Medi Ambient

Acord global històric per protegir les aigües internacionals

Després d'una dècada de negociacions, l'ONU aprova el Tractat dels Oceans, cabdal per poder protegir el 30% dels oceans el 2030

Manual per intentar   Els oceans
4 min

BarcelonaNova fita global contra la crisi ecològica. Tot i el poc ressò mediàtic que ha tingut, aquests dies a la seu de l'ONU a Nova York tenia lloc una negociació cabdal per al futur dels oceans. I aquest diumenge, després de gairebé 48 hores de negociacions ininterrompudes (i becaines pels passadissos), els governs de 193 estats han aconseguit acordar el que es coneix informalment com el Tractat dels Oceans i que ha de servir per protegir la biodiversitat a les aigües internacionals.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Finalment, el món té un instrument que indica com s'han de prendre decisions sobre aquestes aigües de ningú, una eina cabdal per poder aplicar un altre acord de l'ONU aprovat el desembre passat: el que preveu protegir el 30% dels oceans (i el 30% de la superfície terrestre) l'any 2030. Tot i així, el text final encara ha de ser votat en una sessió final aquest diumenge, i no entrarà en vigor fins que una quantitat significativa de països el ratifiquin individualment.

Els dos punts que han allargat les negociacions aquesta vegada –i han estat a punt de fer-les fracassar un cop més– han estat la discussió sobre els beneficis derivats dels recursos genètics marins i el debat sobre qui paga i com es paga tot el que es deriva d'aquest nou tractat. Finalment, els països rics han accedit a crear un nou fons per ajudar els més pobres a aplicar l'acord, sobretot pel que fa a la gestió de les àrees marines protegides. També s'ha arribat a un acord perquè els beneficis dels recursos genètics marins, que són la base de moltes medicines actuals, siguin compartits per totes les nacions del món. Aquest punt no ha estat fàcil d'assolir, ja que els Estats Units, el Regne Unit i la Unió Europea s'hi oposaven.

Batalla pels recursos genètics que es descobreixin al mar

"Els països desenvolupats han de mostrar solidaritat amb els països en vies de desenvolupament i donar-los seguretat jurídica que la informació d'aquelles cadenes d'ADN es comparteixen", deia a l'ARA la responsable d'oceans de Greenpeace, Pilar Marcos, que participava com a observadora en la cimera. Els països més pobres actuen en aquestes cimeres amb una sola veu, la del grup conegut com el G-77 (creat als anys 60 amb 77 països pobres, però que actualment té 134 membres). La Xina, tot i que és ja la segona potència econòmica mundial, està encara dins d'aquest grup.

Aquest grup de països ja està escarmentat en aquest tema, explica a l'ARA Rémi Parmentier, del Varda Group i veterà de les negociacions mediambientals. Aquests estats "ja han conegut la biopirateria en els boscos tropicals, on hi ha recursos genètics que estan sent utilitzats per certes indústries com la farmacèutica", malgrat que el conveni de biodiversitat adoptat per l'ONU el 1992 ja establia que aquest tipus de recursos s'han de compartir globalment. "És el que en diem l'herència comuna de la humanitat, perquè es considera que aquests recursos en alta mar pertanyen a tota la humanitat i no només als països que tenen la tecnologia i els recursos per explotar-los", diu Parmentier.

Cabdal per protegir el 30% dels oceans

Els oceans cobreixen el 70% del planeta i aporten la meitat de l'oxigen de l'atmosfera, a més de jugar un paper clau en la lluita contra la crisi climàtica, perquè absorbeixen el 26% del CO2 que emetem. Però el 64% d'aquests oceans són aigües de ningú, és a dir, queden fora de les jurisdiccions costaneres nacionals. Això vol dir que qualsevol país hi pot navegar, pescar, hi pot fer recerca científica o pot explotar els seus recursos. Aquest tractat, finalment, posa una mica d'ordre i regulació per a aquestes activitats. Això serà clau també per poder aplicar la declaració de Kunming-Mont-real, que compromet tots els països del món amb l'objectiu 30x30 (protegir el 30% del planeta el 2030). Actualment, només l'1,2% d'aquest espai està protegit.

El nou tractat estableix els mecanismes per crear i gestionar àrees marines protegides en aigües internacionals. Seran zones on hi haurà certes restriccions a la pesca, a la navegació comercial i a l'explotació de recursos en general. L'acord diu que serà la Conferència de les Parts, és a dir, la reunió dels 193 països que conformen la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret al Mar, la que prendrà la decisió de declarar una zona com a protegida i la que fixarà qui gestiona i vigila aquesta protecció. Les decisions es prendran per consens (acord de tots els membres), però si això no és possible es podrà aprovar per majoria de tres quartes parts dels membres que votin. El nou tractat crea també un òrgan científic i tècnic, format per experts, que s'encarregarà d'assessorar l'ONU i avaluar la implementació d'aquestes àrees per fer recomanacions.

Estudis d'impacte ambiental

L'acord, a més, fixa l'obligatorietat de fer estudis d'impacte ambiental per a qualsevol projecte d'explotació de recursos a l'alta mar, un altre gran èxit de cara sobretot a una de les noves amenaces a la biodiversitat marina: la mineria del fons marí, un sector en expansió per la creixent necessitat de materials crítics per a les noves tecnologies i per a la transició energètica.

La sobrepesca, la crisi climàtica i la contaminació, sobretot per plàstics, són les grans amenaces per als oceans. La cimera que ha acabat aquest diumenge de matinada (dos dies després del previst) reunia des de feia dues setmanes els 193 estats membres de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret al Mar. Però el tractat aprovat, que oficialment es diu Acord per a l'ús sostenible de la diversitat biològica de les zones situades fora de la jurisdicció nacional, té al darrere una negociació de més d'una dècada. S'hauria d'haver aprovat, de fet, l'agost de l'any passat, però els estats no es van posar d'acord i van ajornar la decisió a aquest 2023.

En un primer moment, un dels principals bloquejadors de l'acord era la Xina, el país amb més producció pesquera del món. Però un cop desbloquejat l'acord per al 30% d'àrees marines protegides el 2030 que es va forjar en un altre fòrum de l'ONU, el desembre passat, el conflicte se centrava en els beneficis derivats dels recursos genètics marins i el finançament.

stats