Per què la UE encara no s'ha mullat sobre Veneçuela?

Brussel·les"Seria lamentable que Europa no tingués res a dir ni fer a part de condemnar públicament o imposar sancions". Són paraules del ministre Josep Borrell a la sortida de la reunió amb la resta de ministres d'Exteriors europeus d'aquesta setmana i fan referència a Veneçuela. De moment, però, hores després que a Caracas hi hagi dos presidents, els seus laments s'han fet realitat. La Unió Europea ha dit poc més que res, ha reclamat unes eleccions "lliures" i "democràtiques" de manera immediata, fent equilibris per evitar reconèixer l'autoproclamat president interí de Veneçuela, Juan Guaidó, president de l'Assemblea Nacional.

La UE ha de fer equilibris perquè la seva política exterior és cosa dels Vint-i-vuit i de totes les seves sensibilitats. I amb Veneçuela, els països europeus estan dividits entre els que ja fa temps que reclamaven una resposta més contundent (Alemanya o el Regne Unit) contra Nicolás Maduro i els que apostaven pel diàleg (Portugal, Espanya o França). Però sobretot Espanya, per l'evident vincle amb Llatinoamèrica, és la punta de llança que ha impulsat les sancions europees a Veneçuela i que fa mesos que intenta establir un grup de diàleg per mediar al país llatinoamericà. Per a la la UE, el grup de diàleg encara és una solució possible, que de moment, no s'ha tret de sobre la taula.

Aquesta divisió s'ha fet evident durant les hores posteriors a la proclamació de Guaidó. L'alta representant de la UE en política exterior, Federica Mogherini, es va fer esperar hores, principalment perquè va haver de consultar les 28 capitals abans de dir res. El resultat va ser un comunicat ambigu que evita donar suport explícit a la presidència de Guaidó, com sí que ha fet el president dels Estats Units, Donald Trump. Mogherini, en nom de la UE, torna a demanar unes eleccions democràtiques i lliures a Veneçuela (el reclam habitual dels Vint-i-vuit), "dona suport a l'Assemblea Nacional com la institució elegida democràticament i els poders de la qual han de ser restaurats" i demana que es respectin "els drets civils, la llibertat i la seguretat de tots els membres de l'Assemblea, inclòs Guaidó", en el que sembla una advertència davant possibles represàlies del règim de Maduro.

Un avís, però que fa sense mencionar Maduro. La UE mai ha donat legitimitat a les últimes eleccions presidencials, però sempre ha apostat per la via més diplomàtica, defensant que calia mantenir oberts tots els canals de comunicació. Això sí, per una vegada no fa l'habitual crida al diàleg entre govern i oposició per trobar una sortida democràtica a la crisi (que és el missatge amb què sempre han sortit de les reunions els ministres d'exteriors i l'objectiu del grup de mediació que pretenia impulsar Espanya).

Però no només l'ambigüitat evidencia la divisió. Abans de la carta de Mogherini, veus comunitàries menys compromeses amb els equilibris de la política exterior sí que van ser més explícites a l'hora de donar suport a Guaidó. Mentre Mogherini reclama "no ignorar les veus" dels veneçolans que han sortit aquest dijous al carrer "massivament" per "demanar democràcia, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va tuitejar: "A diferència de Maduro, l'Assemblea Nacional, inclòs Juan Guaidó, té un mandat democràtic dels ciutadans veneçolans", ha afirmat Tusk. El polític polonès també ha confiat que "tot Europa s'uneixi en suport de les forces democràtiques a Veneçuela".

En un to similar s'ha pronunciat el president francès, Emmanuel Macron, en a través d'un tuit en què també s'erigeix com a portaveu europeu: "Després de l'elecció il·legítima de Nicolás Maduro el maig del 2018, Europa dona suport a la restauració de la democràcia. Aclamo la valentia de centenars de milers de veneçolans que caminen per la seva llibertat"

Qui més s'ha mullat és el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, que sempre s'ha pronunciat públicament en contra de Maduro, igual que el conjunt de l'Eurocambra a través de diverses resolucions. "Contràriament a Maduro, Guaidó sí que té legitimitat democràtica", etziba Tajani. Aquest dijous a la tarda, el president del Parlament Europeu ha anunciat que l'Eurocambra es pronunciarà al respecte al proper ple. Serà la novena resolució del Parlament Europeu sobre l'Eurocambra. Tajani ha parlat aquest dijous amb Guaidó i ha assegurat que "El President Juan és l'únic interlocutor institucional a Veneçuela perquè és qui té la legitimitat democràtica"

Parlamento europeo.

Però més enllà de Tajani, que no representa la veu de la política exterior europea, la UE s'està quedant sola entre les principals veus internacionals, i això també la compromet. Els EUA de Donald Trump només van trigar 17 minuts a reaccionar a la proclamació pública amb un comunicat oficial de la Casa Blanca per reconèixer la presidència de Guaidó, i també el Canadà i altres països de l'anomenat Grup de Lima, que engloba les principals potències del continent americà, han donat suport al cap de l'oposició veneçolana. I els principals interlocutors i aliats d'Europa a l'Amèrica Llatina han fet el mateix. El Brasil, Colòmbia, el Perú, l'Equador, Costa Rica i el Paraguai han sigut dels primers a sortir a donar suport a Guaidó com a nou president interí de Veneçuela. En canvi, el govern de Mèxic ha sigut l'únic que ha rebutjat públicament el moviment i ha reiterat el seu suport al govern de Nicolás Maduro.

La posició compromesa de la UE es nota fins i tot en les últimes paraules del ministre Borrell, que ha defensat que cal mantenir la unitat d'acció a la Unió i, per això, ha evitat posicionar Espanya sobre la qüestió. Brussel·les es manté aquest dijous pendent dels esdeveniments a Veneçuela, i els contactes entre els representants comunitaris i els estats membres intentaran mantenir una posició comuna que continuï maquillant les fisures. Preguntada per qui és ara mateix el president de Veneçuela des del punt de vista de la UE, la portaveu de política exterior de la UE, Maja Kocijancic, ha fugit d'estudi: "Per principi no reconeixem governs, sinó països". Kocijancic s'ha remès en tot moment al comunicat de Mogherini i recalcant que aquest està signat en nom dels Vint-i-vuit, una prova d'unitat segons la portaveu. Aixo sí, ha reconegut que la posició de la UE pot canviar en funció de com evolucionin els fets.