iván Márquez, número dos de les FARC i cap negociador de la guerrilla a Cuba, va celebrar l'acord i va recordar que va ser precisament la terra el que els va impulsar a alçar-se en armes el 1964, ara fa 49 anys, cosa que el converteix en el conflicte armat i polític més antic de tota l'Amèrica Llatina. "Canvis estructurals estan picant a les portes de l'estat, reclamant participació de la ciutadania en les polítiques que comprometen el seu futur de dignitat", va dir Márquez, en un discurs de retòrica marxista.

Amb l'acord sobre el primer punt, els delegats ja afronten la nova discussió: la participació política de les FARC. Aquí s'haurà de negociar la fórmula amb què els guerrillers aterraran a la política i si són a temps de participar en les presidencials del 25 de maig del 2014, d'aquí un any. Ho faran amb el compromís que no tornin a passar sis mesos per al pròxim acord. Santos va prometre que el procés seria de mesos i no d'anys i no vol arribar a les eleccions amb les negociacions empantanegades a l'Havana, sinó amb la pau com a proposta electoral estrella.

Guerra a les selves

Sobre el nou punt, a la retina de les FARC hi ha el genocidi de la Unió Patriòtica, el seu primer -i únic- intent d'explorar la via electoral i que va acabar amb uns 3.000 dels seus militants assassinats als anys vuitanta per paramilitars i agents de l'estat. Però tot això serà a partir de l'11 de juny.

De la Calle ha aprofitat el seu discurs per recordar els soldats i policies morts aquesta setmana a mans de les FARC i de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN), 15 en total. I és que mentre a l'Havana FARC i govern negocien, a les selves de Colòmbia la guerra no troba treva. L'ELN, a més, neguitós pels avenços a Cuba, pressiona i pica a la porta del govern per incorporar-se al procés, de moment sense resposta.