L'acord per pal·liar les catàstrofes climàtiques als països pobres, única fita d'una cimera decebedora

El text final de la COP27 manté l'objectiu dels 1,5 ºC però no inclou la demanda de reduir els combustibles fòssils

Vista del Centre de Convencions Internacional de Sharm El Sheikh abans de l'obertura de la cimera del clima de la COP27 a Sharm el-Sheikh, Egipt
4 min

BarcelonaCom un oasi enmig del desert, els països pobres s'han endut aquest diumenge una petita victòria a Sharm al-Sheikh. Finalment la COP27 ha acordat crear un fons econòmic que ajudarà els països més vulnerables quan pateixin una catàstrofe per culpa de la crisi climàtica. Activistes i representants dels governs del sud celebren la fita històrica, que era la principal demanda dels països pobres en aquesta cimera. Però la falta de concreció i els escassos avenços en tota la resta de qüestions, començant per la reducció d’emissions, fan pensar que tot plegat és un miratge.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Després de tenses hores de negociació que s'han allargat durant tota la matinada de diumenge, els representants de prop de més de 190 països presents a la COP27 han donat llum verda a un acord final que inclou tant aquesta demanda històrica d'un fons per a "pèrdues i danys" com el compromís de mantenir l'escalfament global per sota dels 1,5 ºC. Però en aquest segon punt només demana “més esforços” per no superar els 1,5ºC i “reconeix” –sense demanar res– que, segons els científics de l’ONU, per fer-ho cal reduir un 43% les emissions globals el 2030 respecte al 2019. “Aquesta és la dècada decisiva, però el que tenim davant nostre no és un pas endavant suficient per a la gent i el planeta. Insto admetre, quan sortiu d’aquesta sala, que ens hem quedat curts”, deia el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans. Des de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic es compartia la mateixa sensació: “Calia fixar millor els 1,5ºC, amb un pic global d’emissions el 2025 i una crida a l’abandonament progressiu dels combustibles fòssils, no només el carbó: 80 països ho demanaven, els productors de petroli s’hi han oposat. Les decisions són per consens i no ha tirat endavant”, deia en un tuit. 

Així doncs, l’acord final no incorpora la demanda de reduir tots els combustibles fòssils, un punt que ha estat impossible d'incloure pel context actual de crisi energètica per la guerra d'Ucraïna, que du els governs de nou a la recerca de gas i fins i tot a l'explotació de carbó. "Que no s'hagi aconseguit ni això és extremadament preocupant i denota que els guanys associats a l'economia dels combustibles fòssils passen pel davant del bé i l'interès del conjunt de tota la humanitat", diu Olga Alcaraz, directora del Grup de Governança del Canvi Climàtic de la UPC. Alcaraz ha participat com a observadora en moltes cimeres climàtiques i surt d'aquesta COP27 especialment decebuda, perquè, després dels greus impactes que ja està deixant l'emergència climàtica, "el que n'ha sortit no està ni de lluny a l'altura de la crisi", diu. "Per aturar el canvi climàtic no n'hi ha prou amb reduir el carbó, cal deixar de consumir també el petroli i els seus derivats, i òbviament el gas natural", remarca l'analista, una "obvietat" que no ha pogut incloure's a l'acord.

Massa detalls per concretar

L'única victòria de la cimera, la creació del fons de "pèrdues i danys", també està pendent dels detalls que negociarà un comitè que ha de presentar una proposta concreta a la COP28, que se celebra l’any que ve a Dubai. El comitè estarà format per 14 països del sud (on probablement hi serà la Xina) i 10 països del nord (on probablement hi haurà els Estats Units i la Unió Europea). Però el simple fet que s'hagi inclòs en l'acord és tot un èxit. "Si ens ho haguessin dit fa 15 dies, molts no ens ho hauríem cregut", diu a l'ARA Daniel Puig, de la Universitat de Bergen, que ha treballat durant més d'una dècada a l'ONU especialitzat precisament en pèrdues i danys. Tot i això, Puig destaca que encara queden moltes qüestions per resoldre, sobretot "si es podran mobilitzar els fons innovadors" que menciona també el document i que fan referència, diu, a "noves taxes a l'aviació o a les transaccions bancàries" que haurien de nodrir el nou fons. "Sense això, malament, perquè no hi haurà prou diners", assegura: les contribucions dels estats no seran suficients.

