La UE evita donar un suport explícit a l’atac aliat sobre Síria
Al-Assad frena l’entrada a Duma dels inspectors de l’Organització per a la Prohibició d’Armes Químiques
Brussel·lesFrança i el Regne Unit, els dos aliats europeus dels Estats Units en el bombardeig a Síria de dissabte a la matinada, volien aconseguir el suport inequívoc de la Unió Europea a l’acció militar contra l’arsenal d’armament químic del règim de Baixar al-Assad. Però els socis europeus ahir hi van donar suport només a mitges, de manera indirecta i més tímidament del que haurien volgut París i Londres.
De fet, els ministres d’Exteriors de la UE, reunits a Luxemburg, van evitar avalar explícitament el bombardeig i van optar per condemnar fermament l’ús d’armes químiques i exigir que els responsables d’atacs químics “rendeixin comptes”, sense fer referència directa a la intervenció militar liderada per Washington.
“L’ús d’armes químiques és inacceptable, constitueix una violació del dret internacional i pot equivaler a un crim de guerra o un crim contra la humanitat. No pot haver-hi impunitat i els responsables d’aquest tipus d’actes han de rendir comptes”, afirma el comunicat que van fer públic ahir els Vint-i-vuit. Els titulars d’Exteriors de la UE van debatre cada coma del comunicat per superar les reserves de socis -especialment Irlanda, Grècia i Xipre- que es van mostrar incòmodes amb el fet que l’atac aeri aliat no hagués comptat amb l’aval de les Nacions Unides.
En el debat entre els ministres hi va haver retrets a la falta d’una resolució de l’ONU, cosa que explica que el suport europeu sigui tebi. En el comunicat, els Vint-i-vuit es limiten a afirmar que “entenen” la intervenció militar, “que es va fer amb l’únic objectiu d’evitar usos addicionals d’armes i substàncies químiques del règim sirià”.
Equilibris europeus
Davant la complicada situació a Síria, Europa intenta fer equilibris entre la necessitat de demostrar que Occident no es quedarà de braços plegats davant d’atacs químics com el que el règim sirià presumptament va perpetrar a la ciutat de Duma el 7 d’abril i la necessitat de buscar una solució política al conflicte. “La utilització d’armes químiques no pot quedar sense resposta [...], però l’objectiu ha de ser sempre trobar una solució política”, deia el titular d’Exteriors alemany, Heiko Maas.
Tot i el suport -encara que tebi- a l’atac dels Estats Units, França i el Regne Unit, la UE no aposta per la via militar per resoldre la situació a Síria i ahir va insistir que s’han de deixar oberts els canals diplomàtics, especialment amb Rússia -principal aliat d’Al-Assad- i amb l’Iran, però també amb el règim sirià. La cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, va admetre ahir que la solució al conflicte de Síria “sembla ara més lluny que mai” i va fer una crida urgent al diàleg.
Mogherini va demanar fer pressió diplomàtica sobre les parts, especialment sobre el règim de Baixar al-Assad, “perquè vagin a Ginebra amb intencions de negociar seriosament”. Governs europeus com el de Bèlgica també van reclamar donar prioritat al diàleg tant amb Damasc com amb Moscou. “Rússia ha de jugar un rol al sud d’Europa i a Líbia. Hem de poder parlar sobre el pla internacional, també amb aquells amb qui tenim desacords”, va subratllar el primer ministre belga, Charles Michel.
Els governs francès i britànic van ignorar públicament les reserves d’alguns socis a l’atac aeri i al fet que la UE “entén” però no dona suport explícit a l’atac. París i Londres van vendre el comunicat davant la seva opinió pública com un suport contundent als atacs aeris selectius de dissabte. El ministre d’Afers Exteriors de França, Jean-Yves Le Drian, va celebrar que la UE “estigui unida en un moment d’extrema gravetat” i va assegurar que els Vint-i-vuit els havien “donat suport” en la seva voluntat “de prevenir i dissuadir qualsevol ús d’armes químiques”. El seu homòleg britànic, Boris Johnson, va qualificar de “correctes” els atacs selectius. Segons Johnson, “va ser la manera amb què el món va dir que ja n’havia tingut prou amb l’ús d’armes químiques”.
Si els governs europeus evitaven donar un suport clar al bombardeig liderat pels Estats Units, els principals grups polítics del Parlament Europeu avalaven clarament l’acció militar occidental en un debat que es va celebrar ahir a la tarda a Estrasburg. “No ens podem resignar a acceptar que Síria segueixi sent un escenari on s’enfronten potències a escala global i regional i grups terroristes que només pensen en els seus interessos i no en els ciutadans”, va subratllar el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, per justificar l’atac. Des dels Verds, un dels pocs grups que va criticar l’acció militar, la copresidenta del grup, Ska Keller, deia: “Els atacs no acabaran amb la guerra a Síria. L’única solució és la via diplomàtica i política. No s’aconseguirà amb les armes”.
Manipulació de Rússia
Sobre el terreny, l’Organització per a la Prohibició d’Armes Químiques (OPAQ), amb seu a l’Haia, va denunciar ahir que els seus inspectors encara no han pogut accedir a Duma per verificar l’atac químic del 7d’abril, en què van morir una setantena de persones i prop de 500 van ser ateses en diferents hospitals per símptomes d’exposició a agents químics, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). L’OPAQ assegura que Síria i Rússia al·leguen que no poden garantir la seguretat dels inspectors. Els membres de l’OPAQ que han d’inspeccionar el terreny són, de moment, a Damasc. Les autoritats sirianes els van oferir traslladar a la capital de Síria una vintena de presumptes testimonis del que va passar a Duma, però els inspectors volen viatjar fins a la ciutat on va passar l’atac i reclamen al règim d’Al-Assad que els permeti accedir-hi “al més aviat possible”. A última hora d’ahir Rússia deia que demà hi podrien entrar.
La tensió entre Occident i les autoritats de Síria i Rússia pels fets de Duma va creixent. Els EUA van acusar ahir Rússia d’haver “falsificat” i “alterat” proves per amagar l’atac químic abans que els inspectors internacionals puguin visitar Duma. Moscou ho nega. “Puc garantir que Rússia no ha manipulat res”, va assegurar el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov.
Acusen Rússia de més ciberatacs
Els Estats Units i el Regne Unit van emetre ahir una alerta conjunta per denunciar una sèrie d’atacs informàtics contra empreses de serveis per internet i contra infraestructures bàsiques de països d’arreu del món, en un intent d’espionatge i de robatori de propietat intel·lectual. Els dos països acusen Rússia de donar suport al grup de pirates informàtics que hi hauria darrere d’aquests atacs, dels quals van tenir informació per primera vegada l’any 2015. Els governs nord-americà i britànic no van detallar quins països s’haurien vist afectats per aquests ciberatacs, però van explicar que consistien a infectar routers per “posar les bases per a futures operacions ofensives”.