Trump torna a atiar la por de la guerra comercial amb la Xina

Nova York“És el primer de molts”, va assegurar ahir Donald Trump quan signava els nous aranzels a productes xinesos per valor de 50.000 milions de dòlars (40.000 milions d’euros). La seva acció reforça la por d’una guerra comercial entre els Estats Units i la Xina que podria afectar l’economia mundial. Pequín ja ha amenaçat amb possibles represàlies. El president nord-americà va justificar l’acció proteccionista per “la greu situació de robatori de propietat intel·lectual” i “pràctiques predadores” del gegant asiàtic.

Tot i aquests tambors de guerra comercial, el president nord-americà va decidir calmar l’ànim entre els seus aliats i va anunciar la suspensió dels aranzels a l’acer i l’alumini dels països de la Unió Europea i d’Austràlia, Corea del Sud, el Brasil i l’Argentina. Així, Trump redueix el que pot suposar l’inici d’una possible guerra comercial global a un sol front. De moment, la Xina és l’únic “enemic econòmic”. La treva amb els aliats no va satisfer els mercats borsaris, que van tancar en vermell. El nerviosisme entre els inversors es manté perquè les noves barreres comercials impulsades per Washington -a principis de mes va aprovar aranzels per a l’alumini i l’acer- podrien afectar negativament la bona marxa de l’economia.

“En resum, el que els Estats Units fan és defensar-se estratègicament d’una agressió econòmica” de la Xina, va explicar unes hores abans l’assessor econòmic del president Trump, Peter Navarro. A més d’aranzels sobre productes xinesos -que afectaran des de roba fins a electrodomèstics-, també s’imposaran restriccions a les inversions xineses a les companyies tecnològiques nord-americanes. L’objectiu d’aquesta mesura és castigar “les violacions” xineses sobre la propietat intel·lectual i els acords de transferència de tecnologia, que, segons el govern de Trump, han posat en desavantatge les empreses nord-americanes.

Reduir el dèficit comercial

El dèficit comercial dels Estats Units amb el món va ser de 566.000 milions de dòlars el 2017, 375.000 milions dels quals -dos terços- corresponen a les transaccions comercials amb la Xina. Trump compleix una nova promesa electoral amb les mesures contra Pequín, que entraran en vigor d’aquí 15 dies. La reducció del dèficit comercial i la protecció de la indústria nord-americana van ser unes de les raons per les quals va ser elegit, va subratllar l’inquilí de la Casa Blanca.

Trump va tornar a repetir la queixa sobre els països del món: “S’aprofiten de nosaltres i la Xina més que cap altre”. “Estem fent coses que s’haurien d’haver fet fa molts anys”, va dir, i el seu vicepresident, Mike Pence, va afegir que “l’era de la rendició econòmica” s’havia acabat. En l’acte de la signatura dels nous aranzels a la Casa Blanca, el president va demanar als periodistes que utilitzessin la paraula recíproc per explicar les seves accions. “Si ens cobren, els cobrarem el mateix”, va afirmar.

Els aranzels, molt probablement, faran augmentar la tensió amb el govern xinès en un moment en què Trump necessita la seva ajuda per fer front a l’amenaça nuclear de Corea del Nord. Alguns experts consideren que el suport xinès a les sancions mundials contra el règim de Kim Jong-un ha sigut clau per forçar una negociació. El president nord-americà va dir que “respectava” el seu homòleg xinès però que volia reduir el dèficit comercial que tenia el seu país amb el gegant asiàtic en 100.000 milions de dòlars.

“La Xina no vol una guerra, però si ens forcen a entrar-hi no ens espantarem. Prendrem les mesures necessàries per protegir els nostres interessos”, va afirmar el portaveu del ministeri d’Afers Estrangers xinès, Hua Chunying, hores abans de l’anunci de Trump.

Treva amb Europa

Trump, d’altra banda, va suspendre els aranzels del 25% en el cas de l’acer i del 10% en el de l’alumini als països amb la Unió Europea i altres aliats. La decisió va arribar a l’últim minut, hores abans que entressin en vigor. Això sí, és temporal i ara comencen noves negociacions. De fet, es va queixar de la “injusta” relació comercial amb la UE i va insistir que volia una “reciprocitat total” tant amb els països europeus com amb la resta del món.

La decisió arriba unes setmanes després que hagués suspès Mèxic i el Canadà d’aquests aranzels per evitar perjudicar les negociacions amb aquests països per canviar el Tractat Comercial d’Amèrica del Nord (NAFTA, en anglès).