Wikileaks fa públics documents compromesos de la diplomàcia nord-americana
Un paquet de 250.000 telegrames diplomàtics, enviats del departament d'Estat a Washington i de totes les ambaixades americanes del món, ha estat filtrat per Wikileaks als cinc mitjans amb qui té un acord i que donen fe de la validesa dels documents. The New York Times dels EUA, The Guardian a Gran Bretanya, Der Spiegel a Alemanya, Le Monde a França i El País a l'Estat espanyol.
BarcelonaDesprés de la difusió dels documents militars del Pentagon sobre l'Afganistan al juliol i sobre l'Iraq a l'octubre, aquesta vegada l'administració americana ha volgut advertir els països esmentats, però això no ha evitat la magnitud de la tragèdia. Els documents parlen de Putin com qui mou els fils a Rússia com un "mascle alfa", un masclista que s'entén perfectament amb Berlusconi i les seves "festes salvatges". Els documents també critiquen durament a Cameron i demanen investigacions a alguns dels seus ministres. De Hamid Karzai, president de l'Afganistan, diuen que "el domina la paranoia" i d'Angela Merkel que "evita riscos i és rarament creativa". Hi ha també comparacions entre Mahmoud Ahmadinejad, president de l'Iran, i Adolf Hitler.
Els documents donen també la llista de països involucrats en el finançament de grups terroristes, i descriu com un quasi "desastre ambiental" més d'un enviament d'urani enriquit de l'any passat. Discuteixen detalls secrets de les negociacions de Ginebra entre EUA i Rússia, i inclouen el perfil del líder Muammar Gaddafi, que diuen va sempre acompanyat d'una "rossa voluptuosa" infermera. Els telegrames destapen també les activitats de la Secretaria d'Estat Hillary Clinton sota l'administració Obama, així com centenars de documents de la presidència de Bush.
p { margin-bottom: 0.21cm; } La resposta oficial de la Casa Blanca d'aquest matí diu que els documents “no són una expressió política ni coincideix sempre amb les decisions polítiques finals. Així i tot, aquests telegrames podrien comprometre discussions privades amb governs estrangers i líders opositors, i quan el contingut de converses privades és publicat a les pàgines principals de diaris arreu del món, això pot tenir un profund impacte no només sobre els interessos estrangers americans, sinó també pels nostres aliats i amics arreu del món”.
