Trump nega qualsevol responsabilitat en l'assalt del Capitoli

WashingtonPer justificar el seu vot en contra durant el primer impeachment a Donald Trump –a principis del 2020–, la senadora Susan Collins va dir: "Crec que el president ha après d'aquest cas". Un judici polític és "una gran lliçó", va argumentar. Collins pensava que, amb la lliçó apresa, el president canviaria d'actitud. L'alarma pel seu evident abús de poder per haver fet xantatge al president ucraïnès perquè l'ajudés a perjudicar la reputació de Joe Biden no semblava motiu suficient per no donar-li una nova oportunitat.

Un any després, el mandatari està a les portes del seu segon judici polític. No només no ha après res, sinó que si ha tret alguna conclusió d'aquella experiència és que el Partit Republicà està tan rendit als seus peus que no necessita passar comptes. En la seva primera aparició pública davant els mitjans de comunicació des de l'assalt al Capitoli, Donald Trump ha negat qualsevol responsabilitat sobre els fets que es van viure la setmana passada a Washington, i ha optat pel mateix argumentari utilitzat durant el primer impeachment. Igual que llavors, ha qualificat el procés obert al Congrés com "la caça de bruixes més gran de la història". Pur manual trumpista. Ni penediment ni altura de mires per calmar les aigües en un dels moments més difícils per a la democràcia nord-americana en les últimes dècades.

Trump ha defensat que les paraules pujades de to que va dir durant el seu discurs als manifestants en els minuts previs a l'assalt –en què es va dirigir a ells perquè lluitessin per "no quedar-se sense país"– van ser "totalment apropiades". El president, doncs, ha optat per desviar la culpa cap a altres polítics "del més alt nivell" que, segons ha afirmat, són l'"autèntic problema" per la manera com es van expressar l'estiu passat sobre alguns incidents durant les protestes contra el racisme encapçalades pel moviment Black Lives Matter. En el seu discurs, en canvi, no hi ha trobat ni un però. Més aviat el contrari. El president ha preferit destacar que ha estat valorat molt positivament pels mitjans. Tot i que no ha aclarit a quins mitjans es referia.

Sense fer ni un sol esment als cinc morts durant el setge, inclòs un policia del Capitoli, el president, de camí a Texas a visitar un tram del mur amb Mèxic, s'ha dirigit a la premsa per dir "no vull violència" i, tot seguit, advertir que l'impeachment "és un gran perill per al nostre país i està causant una indignació tremenda". Més que pel Congrés, Donald Trump semblava preocupat pel tancament dels seus comptes a les xarxes socials. De les tecnològiques ha dit que "estan fent coses horribles al nostre país" i els ha advertit d'haver comès un "error catastròfic". I és que des de divendres passat Trump es troba sense la seva principal eina de comunicació i agitació: Twitter i els seus més de 88 milions de seguidors.

Si el vicepresident Mike Pence no ho evita invocant la 25a esmena de la Constitució -Trump ha dit aquest dimarts que l'esmena suposa "un risc zero" per a ell-, la Cambra de Representants podria votar aquest dimecres l'article de l'impeachment presentat dilluns. Acusen Trump d'"incitació a la insurrecció". Els demòcrates diuen que tenen prou vots i és probable que aquesta vegada alguns republicans els donin suport. El següent pas quedaria en mans del Senat, encara que no està clar si el judici polític se celebrarà de manera immediata o d'aquí uns mesos. El líder demòcrata a la cambra alta, Chuck Schumer, valorava sol·licitar una sessió d'urgència per poder emprendre immediatament el debat i la votació, però necessita que el líder republicà, Mitch McConnell, hi estigui disposat. McConnell no s'ha pronunciat fins ara: ni sobre el possible judici polític, ni sobre la seva posició personal.

L'FBI va advertir sobre amenaces al Capitoli

Tot i haver assegurat el contrari, l'FBI sabia que hi havia grups que planificaven violència a Washington el dia 6 de gener. Segons The Washington Post, la delegació de l'FBI a Virgínia va advertir en un document intern el dia abans de l'assalt al Congrés que grups extremistes anaven cap a Washington disposats a cometre actes de violència.

Una de les amenaces detectades a les xarxes deia: "Deixeu de qualificar això de marxa, míting o protesta. Aneu allà disposats a la guerra. O aconseguim el nostre president o morim". Pel que fa al Capitoli, van escriure que "el Congrés necessita sentir vidres trencant-se, puntades de peu a les portes i sang vessada".

Divendres el responsable de la delegació de l'FBI a Washington, Steven D'Antuono, havia dit davant la premsa que "no hi havia indicis" que hi hagués res planificat més enllà de manifestacions "protegides per la primera esmena". Aquest dimarts, i en roda de premsa, ha explicat que l'FBI té oberts 170 casos relacionats amb l'assalt al Capitoli, però n'esperen "centenars" més. Alguns podrien ser per sedició i conspiració.

Condemna de l'exèrcit

L'últim col·lectiu a afegir-se a les crítiques a l'assalt ha estat l'exèrcit. En un document intern a què ha tingut accés l'agència Reuters, la junta de caps de l'estat major, que agrupa tots els cossos militars i que integren set generals i un almirall, afirma que els fets viscuts el 6 de gener són "un atac directe al Congrés, al Capitoli i a la nostra constitució", i que es mantenen compromesos en la defensa i la protecció de la constitució. "Els drets de llibertat d'expressió i d'assemblea no atorguen a ningú el dret a recórrer a la violència, la sedició ni la insurrecció", conclou el document.