L'Eurocambra escull la conservadora Ursula Von der Leyen presidenta de la Comissió Europea

EstrasburgLa conservadora alemanya Ursula Von der Leyen ja és oficialment la substituta de Jean-Claude Juncker a la presidència de la Comissió Europea, un càrrec que assumirà al novembre. Malgrat les reticències, crítiques i ultimàtums, la ministra de Defensa alemanya -que va ser escollida pels líders de la Unió Europea a porta tancada- ha estat votada aquest dimarts per 383 eurodiputats que han acceptat així el mandat dels estats, però amb una majoria de mínims. Necessitava 374 vots i només n'ha obtingut 9 més, ha rebut 327 vots en contra i 22 abstencions. Es preveia la ratificació, però la divisió entre els socialistes generava inquietud i els liberals mantenien la incògnita de saber si s'arribaria al mínim necessari. Després d'un discurs energètic dissenyat per agradar a la banda més progressista d'un hemicicle més fragmentat que mai, ho ha aconseguit en un vot secret i a peu d'urna que li ha donat una majoria ajustadíssima.

A primera hora del matí, Von der Leyen sabia que no ho tenia tot fet. Després de gairebé dues setmanes de reunions amb uns eurodiputats que no la coneixien i que majoritàriament renegaven del sistema amb què va ser escollida (que no respectava els candidats oficials del Parlament, sinó que és fruit d'una negociació entre estats), tenia la tasca de convèncer-los amb un discurs centrat en l'eix social, ecologista i d'igualtat de gènere. "Han estat les dues setmanes més intenses de la meva vida", deia en roda de premsa després de ser escollida i admetent que estava satisfeta amb la majoria encara que fos ajustada perquè ha tingut dues setmanes per donar-se a conèixer i generar confiança en un parlament "ressentit" pel procés de nomenament. Amb tot, amb un resultat tan ajustat els vots favorables dels britànics (que marxaran amb el Brexit) i dels euròfobs que li hagin donat l'aval no hagués estat possible.

Però aquest dimecres dimitirà com a ministra de Defensa alemanya perquè ja pot respirar tranquil·la i assumir que serà la primera dona presidenta de la Comissió Europea. I la de la paritat de gènere és una carta que va fer servir des del principi mateix del discurs, en què va reivindicar la importància que una dona fos per primera vegada al capdavant del braç executor de la Unió Europea. Ha promès també una Comissió totalment paritària.

La persuasió dels socialistes i liberals

I ràpidament s'ha centrat en l'eix social, especialment dirigit a un grup socialdemòcrata dividit perquè qui havia sigut el seu candidat oficial, Frans Timmermans, ho va tenir a tocar al principi de les negociacions entre els líders, encapçalades per Pedro Sánchez en el cas d'aquesta família política. La branca alemanya del grup, amb tot, s'hi ha oposat frontalment perquè era ministra de la cancellera Angela Merkel, una oposició que ha arrossegat socialistes austríacs, holandesos, belgues, francesos, britànics, búlgars i eslovens a votar-hi en contra. Finalment, més d'un terç dels 153 europarlamentaris d'aquest grup s'hi han oposat.

Per acostar-s'hi ha pronunciat un discurs clarament europeista i ha assumit com a pròpies demandes socialdemòcrates com la creació d'un fons europeu per a aturats, un salari mínim europeu i justícia fiscal respecte a les tecnològiques. Tot plegat, a més, sota la pressió constant de la delegació espanyola (ara majoritària al grup) i també del mateix president espanyol, Pedro Sánchez, i del seu homòleg portuguès, António Costa. A més, Josep Borrell, el ministre d'Exteriors espanyol, s'ha deixat veure a l'Eurocambra amb l'objectiu de donar suport a Von der Leyen i també per garantir que s'aplana el camí per fer realitat la seva candidatura com a alt representant de la UE, un nomenament que es votarà a la tardor.

