Maduro només aconsegueix que voti el 31% dels veneçolans en unes eleccions boicotejades per l'oposició

SabadellTal com era previsible, el chavisme ha guanyat de forma clara les eleccions legislatives celebrades aquest diumenge a Veneçuela. Els comicis havien sigut boicotejats per l'oposició i això s'ha traduït en una participació baixíssima: només el 31% dels ciutadans han acudit a les urnes, mentre que el 69% han optat per l'abstenció. La comunitat internacional ha negat de forma molt majoritària la legitimitat dels resultats, però els analistes consultats per l'ARA coincideixen a indicar que, ara mateix, per al president Nicolás Maduro això és secundari: el seu objectiu fonamental era recuperar el control de l'Assemblea Nacional, i se n'ha sortit.

"Si ho analitzes fredament, i des de l'òptica europea, una abstenció d'aquest calibre evidentment és un fracàs –diu a l'ARA Ernesto Pascual, doctor en relacions internacionals i professor de la UOC–. Però Maduro ja no parla per a la gent de fora del país, sinó només per als seus convençuts. El que volia era tenir tot el poder institucional possible, i això ho ha aconseguit". Ho ha fet, però, al preu d'"aïllar-se més de cara a la comunitat internacional", diu Pascual.

Per la seva banda, la investigadora del Cidob Anna Ayuso admet que l'elevada abstenció "no és una bona notícia" per al règim, però insisteix que el seu objectiu era "dividir l'oposició i prendre-li l'únic espai institucional que tenia". "Maduro no ha sortit reforçat, no ha guanyat en legitimitat, però ha aconseguit el que volia i ha debilitat l'oposició", argumenta. Això sí, Ayuso assenyala que aquestes eleccions han demostrat que el suport real del règim és d'aproximadament el 20% de la població de Veneçuela, malgrat que el govern "ha fet tot el possible perquè la gent anés a votar": Diosdado Cabello, un dels homes forts de Maduro, va arribar a amenaçar que "el que no vota, no menja", unes paraules que es van interpretar (tot i que ell va negar que es referís a això) en el sentit que el govern deixaria de fer arribar les caixes de productes d'alimentació del CLAP a qui no acudís a les urnes.

Candidats designats pel Suprem

Segons les dades fetes públiques aquest dilluns pel Consell Nacional Electoral (CNE), un òrgan molt qüestionat per l'oposició per la seva afinitat amb el règim, amb el 82,35% escrutat la coalició Gran Polo Patriótico, liderada pel Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV) de Maduro, havia recollit el 67,6% dels vots (més de 3,5 milions), mentre que Alternativa Democràtica n'havia obtingut el 17,95% (unes 945.000 paperetes). Aquesta força agrupa diversos partits de l'oposició que van decidir concórrer a les eleccions després que el Tribunal Suprem destituís els seus líders i els imposés noves juntes directives. Segons Ayuso, aquestes llistes formalment opositores estaven formades per "exchavistes o crítics amb el règim però que entren dins del seu esquema". D'aquesta manera, el règim pretenia "fer veure que la convocatòria era plural", però no ho ha aconseguit.

"Hem tingut una tremenda victòria electoral", ha afirmat Nicolás Maduro després que es fessin públics aquests resultats provisionals. Tot i així, encara no s'ha determinat com quedaran repartits els 277 escons que formen l'Assemblea Nacional. El nou Parlament es constituirà el 5 de gener.

Aquest òrgan era fins ara l'única institució del país que no estava controlada pel chavisme, després que a les anteriors eleccions legislatives, celebrades el desembre del 2015, l'opositora Mesa de la Unidad Democrática s'imposés al Gran Polo Patriótico i s'adjudiqués 112 dels 167 escons que tenia aleshores el Parlament. Ara la cambra tornarà a estar controlada per Maduro.

Resultats qüestionats

Tot i així, l'oposició, liderada per Juan Guaidó (actual president del Parlament i autoproclamat "president encarregat" del país des de fa gairebé dos anys) ja havia anunciat que no donaria validesa als comicis, i de fet Guaidó ha convocat per a aquest dissabte una consulta per preguntar als ciutadans si reconeixen els resultats de les eleccions.

Mentrestant, la comunitat internacional (amb comptades excepcions) no reconeix la validesa dels comicis. L'alt representant de la Unió Europea per als Afers Exteriors, Josep Borrell, ha dit aquest dilluns que "els resultats no poden ser reconeguts per la Unió Europea". "Els ministres d'Exteriors de la UE han acordat unànimement una declaració que diu que aquestes eleccions no han complert els mínims estàndards internacionals i no han aconseguit mobilitzar la població de Veneçuela a participar-hi", ha afegit Borrell. El comunicat dels ministres d'Exteriors reclama també "eleccions presidencials i legislatives creïbles, inclusives i transparents".

Tot i així, Borrell no ha precisat si la Unió Europa continuaria reconeixent Guaidó com a president de Veneçuela un cop perdi el càrrec de president de l'Assemblea, ja que és precisament aquest càrrec el que, segons els seus partidaris, el legitimava per ser al cap d'estat interí. La UE, igual que una cinquantena de països del món, havia reconegut formalment Guaidó com a president. Sobre aquesta qüestió, la ministra d'Exteriors espanyola, Arancha González Laya, ha dit que "s'obre un procés de discussió per veure quina serà la postura europea" en relació a la figura de Guaidó, i que s'han donat de termini fins al 5 de gener, coincidint amb la constitució del nou Parlament.

Des dels Estats Units, el secretari d'Estat Mike Pompeo ha qualificat de "farsa" els comicis, ha anunciat que mantindran el reconeixement de Guaidó com a president i ha demanat als seus aliats que facin el mateix. Alemanya, el Regne Unit i 16 països de l'Amèrica Central i del Sud també han negat la legitimitat de les eleccions.

De totes maneres, Pascual assenyala la "hipocresia" de la comunitat internacional: "Diuen que no reconeixen les eleccions, que el règim de Maduro és fraudulent, però deixaran de negociar amb Veneçuela?", es pregunta. "Guaidó ha perdut part del poder i de l'altaveu que li donava ser el representant legítim de l'Assemblea Nacional, però quant al reconeixement com a president encarregat no estarà ni millor ni pitjor, perquè és una figura inventada. I a nivell internacional, ningú no negocia amb un president encarregat, sinó amb el que té la presidència efectiva i les ambaixades", diu.

En opinió d'Ayuso, després d'aquestes eleccions la comunitat internacional "queda nua de raons" pel que fa al reconeixement de Guaidó. "La comunitat internacional sap que l'opció de Guaidó no ha funcionat, i que haurà de buscar una altra via", conclou.