Abu Dhabi, un refugi daurat i lluny de les càmeres

Barcelona"Els Emirats Àrabs Units detenen arbitràriament i empresonen de manera injusta els individus que critiquen les autoritats. Les seves famílies pateixen un assetjament implacable a mans de l'aparell de la seguretat de l'estat. Les lleis dels Emirats discriminen els immigrants, les dones i els individus LGBT. El país nega l'accés a les organitzacions internacionals de defensa dels drets humans". Així descriu Human Rights Watch el país que Joan Carles I va escollir el passat 3 d'agost per instal·lar-s'hi després de fugir d'Espanya, assetjat pels escàndols de corrupció.

El rei emèrit no ha buscat un lloc que trenqui precisament amb els aspectes més tèrbols del seu passat. Ans al contrari. Abu Dhabi va ser precisament l'escenari d'una de les seves últimes pífies, el novembre del 2018, quan al circuit de Fórmula 1 es va deixar fotografiar en una amistosa salutació amb el príncep hereu de l'Aràbia Saudita, Mohamed Bin Salman, poques setmanes després de l'assassinat al consolat d'Istanbul del periodista Jamal Khashoggi.

Abu Dhabi és el més important dels set estats dels Emirats Àrabs Units, un país jove, nascut el 1971 i que té una fórmula política particular: és una federació de set monarquies que té un president. El caràcter autoritari del seu règim el mantindrà protegit de la premsa. Alhora, a diferència d'altres monarquies autoritàries petrolieres, els Emirats es caracteritzen per projectar una imatge moderna i per un estil de vida occidental. "Els Emirats són una garantia de luxe i d'anonimat", apunta Itxaso Domínguez, responsable de Pròxim Orient de la Fundación Alternativas.

El país està governat amb mà de ferro per Mohamed Bin Zaied, de 59 anys, que va succeir el seu mig germà, el xeic Khalifa, després que patís un infart cerebral. Considerat un dels homes amb més influència política al Pròxim Orient en l'última dècada, Bin Zaied ha sabut donar als Emirats un pes geopolític, diplomàtic i financer molt superior a la mida d'aquest país de 10 milions d'habitants (el 90% dels quals són immigrants sotmesos a un sistema legal discriminatori). La crisi financera del 2008 va afectar greument l'altre gran emirat de la federació, Dubai, que va haver de ser rescatat per Abu Dhabi, i des d'aleshores aquest hi té una posició predominant.

"Bin Zaied té una visió molt ideologitzada de la regió, marcada per la seva animadversió cap a l'Iran i la seva política contra els Germans Musulmans, i una gran ànsia de poder i de protagonisme: el seu paper ha estat clau per explicar la contrareacció a les Primaveres Àrabs", explica Eduard Soler, investigador del Cidob. Els Emirats van intervenir en suport del mariscal Al-Sissi i contra el govern dels Germans Musulmans de Mohamed Mursi, i també fan costat al mariscal Haftar a Líbia, mentre intervenen al Iemen dins la coalició saudita. L'acord de normalització de les relacions diplomàtiques amb Israel, en la lògica del front comú contra l'Iran, n'és l'últim exemple. Abu Dhabi també va participar el 2017 en el bloqueig econòmic contra Qatar. Les bones relacions amb els Estats Units de Donald Trump, que ja havien començat en l'època d'Obama, els han donat encara més projecció.

A més d'haver desenvolupat una indústria militar pròpia que li ha valgut el sobrenom de l'Esparta del Desert, en la qual destaca la seva aviació i en què hi ha diverses dones al cos d'oficials, els Emirats han sabut diversificar la seva economia: compten amb alguns dels fons sobirans més importants del món. A més, inverteixen amb força en la compra de ports arreu del món i en aerolínies, amb Emirates. També s'han destacat per la seva aposta en intel·ligència artificial, amb la creació d'un dels primers ministeris del món en aquest àmbit. I no s'ha d'oblidar la diplomàcia de l'esport: el 2008 van comprar el Manchester City.