Internacional24/01/2018

Abdel Fatah al-Sissi es treu de sobre el seu principal rival a les presidencials d'Egipte

Sami Anan, excap de l'estat major, ha estat arrestat per "irregularitats" a la seva candidatura

Agències
i Agències

El CaireEl principal rival del president egipci, Abdel Fatah al-Sissi, a les eleccions de finals de març va ser arrestat dimarts acusat "d'irregularitats" en la seva candidatura. El tinent general de l'exèrcit i excap de l'estat major Sami Anán va comparèixer el 23 de gener davant la fiscalia militar del Caire, que va imposar el secret de sumari. Segons el seu portaveu, el general es troba arrestat.

Inscriu-te a la newsletter Trump ha evolucionatEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Poc abans, l'exèrcit egipci va denunciar en un comunicat que Anán, que encara no ha aconseguit les 25.000 signatures necessàries per oficialitzar la seva candidatura, havia fet pública la seva candidatura sense el permís previ d'aquesta institució. Així mateix, va acusar el militar "d'incitar per crear disputes" entre les Forces Armades i el poble egipci i de "falsificar papers oficials" per poder presentar-se a les eleccions, a les quals els militars no poden participar. Les Forces Armades van concloure el seu comunicat assegurant que prendran totes "les mesures legals contra les irregularitats i delictes" d'Anán, que "l'obliguen a comparèixer davant els cossos d'investigació competents".

Cargando
No hay anuncios

Mentrestant, l'equip de campanya de Sami Anan va anunciar la "suspensió" de la campanya fins a nou avís "per l'interès de la seguretat de tots els ciutadans que tenen necessitat d'un canvi", en referència als seguidors de l'uniformat. Amnistia Internacional ha demanat aquest dimecres al govern egipci que deixi d'assetjar els rivals del president i ha exhortat les autoritats a no interferir en les eleccions a favor d'Al-Sissi.

Qui és Sami Anan?

El tinent general Anan, de 69 anys, "número 2" de la junta militar que va governar Egipte després de la caiguda del president Hosni Mubàrak el febrer del 2011, va ser cap de l'estat major de l'exèrcit egipci des de l'any 2005 fins al 2012. Va mantenir el càrrec durant la presidència de Hosni Mubàrak, l'interí Mohamed Hussein Tantawi, i Mohamed Morsi, el líder dels Germans Musulmans enderrocat pels militars. El 12 d'agost del 2012 va ser relegat de les seves funcions i va renunciar al seu lloc de conseller presidencial l'1 de juliol de 2013, dos dies abans del cop d'Estat liderat per Al-Sissi contra el govern de Morsi.

Cargando
No hay anuncios

El 2014, Anan va fer un intent de tornar a l'arena política anunciant la seva candidatura a les presidencials que es van celebrar aquell any, tot i que es va retirar pocs dies després a favor d'Al-Sissi, que va acabar imposant-se amb una majoria aclaparadora. Divendres passat, Anan va tornar a aparèixer expressant el seu desig de concórrer als comicis, en una gravació en la qual criticava les polítiques d'Al-Sissi: "Hi ha polítiques errònies que han deixat únicament en mans de les Forces Armades la responsabilitat d'enfrontar-se a aquests desafiaments, sense una política racional que empoderi el sector civil perquè exerceixi el seu paper al costat de les Forces Armades", va dir en un missatge difós a través de Facebook.

L'anunci de la candidatura d'Anán ha estat ben vista per diversos dirigents del grup islamista dels Germans Musulmans, organització considerada il·legal a Egipte i que ha estat durament reprimida durant el mandat d'Al-Sissi. Iussef Res, l'exresponsable de Relacions Exteriors de la confraria política es va mostrar disposat a intervenir entre Anan i els Germans Musulmans. En el seu compte oficial de Facebook, Res va concloure dient que demanava a Déu que donés a Anan "el suport i la protecció pel bé" d'Egipte i la seva gent.

Cargando
No hay anuncios

Anan és el segon exmilitar que mostra la intenció de concórrer a la contesa electoral. Abans que ell, l'exprimer ministre Ahmed Shafiq ja va anunciar el seu desig de presentar-se als comicis, encara que diverses setmanes després va fer marxa enrere en assegurar que no es considerava la "persona òptima" per governar el país.