Però, tot i la falta de concreció, els països del sud estan exultants. "La COP27 ha fet el que cap altra COP havia aconseguit i ha creat un fons per a pèrdues i danys, una cosa que els països vulnerables portem demanant des del 1992. Al principi d'aquesta cimera el tema ni tan sols estava a l'agenda i ara estem fent història", ha dit Mohamed Adow, director executiu de Power Shift Africa, que forma part de la xarxa d'ONGs climàtiques que són observadores a les COP. També el secretari general de l’ONU, António Guterres, es felicitava per haver aconseguit aquest fons, que veu com "un senyal polític molt necessari per reconstruir la confiança trencada" entre els països rics, que han d'aportar-hi els diners, i els pobres, que pateixen els pitjors impactes d'una crisi que no han creat. Però Guterres també lamentava la “falta d’ambició” del text final pel que fa a la necessitat urgent de reduir les emissions.

"Malauradament, constato que el procés de la convenció pel canvi climàtic està cada cop més esgotat", diu Olga Alcaraz, veterana d'aquestes cimeres. "Soc una fervent defensora del multilateralisme -afegeix-, però perquè aquest multilateralisme doni una resposta eficaç i a l'altura del que requereixen les circumstàncies cal sortir de la lògica dels estats que estan massa esbiaixats per interessos econòmics i comercials de minories de poder".

Claus de l'acord: alguns punts positius i d'altres que són "una autèntica vergonya"
  • Pèrdues i danys La COP27 ha trencat el bloqueig dels Estats Units i ha acordat crear un fons de pèrdues i danys que ajudarà econòmicament els països pobres quan pateixin una catàstrofe climàtica. “La UE ha intentat restringir l’accés al fons només als països més pobres i vulnerables, però no se n’ha sortit i serà accessible a tots els països del sud”, explica Daniel Puig, de la Universitat de Bergen. La UE i els EUA continuaran fent pressió perquè la Xina hi posi diners, tot i que no hi té obligació perquè encara és dins del bloc dels països pobres, on se la va incloure fa 30 anys. Un comitè format per 14 països del sud i 10 del nord haurà de concretar els detalls del nou fons a la COP28.
  • Reducció d'emissions L’acord diu que cal “fer més esforços per limitar l’augment de la temperatura als 1,5ºC”, però no concreta com. Ha quedat fora la petició d’arribar al pic d’emissions el 2025, així com la menció als combustibles fòssils. Només inclou la petició de “reduir el carbó i els subsidis ineficients” als fòssils que ja es va fer a Glasgow. A més de la declaració política, el document específic sobre aquest tema “és especialment decebedor”, diu Olga Alcaraz, de la UPC. “Impedeix explícitament anar més lluny del que ja s’està fent, i això és una autèntica vergonya”, diu.
  • Finançament L’acord “urgeix” els països rics a complir la promesa d’aportar 100.000 milions de dòlars per ajudar els pobres a retallar emissions i adaptar-se a la crisi climàtica. Però no fixa cap termini. Aquesta xifra s’havia d’aportar anualment entre el 2020 i el 2024, però el 2020 només hi havia 83.000 milions. A partir del 2025 cal acordar un nou sistema de finançament. Puig alerta que el nou fons de pèrdues i danys ha quedat fora d’aquest futur sistema, en una mena de “segona categoria”.
  • L'inventari el 2023 A la COP28 de Dubai es presentarà un “inventari” de l’Acord de París en el qual s’està treballant des de fa un any. Farà recompte de tot el que s’ha fet fins ara per complir aquell acord, tant en reducció d’emissions com en adaptació o finançament. És l’únic punt “d’esperança” per a Alcaraz, perquè els estats hauran de fer els seus futurs plans climàtics d'acord amb això.
stats