Abiy Ahmed, Nobel de la pau: "La guerra és l'epítom de l’infern, ho sé perquè hi he estat"

El primer ministre etíop recull el guardó i el dedica al president eritreu, amb qui va firmar la pau

Ahmed mostrant el diploma i la medalla que l'acredita com a guanyador del Nobel de la pau 2019, a la cerimònia d'Oslo
Marta Rodríguez
10/12/2019
3 min

BarcelonaAbiy Ahmed era un jove d'uns vint anys quan es va declarar la guerra entre Etiòpia i Eritrea i, com a oficial de l’exèrcit etíop, va viure el que aquest dimarts ha qualificat de la “lletjor” de la guerra al recollir el premi Nobel de la pau del 2019. Ara, als 43 anys i primer ministre des de fa poc més de 20 mesos, se’l reconeix amb el guardó, precisament, per haver estat “l’arquitecte” de la pau entre els dos països.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El diploma i els honors que porten associats els Nobel són exclusivament per a Ahmed, “l’home del moment” en paraules de la presidenta del Comitè d’Oslo, però el primer ministre ha volgut compartir-los amb el gran absent, el seu “camarada en la pau”: el president Isaias Afwerki, un dictador pària per a la comunitat internacional per fer d’Eritrea una enorme presó a l’aire lliure.

Més que en les lloances de la pau, Ahmed ha dedicat bona part del seu discurs a parlar dels “inferns de la guerra”, que “fa els homes amargs, sense cor, salvatges”. Una guerra, ha dit, que només “glorifiquen i idealitzen” els que mai l’han patida. No és el seu cas. “La guerra és l’epítom de l’infern per a tots els implicats. Ho sé perquè he estat allà”, ha resumit.

El primer ministre ha recordat com, quan era un jove oficial encarregat de l’emissora a la ciutat fronterera de Badme, va tenir la sort de part seva, ja que va sobreviure a un atac amb morters dels eritreus perquè just moments abans havia sortit de la trinxera per veure si millorava la recepció de l’antena. Només van ser uns minuts però, quan va tornar, la seva unitat havia quedat totalment aniquilada. Tots els seus companys d’armes van morir sota el foc.

Aquella vivència el va marcar per sempre, com també els anys posteriors, quan les armes havien callat però el conflicte entre els dos països es mantenia latent i havia separat famílies i amistats a banda i banda de la frontera. La guerra de baixa intensitat o cronificada ha suposat durant dècades una “amenaça per a l’estabilitat i la pau regional”, ha afirmat Ahmed, que ha assegurat que tot just arribar a l’oficina ja va tenir clar que “estava a l’abast” firmar la pau amb Eritrea. “Estava convençut que el mur imaginari que havia separat els nostres dos països durant massa temps necessitava ser enderrocat”, ha dit en el discurs.

Tres mesos després, Ahmed i Afwerki sorprenien amb la firma de l’alto el foc i la reconciliació. Des de llavors s’han restablert les relacions diplomàtiques, s'han obert vies aèries directes entre les dues capitals i, sobretot, les famílies separades durant dècades s’han pogut retrobar. “Hem entès que les nostres nacions no són enemigues. En canvi, érem víctimes d’un enemic comú anomenat pobresa”, ha afirmat el primer ministre, que també ha apuntat la seva intenció de “treballar de manera cooperativa” per al desenvolupament, superant “vells greuges” per canviar el món.

Prosperitat i estabilitat regional

Ahmed ha il·lustrat aquest discurs d’esperança amb un refrany popular a tot Àfrica: “Perquè tingueu una nit tranquil·la, el vostre veí també ha de tenir una nit tranquil·la”. En aquest sentit, ha reivindicat el valor estratègic de la regió de la Banya de l’Àfrica, amenaçada pels grups terroristes però també per la pobresa, que obliga centenars de milions de persones a fugir cap a llocs més segurs i pròspers. “Volem que la Banya d’Àfrica sigui un tresor de pau i progrés” i que es conegui com la “banya plena”.

Fidel al concepte del medemer [que es podria traduir com a sinergies en amhàric, la llengua oficial d'Etiòpia], el primer ministre ha fet una crida global a fer-li costat a ell i al poble etíop per construir la pau al país i a la regió. “Abans de poder obtenir dividends de pau, hem de plantar llavors d’amor, de perdó i de reconciliació al cor i la ment dels nostres ciutadans”, ha afirmat Ahmed, que ha admès que el desafiament és enorme, com “la feina que no s’acaba mai” dels pagesos etíops, que han de treballar de l’alba fins al vespre faci sol o plogui. Com ells, ha conclòs, cal “arrencar les males herbes de la discòrdia, l’odi i la incomprensió cada dia, tant els dies bons com els dolents”.

stats