La Xina i Rússia s’indignen per les sancions dels EUA

Nova YorkLa Xina i Rússia van reaccionar divendres amb indignació arran de les noves sancions dels Estats Units contra individus i empreses russes, que afecten també una agència militar xinesa. Els dos països van advertir el govern de Donald Trump de “conseqüències” per a “l’estabilitat global” si no retirava les mesures.

Els ultimàtums van arribar tan sols unes hores després que el departament d’Estat nord-americà anunciés una altra tanda de sancions per castigar el Kremlin per la seva ingerència en les presidencials del 2016. Les accions es dirigeixen a 33 persones i companyies russes que tenen relació amb el complex militar o els serveis d’intel·ligència russos. Però, de rebot, també han afectat l’agència militar xinesa del Departament de Desenvolupament d’Equipaments (EDD, segons la sigla en anglès) -que és responsable de les armes i l’equipament de l’exèrcit xinès- i els seus directors.

L’EDD va comprar a Moscou el 2017 deu avions de combat Sukhoi SU-35, i el 2018 equipaments relacionats amb el sistema de míssils terra aire S-400, segons fonts de la diplomàcia nord-americana. Si es mantenen les sancions, aquesta agència no podrà fer transaccions financeres amb els Estats Units ni exportar-hi productes. D’altra banda, les propietats que tingui en territori nord-americà s’embargaran.

El portaveu del ministeri d’Afers Estrangers xinès, Geng Shuang, va qualificar les sancions d’“irracionals” i va assegurar que el seu govern les considera una violació de les normes internacionals. “Demanem enèrgicament als Estats Units que solucionin aquest problema i retirin les sancions”, va afirmar Geng en roda de premsa. I va advertir que els EUA “hauran de suportar les conseqüències” si ignoren la petició del seu país.

Trump “juga amb foc”

Des de Moscou, i a través d’un comunicat, el viceministre d’Exteriors rus, Serguei Riabkov, va donar a entendre que les sancions dels Estats Units contra el seu país posen en perill l’estabilitat mundial. “Jugar amb foc és una estupidesa, perquè podria resultar perillós -va subratllar el diplomàtic-. Cal tenir en compte la noció d’estabilitat mundial, que [els EUA] fan tremolar de forma irreflexiva”.

Segons Riabkov, a Washington hi ha “un esport nacional que consisteix a adoptar mesures antirusses”, i calcula que deu tractar-se de la seixantena ronda de sancions contra Moscou des del 2011. Els EUA, i els seus aliats europeus, han imposat sancions a Moscou també per la intervenció militar a Ucraïna i l’annexió de Crimea.

La Xina va defensar que Pequín i Moscou són “socis estratègics” i que els seus intercanvis, inclosos els relacionats amb la defensa nacional, es basen en la “confiança mútua” i “en el compliment de les normes internacionals”. Des del departament d’Estat dels EUA, amb tot, es va insistir que les sancions “no busquen perjudicar les capacitats de defensa” de la Xina”, sinó que tenen per objectiu “imposar costos a Rússia en resposta a les seves activitats malignes”.

La Xina i Rússia han enfortit la relació econòmica i militar els últims anys. I, sobretot, han continuat l’acostament aquests últims mesos arran dels atacs del president nord-americà, Donald Trump, contra els seus països. Les últimes sancions nord-americanes contra Moscou arriben dies després que Trump decidís agreujar la guerra comercial oberta amb la Xina. I, per tant, augmenten encara més les tensions entre les dues potències mundials.

La crisi de Kavanaugh

L’aprovació de Brett Kavanaugh com a jutge del Tribunal Suprem dels EUA continua en l’aire després que una dona el va acusar d’haver-la intentat violar quan eren adolescents. Donald Trump va abandonar el to cautelós dels últims dies i va qüestionar la credibilitat de la denunciant, Christine Blasey Ford, a Twitter.

“No tinc cap dubte que si l’atac contra la doctora Ford era tan dolent com ella diu s’haurien presentat càrrecs de seguida a les autoritats, ja fos ella o els seus estimats pares”, va dir, i va tornar a defensar el seu candidat. Ford podria comparèixer al Senat dimecres vinent.