Nou acord de Hamàs i Fatah per un govern d’unitat

TunisEls dos principals moviments polítics palestins, l’històric Fatah i l’islamista Hamàs, van signar ahir al Caire un acord d’unitat per posar fi a una dècada de conflicte entre ells. Des del 2007, Cisjordània i la franja de Gaza no disposen d’un mateix govern, la qual cosa ha impedit establir una estratègia comuna contra l’ocupació israeliana.

Aquesta no és la primera vegada que les dues faccions anuncien un pacte per resoldre les seves divergències i formar un govern d’unitat nacional. En anteriors ocasions, la manca de confiança mútua ha impedit la seva aplicació. Atès que queden oberts alguns serrells, aquest cop el desafiament no serà menor.

El principal punt de l’acord és que l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), el govern sorgit dels Acords de Pau d’Oslo i dominat per Fatah, recuperarà a partir de l’1 de desembre la gestió de la franja de Gaza. Aquest territori ha sigut administrat per Hamàs des que l’any 2007 les dues faccions es van embrancar en un enfrontament armat. Ara bé, està previst que just un mes abans les forces de seguretat de l’ANP passin a controlar els passos fronterers amb Egipte i Israel, una de les condicions imposades a Hamàs per alleugerir el bloqueig que pateix el territori palestí i que l’ha enfonsat en una greu crisi humanitària.

Israel demana desarmar Hamàs

En aquesta última ronda de converses celebrada sota la mediació egípcia, el president palestí, Mahmud Abbas, de Fatah, es va mostrar optimista respecte a la sort de l’acord, si bé va advertir que assolir la reconciliació nacional “requerirà temps”. Com a mesura de bona voluntat, l’executiu d’Abbas retirarà pròximament les mesures de pressió aplicades a Gaza durant els últims mesos, com el bloqueig dels fons necessaris per sufragar el subministrament d’electricitat a la franja, responsable d’haver deixat els seus més de milió i mig d’habitants pràcticament a les fosques.

El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va remarcar ahir mateix que qualsevol reconciliació palestina hauria d’incloure el desarmament de Hamàs i el seu reconeixement d’Israel. Israel, de fet, sempre s’ha mostrat reticent a la integració de Hamàs en les institucions palestines, ja que, igual que Washington i la UE, el considera un grup terrorista.

Una data clau per avaluar la viabilitat del pacte és el 21 de novembre, quan els principals partits polítics palestins es reuniran per consensuar els integrants del futur govern d’unitat. Ara bé, aquest no és l’únic serrell que podria fer descarrilar el procés. Abans del febrer s’haurà de trobar una solució per als milers de funcionaris de la franja pertanyents a Hamàs.

El document no ofereix cap pista sobre dos aspectes decisius més: què passarà amb els més de 25.000 milicians de les brigades Izz al-Din al-Qassam, el braç armat de Hamàs, i si el moviment islamista haurà de reconèixer Israel. Aquest últim punt és una condició del Quartet -els EUA, la UE, Rússia i l’ONU- per col·laborar amb el govern palestí i reactivar el procés de pau.

Segons els experts, l’acord respon a les renovades pressions a què es veuen sotmesos Hamàs i Fatah, còmodes fins fa poc amb l’ statu quo imperant des del 2007.

Per una banda, els efectes polítics de la Primavera Àrab i el conflicte recent entre Qatar i l’Aràbia Saudita han deixat el moviment islamista sense fons per poder proporcionar els serveis mínims als habitants de la franja de Gaza, una situació que amenaçava de degenerar en una revolta. Pel que fa a Fatah, pateix un seriós problema de legitimitat interna. El president Abbas ja fa més de dotze anys que va ser elegit per al càrrec, i el seu mandat s’ha anat renovant sense passar per les urnes. A més, als seus 82 anys, s’acosta l’hora del seu relleu, però cap candidat té un suport majoritari.