La UE acorda limitar l’actuació de les ONG al Mediterrani

Brussel·lesLa pressió migratòria de l’últim any i mig a Itàlia ha forçat les capitals europees a posar les cartes sobre la taula. Roma pressiona els països a buscar una solució compartida, que passa per exigir criteris més estrictes a les ONG que salven vides al Mediterrani amb l’objectiu d’evitar el que consideren “efecte crida”. Tot i així, no ha aconseguit tenir el suport per fer que els vaixells de rescat desembarquin refugiats en altres països com Espanya o França.

Els ministres de l’Interior de la UE es van reunir ahir a Tallinn (Estònia), on van acordar un codi de conducta per a les organitzacions que operen en aigües del Mediterrani. El pla, presentat per Itàlia i que encara ha d’acabar de desenvolupar-se, té gairebé el suport majoritari de tots els estats membres.

Les noves condicions

Els països volen exigir a les ONG proves més clares de com es financen i també les obligaran a complir criteris més estrictes, com informar de les mides dels vaixells de rescat o la quantitat i identitat de la tripulació a bord, així com millorar la coordinació amb el Centre de Rescat i Cooperació Marítim italià. També se’ls prohibirà que apaguin el localitzador que tenen les embarcacions per assegurar-se que no s’endinsaran en aigües territorials líbies. “Hi ha d’haver coordinació, perquè és com quan es declara un foc en un bosc: si els bombers i organitzacions solidàries no es coordinessin, seria un caos i no hi hauria solució”, va argumentar Andrés Anvelt, ministre d’Interior d’Estònia, país que acaba d’estrenar la presidència rotatòria de la UE.

Els països creuen que s’ha de desincentivar la feina de les organitzacions a les quals s’acusa de tenir una estructura legal opaca i que, per la seva tasca, poden tenir un “efecte crida” per a les màfies que operen al mar, ja que rescaten migrants i els porten a Europa, tot i ser sovint retornats. Itàlia assegura que es troba en una situació “insostenible” i no pot acollir més persones.

Amb tot, Roma no va aconseguir el suport de les altres capitals per tancar els seus ports a les embarcacions de les ONG que no fossin italianes i desviar-les a altres ciutats costaneres, com Barcelona o Marsella. “Obrir altres ports no solucionarà el problema”, va assegurar taxatiu el titular holandès de Seguretat i Justícia, Stephanus Block. L’arribada de migrants a les costes italianes ha augmentat un 20% en la primera meitat del 2017, el 85% del total de les arribades a Europa s’han fet a través d’Itàlia, segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM).

Alhora, la UE va tornar a comprometre’s a augmentar els seus ajuts econòmics a Líbia, que viu en un autèntic caos polític, segons van admetre tots els ministres assistents a Tallinn. D’aquesta manera, la UE pretén frenar el flux migratori des de les costes líbies, i ho justifica dient que aquests migrants no són refugiats, sinó persones que abandonen el seu país d’origen per raons econòmiques. Una afirmació que organitzacions com Amistia Internacional han criticat durament.

“Ja complim les exigències de què parla Europa”

El fundador de l’ONG catalana Proactiva Open Arms, Oscar Camps, es mostrava ahir sorprès per les declaracions dels ministres reunits a Estònia. “Però si ja complim les exigències de què parlen!”, va comentar per telèfon des de Malta, poc abans d’embarcar-se de nou en un vaixell de rescat. “El que pretenen és fer-nos fora del Mediterrani perquè no vegem el que passa”, va opinar Camps. Segons el responsable de l’ONG, la UE està negociant amb grups armats de Líbia per frenar el flux d’immigrants. “Líbia no té una guàrdia costera única, sinó milícies a cada ciutat a les quals la UE pretén finançar. Per això, nosaltres son un testimoni incòmode”, va afegir.