“El van abatre tot i que portava el braçalet blanc”

Enviada especial a Butxa (Ucraïna)La tomba és un simple monticle de terra amb un pal. No hi ha cap inscripció, ni creu, ni res. Una veïna, la Tatiana, es disculpa entre llàgrimes per no haver-li donat una sepultura més digna. “És que no teníem cap creu”, es justifica. Ella i dos veïns més van ser els que es van encarregar d’enterrar el cos amb les seves pròpies mans. “Portava dies allà mort sense que ningú el recollís”, afegeix, donant a entendre que ja començava a fer pudor. I el problema és que no el podien portar ni al cementiri ni al dipòsit de cadàvers. Així que el van enterrar on van poder: en un petit descampat al costat del bloc de pisos.

A mesura que passen els dies es van coneixent més i més detalls de les atrocitats comeses a Butxa, la localitat de 36.000 habitants situada uns 15 quilòmetres al nord-oest de Kíiv, on no hi ha cap dubte que els soldats es van acarnissar amb la població civil. Hi ha proves que ho demostren per tot arreu. Els primers fotògrafs que van accedir al poble dissabte van trobar cossos sense vida de civils als carrers o executats amb les mans lligades. Darrere d’una de les esglésies del municipi hi ha una fossa comuna que van obrir els mateixos veïns per donar sepultura als cadàvers que s’acumulaven als carrers. Però és que també es poden trobar tombes als patis del darrere de les cases i als parterres de la localitat. Els soldats no permetien sortir als veïns, o fer-ho era massa perillós.

Dos trets al pit

Per això la Tatiana va enterrar el seu veí al costat del bloc de pisos. Es deia Artiom i tenia 36 anys. No sap per què el van matar. Andri Grigorenko, que també va ajudar a enterrar el cadàver, tampoc no hi troba cap explicació. “Va anar al garatge a buscar unes llaunes de menjar i ja no va tornar –explica–. Com que tardava, vaig anar a buscar-lo i me’l vaig trobar mort amb dues bales al pit”. La Tatiana no pot ni parlar, es desfà en llàgrimes quan veu la tomba. “La seva dona ha estat evacuada i ens ha dit que de moment el deixem així, que quan torni ja l’enterrarà en un altre lloc més digne”, diu entre sanglots referint-se a la dona del difunt.

Però és que no va ser l’únic veí que els militars russos van matar. Un altre home també va sortir de l’edifici i tampoc no va tornar. Van trobar el seu cos fa pocs dies, quan les tropes russes ja no eren a Butxa. Era a pocs metres del bloc de pisos. Al paviment encara hi ha una taca de sang. “Em va impressionar molt veure com estava el cos. Tenia els braços aixecats. Es notava que havia aixecat les mans perquè no li disparessin. Malgrat això i que portava un braçalet blanc, el van matar”, explica la Tatiana sense deixar de plorar.

De fet, aquest edifici es va convertir en una ratera. És un típic bloc de pisos soviètic, amb 54 apartaments i nou plantes d’alçada. Ara només hi ha 18 veïns. La resta van fugir. Els que s'han quedat tenien ahir moltes ganes de parlar, d'explicar què han viscut i què han patit. Alguns portaven roba bruta i feien pudor, després de tants dies sense poder-se rentar perquè no tenen ni aigua, ni gas, ni electricitat. De fet, ni tan sols s'havien assabentat que les tropes russes s'han retirat de tota la regió de Kíiv. Es pensaven que només ho havien fet de Butxa, que és el que ells han pogut comprovar amb els seus ulls. Sense electricitat, no poden veure la televisió, ni tampoc carregar la bateria dels mòbils. I encara que ho poguessin fer tampoc els serviria de gaire. El municipi s'ha quedat sense cobertura telefònica perquè els bombardejos també han destrossat tot el cablejat dels carrers. En alguns els pals de la llum han caiguts al mig de la calçada.

Aleshores, els soldats russos no deixaven sortir la gent al carrer? Els veïns responen que sí que podien sortir, però només fins a les cinc de la tarda, perquè després hi havia toc de queda. La Kàtia, una noia de 15 anys que viu al mateix edifici i que s'ha unit a la conversa, resumeix en poques paraules el que podien fer: “Anàvem al garatge a buscar llaunes de menjar, o al pou o al supermercat a buscar aigua”. Segons diu, el pou és a casa d’una veïna, al final del carrer. I el supermercat tampoc no és gaire lluny. "El van saquejar els primers dies que els russos van entrar a Butxa, però anàvem a buscar les ampolles d'aigua que hi quedaven", aclareix.

Els veïns del bloc de pisos també expliquen que quan sortien es posaven sempre un braçalet blanc perquè els militars russos poguessin veure de lluny que eren civils. El que expliquen deu ser veritat, perquè és la mateixa versió que donen altres veïns que viuen en una altra part del municipi, a centenars de metres de distància. Butxa és una localitat força extensa, situada al mig d'un bosc, i on hi ha alts blocs de pisos però sobretot cases unifamiliars i edificis baixos de tres o quatre plantes.

“La norma era que havies de portar un braçalet blanc, aturar-te i aixecar els braços quan et trobaves els soldats russos al carrer, i esperar d’aquesta manera fins que haguessin passat de llarg”, explica la Larissa, una veïna de 45 anys que viu en aquesta altra part del municipi. Allà també hi ha una altra tomba en un lloc que sorprèn: en un parterre entre diversos edificis. Segons expliquen els veïns, és d'una dona d'uns 45 anys que es deia Inna Laixenko. Va anar a buscar aigua al parc de bombers, perquè hi havia un dipòsit ple, i va resultar greument ferida pel camí per una bomba. “El seu marit no va voler que la portessin a la fossa comuna i la va enterrar aquí”, afirmen. Va pensar que era una sepultura més digna. A la tomba hi ha una creu de color blau amb un mocador lligat, unes plantes i una copa de licor. És la beguda que a l’Inna més li agradava.