La UE atura les patrulles de vaixells militars que intercepten pasteres al Mediterrani

Brussel·lesLa UE va posar en marxa el 2015 un operatiu militar per patrullar pel Mediterrani i interceptar-hi pasteres, l'anomenada operació Sofia, que pren el nom d'una nena de Somàlia que va néixer l’estiu del 2015 en aigües mediterrànies. L'objectiu principal i oficial d'aquesta operació era actuar contra el tràfic d'immigrants i, amb aquest pretext, el dispositiu permetia abordar, escorcollar, desviar i capturar els vaixells si hi havia sospites. Aquest cap de setmana caducava l'última pròrroga de tres mesos que s'havia concedit a l'operació i des de dilluns els ambaixadors de la UE intentaven trobar la manera de salvar-la. L'acord polític assolit aquest dimecres, amb tot, deixa Sofia sense sentit. Els líders de la UE han acordat prorrogar-ne el mandat durant sis mesos però aturen les patrulles navals d'una operació que era principalment marítima.

"És veritat que l'operació Sofia és marítima i, per tant, sense vaixells no podrà implementar els seus mandats", ha reconegut aquest dimecres la portaveu de l'alta representant de la UE sobre Afers Estrangers, Federica Mogherini. I si l'operació Sofia no podrà complir el seu mandat, ¿com pot ser que la UE asseguri que la prorroga? Perquè se'n mantenen les parts més superficials o complementàries, com ara la formació dels guàrdies costaners de Líbia (que no està exempta de polèmica) i els avions militars que sobrevolen la zona. Fonts europees reconeixen que es torna a la situació de fa quatre anys, abans que hi hagués aquesta operació, i que no es resol el problema de fons, el rescat i desembarcament de migrants.

Davant una embarcació amb nàufrags, qualsevol vaixell –sigui militar o no– té l'obligació seguint el dret internacional de rescatar-los i portar-los a un port segur. Per això la patrulla de naus militars europees també havia de desembarcar els migrants interceptats i havia rescatat 49.000 persones des del 2015. Però la negativa de la Itàlia de l'ultradretà Matteo Salvini a permetre que els vaixells militars desembarquin als seus ports ha acabat anul·lant l'operació. "No s'ha trobat cap solució al problema dels desembarcaments i els estats membre han decidit allargar sis mesos més el mandat", ha reconegut la portaveu de Mogherini.

"No és la situació ideal", admeten les mateixes fonts europees esmentades anteriorment. I la situació és que, fins al setembre del 2019, els líders asseguren que mantenen el compromís de lluitar contra el tràfic de persones al Mediterrani però a la pràctica, malgrat que oficialment 's'ha salvat' l'operació Sofia, gairebé només en queda el nom. Ara, amb les eleccions europees a la cantonada, els estats membre es donen sis mesos de marge per decidir què fer: se'n podria recuperar l'esperit inicial, es podria prorrogar com ara o podria desaparèixer.

Els fons europeus que es destinen a Líbia perquè controli les fronteres i, per tant, impedeixi l'arribada de migrants a Europa estan sota qüestió després de denúncies de diverses institucions i ONGs per les vulneracions dels drets dels migrants en aquest país. Un dels últims casos és el que publicava aquest cap de setmana el diari britànic 'The Guardian': citant un informe de la Comissió de Dones Refugiades, s'hi denunciaven casos d'abusos sexuals i violacions de dones africanes que intenten arribar a Europa per les mateixes forces de seguretat de Líbia als centres de detenció. El diari diu textualment que "moltes víctimes havien sigut retornades per la força al seu país pels guàrdies costaners de Líbia amb polítiques que tenen el suport de la Unió Europea".

Les mateixes Nacions Unides (ONU) han qualificat d'"inhumana" la política de la UE de retenir els migrants a Líbia per evitar que arribin a la frontera europea. "La política de la Unió Europea d'assistir els guardacostes libis per interceptar els immigrants al Mediterrani i retornar-los és inhumana", va afirmar l'alt comissionat per als Drets Humans de l'ONU, Zeid Ra'ad al-Hussein. Davant aquesta realitat, la Comissió Europea només afirma que "comparteix la preocupació" i que intenta assegurar-se que amb els seus fons es respectin els drets humans.