L'altra família clau per fer realitat el nomenament d'aquesta metge alemanya eren els liberals de Renovar Europa (108 escons). Van exigir a Von der Leyen un paper important a la Comissió per a Margrethe Vestager, que havia sigut la seva candidata oficial i és l'actual comissària de Competència. Asseguren haver-li arrencat aquest compromís. A més, també els va prometre una conferència per debatre i abordar el futur d'Europa i la qüestió de les llistes transnacionals que el president francès, Emmanuel Macron, ha exigit reiteradament. L'objectiu paradoxal seria que no torni a passar com ha passat amb ella: que un candidat desconegut i no votat directament per la ciutadania acabi liderant la Unió Europea.

L'agenda verda

Però, a més, conscient que l'agenda ecologista ha influït clarament en grups com els socialistes i els liberals, Von der Leyen ha posat al capdamunt de les prioritats del seu discurs la lluita contra la crisi climàtica assegurant que la seva voluntat és que Europa sigui el primer continent neutre d'emissions al 2050. I ha elevat el llindar d'ambició marcat per l'última legislatura: "No és suficient reduir les emissions un 40% al 2030. Hem de fer més, ha de ser un 50% i, si pot ser, un 55%". En aquesta mateixa línia ha promès un "pacte verd per a Europa" en els seus primers cent dies de mandat, pel qual es compromet a deixar escrit per llei el compromís europeu d'arribar a la neutralitat d'emissions al 2050, impulsar les inversions públiques per a la transició climàtica i establir una taxa al carboni en les importacions.

Unes promeses que no han sigut suficients per convèncer els Verds, encapçalats per la també alemanya Ska Keller, que li han retret que faci un discurs de grans promeses sense concretar propostes. Els Verds ja van deixar clar que no li donarien suport, tot i que una bona part dels seus eurodiputats l'han aplaudit. També en aquest sentit, Von der Leyen s'ha centrat en la importància del pilar social europeu, prometent lluitar contra l'atur juvenil, triplicar els fons per al programa Erasmus i criticant les grans multinacionals tecnològiques que "juguen" amb la fiscalitat europea i "obtenen grans beneficis al continent" però no paguen els impostos "que els corresponen". En l'àmbit migratori ha reiterat que calia reforçar el control fronterer però també que calia ser "solidaris" entre els estats membres, "salvar vides" i lluitar contra el tràfic de persones.

Els vots ultres i euroescèptics

Que una conservadora hagi centrat el seu discurs en atreure progressistes té dos motius principals. Primer, perquè el PP va guanyar les eleccions amb 182 escons però va quedar molt debilitat i és conscient que no pot aspirar a mantenir l'hegemonia a les institucions que tenia fins ara sense concessions. En segon lloc, Von der Leyen ha volgut centrar els esforços en convèncer les forces proeuropees per no haver de donar les gràcies als euroescèptics i ultradretans del grup dels Conservadors i Reformistes, on hi ha els polonesos de Llei i Justícia (PiS) absolutament contraris a la possibilitat que Timmermans (responsable dels procediments d'infracció contra Polònia) obtingués la presidència de la Comissió. Tot i això, s'hi inclinaven a favor. A més, el Moviment 5 Estrelles d'Itàlia també li ha donat suport.

Tot i això, Von der Leyen s'ha volgut desmarcar d'aquests partits. Ha promès implementar un nou mecanisme més ampli per garantir l'estat de dret a tota la Unió Europea, una proposta que hereta del mateix Timmermans. Ha assegurat que la composició de la seva Comissiós serà europeista i constructiva i en resposta al portaveu del grup ultradretà Identitat i Democràcia, quan li ha comunicat que hi votarien en contra. Von der Leyen ha somrigut i ha assegurat que era un "un alleujament". "Torno a casa", ha dit manifestant-se satisfeta de saber que passarà l'estiu a Brussel·les, la ciutat on va néixer perquè el seu pare ja va tenir un alt càrrec a la Comissió.